23 d’abril de 2015

ABRIL

© Rafael Plaza

Assaboriu llavis llepats de roses roges
en record d'un heroi que va prendre partit per la filla del rei,
després que totes les xiquetes del poble
ja havien estat sacrificades per una fera.
Per celebrar
la benvinguda d'un altre heroi,
pengeu rosaris de sucre, cintes, confitures i llaços
als poms de llorer,
palmes i als palmons,
trenes de fulles torturades, que coven la humitat,
i fan de llança, arma per enforquillar carpes,
que s'haurà enfonsat al ventre del drac de set caps.
Esverats, tots parlen a l'una i, com fa la sargantana amb la cua,
es desenganxen del cos i es dispersen per pobles i ciutats,
on cadascun predica el que pot,
amb una intuïció comuna, amb la mateixa identitat de fons.
Desplaçats del cos, exiliats,
els set caps dipositen una nova mirada a l'entorn,
fan com els moros i cristians alcoians
que entre bombo i plateret, pólvora i espingarda,
buiden carretells, mengen
ametlles garrapinyades
no fos cas que es candissin amb tant penjoll i diadema.
Uns i altres s'entaulen
i acaben cantant boleros junts.

Text: © Lena Paüls
Aquarel·la: © Rafael Plaza