18 de febrer de 2019

TEMPS DE PLUJA GROGA

Temps de pluja groga. © Rosa Virgili
Collage i pintura plàstica, 50 x 50

Ara que t'arriben gotes al castell de sorra que feliç  has construït amb altres a la platja,  saps que qualsevol dia brillant té nimbus a l'aguait. Mai havies imaginat tantes possibilitats en un tro quan escrivies 'llibertat' al ventre d'un d'aquells cavalls daurats i esponjosos que hi havia al cel cavalcats per Nèfele, la deesa dels núvols. L'equilibri dinàmic del ying i el yang.


Pintura de Rosa Virgili
Prosa de Lena Paüls


BUSCANT EL BLAU

Buscant el blau. © Rosa Virgili
Aquarel·la, cera amb tinta i plàstica, 50 x 70

Busques el blau i el trobes, encara que sigui en un laberint de tenebra, de fum o de gent desdibuixada. I aleshores, en un flaix t'adones que també el blau et buscava i no pots deixar de mirar-lo com ell et mira, dins d'aquest espai de llum efímera. És tan electritzant aquest instant de pau,  que no et sap greu dir amén. 

Pintura de Rosa Virgili 
Prosa de Lena Paüls


15 de febrer de 2019

MURALLES

© Fina Veciana, 2018
Muralles. Tècnica mixta sobre paper, 29,7 x 21 cm

Has creuat un fossat i has arribat a la torrassa enfilant-te als rocs que les catapultes havien errat en altre temps. Un cop a recer dels merlets, plantes estendard. I, des d'allí, ignorant l'hora que devora,  llences als terrenys erms les bombes de llavors que has dut a coll. Te les mires com rodolen entre la confusió de paneroles i cucs de terra. Així s'inicia un conte en flor.

Pintura de Fina Veciana
Prosa de Lena Paüls

DIÀLEGS CALLATS

© Fina Veciana. 'Diàlegs callats', 2018
tècnica mixta sobre paper, 29,7 x 21 cm.

Arreu hi ha les parets esgrafiades amb jeroglífics que demanen les pesssigolles d'un bes, el perfum del jardí, un bocí d'alba. Tots els actes compten, dius, mentre afines les reixes de dins i de fora. Ara, llimadures.

Pintura de Fina Veciana
Prosa de Lena Paüls

10 de febrer de 2019

FEBRER (CARNESTOLTES, CADA DIA)

Les teulades moquegen glaç. Foto: © Paüls

Si ja sabeu que la pesta té per aliats els bombarders
digueu, ¿què hi fa que demaneu pau amb candeles
en pelegrinatge sota els ametllers florits?
A l'aiguabarreig de dos rius us renteu la cara a grapats,
escàpols per unes hores d'on les teulades moquegen glaç,
i les canonades i els desguassos s'han rebentat.
Hi ha una garsa balancejant-se  indecisa a l'antena col.lectiva,
que no treu l'ull del feinejar dels corcs de l'embigat.
¿A qui  interessa votar la pesta camaleònica?
Heu sortit d'hora i heu estès la disfressa molla entre joncars,
heu posat una goma elàstica nova a la màscara
i heu repintat l'estoc de caretes.
Cada nit, en rotllana al voltant d'un foc de branquillons
prepareu una estratègia de supervivència,
feu esquemes, gràfics i redacteu pamflets.
No deixeu d'oblidar, amb l'ànim suspès,
que acostumen a pagar justos per pecadors
i que, a partir d'ara, Carnestoltes pot  ser cada dia.
Heu descobert que s'estendrà la gana,
que les coques de greix d'avui seran un record aviat,
per això, guardeu pomes beneïdes pel mal de cor als armaris
i torneu a aprendre a socarrimar i a  escaldar porcs.
Si ja sabeu que la pesta té per aliats els bombarders,
si ja sabeu que les flors dels ametllers s'han escampat per terra,
digueu, ¿què hi fa que demaneu pau amb candeles?

De Temps de penyora, poema 'II, Febrer'
Viola d'Or i d'Argent, Jocs Florals de l'Ajuntament de Barcelona, 2003