24 d’abril de 2013

L'HOME QUE FEIA MOIXONS DE PAPER




Poema: © Lena Paüls

Il·lustració: © Paula Vilà Rodríguez
La plaça del Mercadal
és plena de gom a gom.
Tothom té un somriure als llavis
mentre remena parades.

Hi ha qui busca un ramat,
un bou, una bugadera,
un paller i un tou de molsa
per al pessebre de casa.

Al mig, s'aturen fent rotllana
a l'entorn d'un home jove
que fa moixons de paper:
de verds, de blancs i de negres.

—¿Quant en vols d'aquest d'aquí?
—Doneu-me la voluntat!
Al plat cau una moneda:
—M'agrada aquest verderol.

—Jo agafaré el colomí.
—A mi, doneu-me la garsa.
—¿I un de tot blanc per pintar?
La calma s'acaba en sec:

—Aixeca't, si no vols rebre!
—No faig res mal fet, bon home.
El guarda branda una porra:
—Ja veuràs qui mana aquí.

Reforços de cinc en cinc
vés a saber d'on sortien.
És desembre congelat,
les llambordes treuen fum.

Li volen posar manilles.
La gent que ho veu: tots a l'una
impedeix que se l'emportin.
Fins i tot l'acalde es mou:

—Et compro tots els moixons,
me'n quedo un de la pau
i la resta, per la plaça,
regala'ls a la canalla.


DESPARA LA LLUNA


"Diria nua el teu poema a contrallum, si sabés que l'escoltaries en aquest mateix pont on em troba la perera nana cadavespre. Però hi escric, només, un comentari a cada marge. En cadascun hi he esmerçat ben bé mitja vida. Per torna, em queda el temps embotit dins una..."Ai, no continuïs!, i, sisplau, despara la lluna, que comença la competició de tir al plat i ens la baldaran!

Text: © Lena Paüls
Fotografia: © Iolanda Salvadó 


12 d’abril de 2013

TANKA COL



Per a Carles Vilà Rodríguez

Entre les fulles
la geganta florida,
focs d'artifici,
un brollador d'espurnes
on feinegen abelles