23 de febrer de 2017

CARNAVAL CELEST


Tot anirà en dansa, quan arribarà la cavalcada del carrus navalis. A mig matí les teles esfilagarsades dels estenedors als terrats hauran voleiat en remolí talment les màscares que s'hagin desprès del rostre enllardat dels estadants. A la caiguda del sol, abans de la rua, els dimonis se la camparan disfressats de gavines. Tots els inferns fossin com aquest, et dius, mentre et redreces l'antifaç i floreixes d'una tempesta a l'altra.

Text: © Lena Paüls
Fotografia: © Josep Lomas Fortuny

20 de febrer de 2017

LA LLAVOR PENDENT


Ha gelat i és hivern, encara. Les branques d'ametller sostenen  llavors de la temporada passada i flors noves i brunzit d'abelles, i llucs estèrils, també. Evoques els teus vint troncs segats com espigues, i com si fossin garbes llençàreu sec el brancam  que tanta aigua havia fet córrer. Les arrels hi són i n'afloren brots tendres, incansablement agraïts de la llicorella. No ens els mereixem.

Text: Lena Paüls
Fotografia: Cesca Toledano

17 de febrer de 2017

REFLEXOS DEL CAMÍ



Per a Sara Mauri

Convoques senyals i t'estranyes quan són presència diàfana. I et dius: ara, sí. Tenies por fins que et vas posar a caminar a poc a poc, conscient de cada passa per camins fressats, però també per tolls, herbassars, cruïlles i molts camins per obrir. L'únic punt de partida per créixer era dins teu i ara ho saps. Ram de llavors, pètals vellutats a les galtes dels infants,  llum descomposta en colors. El senyal és davant teu i es mou al teu pas.

Text: © Lena Paüls
Fotografia: © Sara Mauri

26 de gener de 2017

LES SABATILLES VERMELLES


Calçada amb les sabatilles de ballet vermelles, caminava de puntetes per la vorera esquerdada del xamfrà esmolat pensant si tu hi havies passat. No em podia treure del cap que jo també et desitjava, quan vas dir, «Vull ballar sempre amb tu!» Després, els llavis oberts en sang, la fúria de les carícies amb marques a tot el cos, em vam fer enyorar la calma de la capseta de música: ballarina de tutú blanc, coll de seda, cames de porcellana. Mira'm i no em toquis. En aquells dies no aspirava al terme mig. Això era abans que m'assegués hores i hores al banc de davant de la facultat amb un plec de fulls a la falda intentant escriure la ràbia i els motius que m'havien portat a deixar les vetes vermelles en exvot al xamfrà. Avui, exercicis a la barra, inici d'adagio.


Text: © Lena Paüls
Il·lustració: © Teresa Llorach


2 de gener de 2017

PENYORA AL BOSC

 © Núria Feijoó

El bosc ha estat de festa
i els convidats s'allunyen
dels llops sense disfressa
que recullen penyores.

Hi ha un any que plega,
mentre a la molsa nova
mestral i calma arrelen.
I el cicle recomença.


Poema: © Lena Paüls
Pintura: © Núria Feijoó