PORTO PEDRES

Per a Cisco Carrascle

Paret de roques granítiques a Duesaigües

Foto: © Paüls

 
Sàvia de ventades, sols i pluges,

promous el consens.

D'acord, però, vés fent marge:

porto pedres.

Del poemari Amb un peu rosegat

EL PLAT FONDO

Per a Adrià Ciurana Mauri

Il·lustració: autoretrat d'Adrià Ciurana Mauri, 2010

Tímid de mena suporto

fins al tercer cullerot,

viatjo sense triar

a les mans de l'Adrià

ple de sopa que fumeja.

–Ai, com crema! — i em sacceja.

Entre les vambes de marca

faig equilibris de barca.

Cauen dos llacs al parquet

i un servidor per barret.

L'ALTRA ESCALA DEL SOMNI

L'altra escala del somni
Acrílic i tinta sobre paper arches de 300 g, 40 x 30 cm
© Pérez Oliván

L'escala imaginada és terrenal i no arriba al cel somiat de Jacob. Arrenca de la terra eixuta i  sorrenca del desert i va cap a la terra conreada d'olivers de secà d'aquesta Mediterrània que just apunta entre les feixes i el cel llampant. De res a no gaire. Hi ha núvols de final d'estiu que acaronen cada oliver, però no desprendran ni una gota. Són núvols pedra, i l'oliva haurà de sortir-se'n per mitjans propis i s'anirà omplint a poc a poc de l'or líquid d'aquesta terra somiada. Terra de saó, on arrelen  escales de pujada i baixada amb núvols a punt de rebentar a tots els horitzó.

LENA PAÜLS, 2011

EL TEMPS EN COMÚ

Per als infants del poblat de Kingungi (Congo)

Tenen el temps en comú,

un infant galtaplè, envoltat de farbalans,

abaltit, que mira de biaix desganat les farinetes;

i un infant nu desnerit, envoltat de mosques

mocós, que mira d’engrapar arròs d’un plat brut.

Tenen el temps en comú,

i potser no s’arribaran a conèixer;

potser no tindran oportunitat

de compartir res més.

Del poemari Amb un peu rosegat, XVII

Premi Englantina d'Or i Argent als Jocs Florals de BCN, 2003

Foto: © M. del Carme Molist, 2010

HAIKU LEVERONI

La tarda clara

de dits menuts: els núvols

fan al cel ratlles.


Autores dels dibuixos de núvols: 
© Mariona Rabascall Francisco, 2010 
© Alba Bravo Llebaria 2010 

VELL PUIGMARÍ

Duesaigües amb el Puigmarí.

Duesaigües sense el Puigmarí.

Per a Bartomeu Llebaria

El sol juga avui a la cluca
al teu davant, vell Puigmarí,
pels camins estrets, llums de cuca.
Demà al matí t’escapçaran
altres orugues.
Resistiràs el dur embat
de tancs i pales
i t’oposaràs al botí
de pans de llicorella.

Aquarel·les de © Bartomeu Llebaria

VIDA EFÍMERA

 © Paüls, 2010

NOTES AL PEU

Il·lustració: © Cori Torroja per a Notes al peu, 2011

Per a Cori Torroja

També avui he escrit el teu nom en diagonal a la sorra, perquè sé que el llegiràs a l'horabaixa descalç sobre aquesta mateixa roca on em troba el sol cada matí. A més, t'hi he deixat uns mocasins farcits de notes que he tallat a tires. En cadascuna hi he estampat els llavis pintats escarlata. Per torna, m'emporto el temps engabiat dins dos embuts de vidre. Tant si vols com si no.