31 de desembre de 2013

ROSELLES AL CAPVESPRE

Camp de roselles. © Xavier Aluja
Oli sobre fusta, 120 x 170 cm

Fa un aire suau aquest capvespre. T'adorms davant d'un mar de roselles que desprenen la calor que han retingut durant el dia. Et fan companyia aquests gallarets, pètals d'ala de papallona, hipnòtics, que també han covat cicatrius i dolor.  Hi han feinejat les abelles, hi han passat vols de mosquits i d'orenetes. Del sol roent, els darrers rajos, mentre vibren les onades vermelles. La banda sonora és fonda, imperceptible. La festa torna demà.
  
Text: © Lena Paüls
  Pintura: © Xavier Aluja 


11 de desembre de 2013

VEU EN OFF


Amb calçat de paraula i trena,
no m'interessa res
que no pugui compartir.
El teatre existeix quan algú el mira.

Text i foto: Lena Paüls 

SILENCI A L'OBAGA

Per a Vicenç Camarasa

Hi ha un silenci 
expectant a l'obaga, 
véns a quedar-t'hi. 
Comença la mudança, 
cal humitat i calma.  

Text i foto: Lena Paüls

1 de desembre de 2013

CAMINS I MARGES

 
Per a Carles Forcada
Voluntat viva
de camins i de marges,
gent i paisatge.
Subtil aparellaves
terra, llei i respecte.
Text i foto: Lena Paüls

26 de juliol de 2013

PLENS DE DITADES

Fina Veciana autora del mural «La Nit de Blanc».  Foto: © Montse Farrés


Res no és el que era,
ni el paper ni nosaltres:
plens de ditades.


25 de juliol de 2013

ELS MÈRITS DEL PAÓ


Com el paó, altiu s'estufa en el tron del seu asteroide privat. Enlluernats pel desplegament de focs d'artifici que ens espera, hem oblidat que les coses importants només es deixen veure amb els ulls del cor. Li reconeixem el dret a mostrar-se amb una aparença digna. ¿Què hi fa que no mostri les golfes desendreçades? Sabem que ens farà feliços per un instant i, només per això, li concedim més mèrits que no té. Lúcidament.

Text i fotografia: © Lena Paüls, 2013

29 de juny de 2013

LA CASETA DEL PONT BLAU

© Fina Veciana. La caseta del pont blau
Tècnica mixta sobre fusta, 50 x 50
Vespre, hora foscant. Heu deixat el fanal de l'entrada encès. Tornareu. Sempre torneu. Sota el ràfec hi ha l'escut amb la divisa bategant, la raó de viure. Al brancal, ferrades i ceràmiques per recollir aigua. Us hi espera la cambra del pol·len amb cent mil partícules levitant, suspeses en el temps. Al terra de llicorella, han florit els bulbs i les llavors que han escampat les merles. Hi circuleu enfilats en una escala de gat i us adormiu com faquirs entre les volutes de l'espiral del bloc. Teniu per coixí sensacions amuntegades d'altres llocs, el cruixit del foc de la planta baixa i el xiulet de coets que mouen bastiments, bigues, envans, graons. Arribeu pel pont de nou ulls que guaita cap a  la sintaxi de colors i hi deixeu el bol d'ofrena per al nou viatge.

Text: © Lena Paüls
Pintura: © Fina Veciana




23 de juny de 2013

JUGANT AMB CABELLS DE SIRENA

Posidònies de Punta Prima, Menorca. © Josep Masanés

Matí rúfol, sense ombres. Passeges descalç per l'arenal i t'enxarxes entre algues i plomalls que la marea ha abandonat a la platja. Acluques els ulls i veus esponges, pegellides i cargolins amb què toparàs d'aquí a no res. Uns i altres són tresors d'infants escultors de castells de ferrada, rasclet i pala. T'atures a escoltar el verdet, el salobre de les pedres esgarrapades i les posidònies que reposen despentinades del viatge. T'emportes bitllets d'anada i tornada del núvol lleuger, de la sorra trascolada i de l'onada que es gronxa. Saps, però, que vagis on vagis, les  sirenes del far t'han robat el cor. Els pertanys. I et sents a port.

Text: © Lena Paüls
Fotografia: © Josep Masanés

24 d’abril de 2013

L'HOME QUE FEIA MOIXONS DE PAPER




Poema: © Lena Paüls

Il·lustració: © Paula Vilà Rodríguez
La plaça del Mercadal
és plena de gom a gom.
Tothom té un somriure als llavis
mentre remena parades.

Hi ha qui busca un ramat,
un bou, una bugadera,
un paller i un tou de molsa
per al pessebre de casa.

Al mig, s'aturen fent rotllana
a l'entorn d'un home jove
que fa moixons de paper:
de verds, de blancs i de negres.

—¿Quant en vols d'aquest d'aquí?
—Doneu-me la voluntat!
Al plat cau una moneda:
—M'agrada aquest verderol.

—Jo agafaré el colomí.
—A mi, doneu-me la garsa.
—¿I un de tot blanc per pintar?
La calma s'acaba en sec:

—Aixeca't, si no vols rebre!
—No faig res mal fet, bon home.
El guarda branda una porra:
—Ja veuràs qui mana aquí.

Reforços de cinc en cinc
vés a saber d'on sortien.
És desembre congelat,
les llambordes treuen fum.

Li volen posar manilles.
La gent que ho veu: tots a l'una
impedeix que se l'emportin.
Fins i tot l'acalde es mou:

—Et compro tots els moixons,
me'n quedo un de la pau
i la resta, per la plaça,
regala'ls a la canalla.


DESPARA LA LLUNA


"Diria nua el teu poema a contrallum, si sabés que l'escoltaries en aquest mateix pont on em troba la perera nana cadavespre. Però hi escric, només, un comentari a cada marge. En cadascun hi he esmerçat ben bé mitja vida. Per torna, em queda el temps embotit dins una..."Ai, no continuïs!, i, sisplau, despara la lluna, que comença la competició de tir al plat i ens la baldaran!

Text: © Lena Paüls
Fotografia: © Iolanda Salvadó 


12 d’abril de 2013

TANKA COL



Per a Carles Vilà Rodríguez

Entre les fulles
la geganta florida,
focs d'artifici,
un brollador d'espurnes
on feinegen abelles

17 de març de 2013

TANKA DE L'AURI

Per a la Núria Feijoó
Ull de la geganta Ela

Març que marceges
als tovallons poemes
i a les factures,
óssos formiguers grisos,
roses i cols de conte.

L'ALBA DE SECÀ

A la fresca. Foto: © Iolanda Salvadó

L'alba de secà somia
que un bon cop de vent converteixi en núvol
la roba estesa. I que infanti
draps, puntes i llençol: tot pluja

9 de març de 2013

LA FINESTRA BLAVA

La finestra blava. Fina Veciana (2013)

Un llamp de la tempesta seca
guaita pel finestram,
i allò que acaronaves,
es grava amb foc a la carena
i es pot llegir de mar estant.

Text: Fragment de Teló de fons. © Lena Paüls
Pintura: La finestra blava. © Fina Veciana


4 de març de 2013

TATUATGE EFÍMER

Cementiri de la Febró, 2013. Foto: © Màrius Domingo de Pedro

Tot és quietud. Només sents el crec-crec suau de la neu que es desfà i amara la terra oberta. Sobre el repòs fèrtil del llenç blanc has esgrafiat un nom —sempre el mateix— a tocar de les petjades d'una guineu. Saps que Eros i Tànatos aparellen en harmonia l'impuls creatiu i la desintegració lenta. Apliques sintagmes nominals als sentiments per salvar-los d'inundacions i naufragis: les arrels d'un xiprer al clos, els flocs en latència de l'avellaner, un rectangle de cel, un pensament de núvol, el cicle de l'aigua. El cosmos va fent el seu curs.

Text: © Lena Paüls
Foto: © Màrius Domingo de Pedro

1 de març de 2013

SILUETES SOBRE EL TRESPOL DE GERDS

© Fina Veciana
Siluetes (2009) de la "sèrie Enllaços", mixta s/ tela 114 x 146


Deliri, fantasieig i lleganyes de cent anys i un dia. La Bella Dorment s'agita en un llit de volutes de ferro forjat. S'ha despertat sola i encara porta l'embolcall de crisàlida incrustat al cos tebi d'un bes. Flota sobre el trespol de gerds sembrat de cors. S'espolsa flonjors de núvols de cotó de sucre i intueix la lluna rient a cor què vols entre la  boira. El Príncep Ulisses ha perdut una bota de set llegües als peus del llit i ha deixat a la cambra un rastre flairós d'absenta i anís.  Ara se  la campa fent de gripau blau entre els joncs d'un pantà llunyà.  La   Bella Dorment no és Penèlope.

Text: © Lena Paüls
Pintura: © Fina Veciana

13 de febrer de 2013

EL VALS DE LA MEMÒRIA

© Iolanda Salvadó. Viatge de noces, de la sèrie «Vintage»

La pols fa niu en una sivella. Strauss, de fons. Les maletes han esperat pacients moltes vegades que la parella acabés el vals. Volta que volta. Unes i altres guarden les marques de ditades joves, de galtes fines i de petjades de noia. Han sentit molts calfreds que arribaven per tots els camins de la pell erisada. Redescobreixes qui ets en la profunditat de la siena torrada que s'ha salvat per a tu. Lligues curts els sentiments que vibren en la memòria, mentre gires i gires el cercle cromàtic. I te l'emportes posat. Balles, voles...

Text: © Lena Paüls
Foto: © Iolanda Salvadó

6 de febrer de 2013

MADUIXES A LA BALANÇA

© Iolanda Salvadó. Ensucrades, de la sèrie «Vintage»
Van plantar plegats les maduixeres en crestalls de llicorella, càvec en mà. Van arrelar en el mestral, s'hi han passejat llimacs i llagostes, però han florit, han fruitat. Ell n'ha collit un plat i en fa ofrena a la seva dama. Com si fos la balança d'hores lluminoses deixa el plat en equilibri a l'ampit de la finestra plena de solcs de la qual ella ha aixecat la persiana. Fruits cíclics que sempre la sorprenen. En aquesta zona àuria, afirmen hores de lluna plena, amb la serenitat que regala el temps.

Text: © Lena Paüls
Foto: © Iolanda Salvadó

3 de febrer de 2013

L'AIRE JUGA A LA CLUCA

© Rosa Puig. Foto de la sèrie «Aire»
200x75 cm paper baritat i alumini Dibond
Has fotografiat l'aire que passa entre les fileres de pollancres, on presències retallades a l'atzar juguen a la cluca.  T'atures amb la càmera a la mà, allargues la mirada cap a  l'horitzó que s'estén al vèrtex de molts camins per triar, mentre escoltes el tremolar a ratxes de les fulles en una sordina de platerets, cascavells i sonalls. L'aire s'emporta els núvols, despentina l'herba, joguineja amb la memòria. És l'aire que fa bategar les unitats sensibles a través d'aquest escenari recreat, arcàdia de la innocència. Acluques els ulls i toques paret de cuit: energia eòlica.

Text: © Lena Paüls
Foto: © Rosa Puig

28 de gener de 2013

LES HORES ARRELEN AL MIGDIA

© Iolanda Salvadó. Desperta, primavera, de la sèrie «Vintage»
Les mans et regalimen melassa de la planta que has deixat plorant àmbar. En portes als cabells,  a la roba perfumada  d'arròs, a l'alè que t'envolta. Les fades han fet escampar la boira i ara hi ha una calma dolça i una llum que s'escola afilada entre els dits. Se sent música de violins, un gong o un crit ofegat, només, un eco que surt de l'herbassar veí. Les hores arrelen al migdia i sents una renaixença, un batec en cada cosa.

Text: © Lena Paüls
Foto: © Iolanda Salvadó

25 de gener de 2013

OÙ SONT LES OISEAUX

Où sont les oiseaux, tela, 70 x 50
© Marc Pérez Oliván
Tens casa a la intempèrie i guaites cap enfora, al recer d'una tanca de fusta resseca. Des d'allí evoques un escenari oníric, polisèmic. Trames un instant imaginari sobre dunes i retalls de mar on et jugues el rumb. Ara acaben de passar tres mags sobre camells i et sobreviu a la retina la innocència aturada en un calze que havia estat de fruites carnoses. Parsifal ha deixat anar els coixins de plomes de cigne, mentre reconstrueix el vol d'un avió de paper incautat en una plaça de pessebre. No es mou ni un bri d'aire en aquest desert i, malgrat tot, hi ha qui s'hi enlaira serè, lliure.

Text: © Lena Paüls
Pintura: © Marc Pérez Oliván