13 de novembre de 2018

ESTIMO LA DONA QUE SÓC: #MESTIMO

Llegiu el llibre en línia:

Em plau presentar-vos Estimo la dona que sóc: #mestimo, una  publicació digital que aplega trenta-sis microproses inspirades en trenta-sis pintures de l'artista plàstica Fina Veciana.
Veciana va iniciar aquest projecte el Dia Internacional de la Dona i es posava de fita Sant Jordi per pintar cada dia una obra que donés relleu a una peculiaritat femenina. Començava així una col·lecció en la qual es podien veure representades dones diferents en la seva complexitat. En paral·lel vaig escriure'n una interpretació poètica de cada obra. El conjunt, en paraules de Carme Andrade, autora del pròleg:

Aquest treball esclata de bellesa i de sensualitat.
I constitueix un bàlsam i un regal per als nostres
temps convulsos.

La presentació presencial es va materialitzar en una performance en el marc de la Mostra d'Arts Visuals Montriart 2018 (1-9-2018) combinant projecció, dansa, música i recital. Amb Carme Andrade, Meritxell Blay, Mònica de Dalmau, Laia Domingo, Cristina Duran, Antònia Farré i Fina Veciana.

Dotze d'aquests treballs formaran part d'un calendari, que inclourà els textos.

Per saber-ne més:
Síntesi poètica de #mestimo, un regal excepcional



http://pontdenseula.blogspot.com/2018/09/sintesi-poetica-de-mestimo-un-regal.html
Performance de presentació del llibre digital
Montbriart, Montbrió del Camp, 1-9-2018


Fotografies: 
Fany Alberich, Carmina Blay, Farners Casas, 
Francesc Corpas, Montserrat Flores, Nati Mestre,  
Mercè Mestre, Núria Olesti i Carlota Ribera.

Vídeos: 
Albert Francesch, Jordi Ribera Gesalí,
Joan M. Valero i Carme Andrade.


2 de novembre de 2018

PENSAMENT GROC

Foto: © ASA

— ¿Quin groc t'ha picat?
— Un pensament groc.

DRÍADA

Pintura: © Pérez Oliván
La pomera d'or ha estat tallada de soca-rel. I, ara serena acares el temps, dríada, nimfa protectora, cabell madurat en sediment d'un vestit negre. Núvols de fang a l'horitzó d'aquesta platja de les Hespèrides. I, a tocar mateix, la llibertat per créixer, florir, fruitar, ¿qui la vol seduïda amb violència de robins?

Pintura de Nené
Prosa de Lena Paüls

1 de novembre de 2018

AL MAR, TEMPESTA

Foto: © Cesca Toledano
Somrius a cada tràmit cançoner de la mar, plata i plom, anar i tornar d'escuma desfeta. A la sorra encara hi ha les petjades de l'estiu, cendres abandonades. Ningú plorarà aquesta tempesta: el verb dels serafins entre reixes, el vigia a l'atur, les gavines exiliades, els corcs de la fusta pendents del tro.  Quantes coses quedaran a mig fer.  Sàvia arrecerada a les dunes protectores, ara sents la bullícia innocent de la festa d'aniversari d'una criatura. ¿Qui es torbarà per les injustícies, ballant cofat amb barret de cucurutxo?, et dius. L'horitzó és llum, la raó íntima del paisatge.

Fotografia de Cesca Toledano
Prosa de Lena Paüls