pel segell de l'il·lustrador i dissenyador Pere Prats Sobrepere.
LLEGIU el conte en línia:
***
DESCARREGUEUel conte en pdf
***
SÍNTESI
LLEGIU el conte en línia:
***
DESCARREGUEUel conte en pdf
***
SÍNTESI
Il·lustracions de © Teresa Llorach |
* Grup escultòric 'Homenatge a Isabel Besora', de Josep Salvadó Jassans, 2000. Bronze. Plaça del Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, Reus.
* Escultura 'La Pastoreta', de Joan Rebull Torroja, 1951. Rèplica del 1977 en bronze, mida natural. Plaça d'Isabel Besora, Reus.
La pandèmia de pesta de 1592 feia estralls en la població reusenca. Segons la llegenda, la pastora Isabel Besora (Reus, 1576) resava demanant protecció. Un dia se li va aparèixer la Mare de Déu i li va dir que si la ciutat reprenia la devoció de la Candela s'aturaria la pesta. Els jurats del Consell de la vila no van fer cas de l'adolescent fins que la Verge li va dibuixar una rosa a la galta. La pesta va remetre. El Consell del 26 de desembre de 1592 acordava la construcció d'una ermita amb motiu de l'aparició.
* * *
T'has mudat amb la faldilla de grega per a l'ocasió. T'engavanya una mica, però avui no has de saltar marges. Decidida i solemne has agafat a coll l'Anyell del ramat d'ovelles per deixar-te convertir en bronze per l'escultor reusenc de més anomenada. I has posat cara seriosa. No era per riure la llegenda que t'atribueixen. Era temps de pandèmia (ara ja sabem quin pa s'hi dona!) i portaves un encàrrec de la Mare de Déu als jurats de la ciutat: «Torneu a la devoció de la Candela.» I passaven els dies i l'epidèmia avançada galopant, però els jurats no feien cas de l'exigència divina. «No hi toca, aquesta xiqueta», devien dir. Però, ¿i si fos veritat? El que els jurats del Consell rebrien a canvi de tornar a la Candela era tan gros que ningú els negaria que es pengessin la medalla. No va ser fins que un petó et va estampar la rosa de la ciutat a la teva galta que els jurats t'escoltaven quan hi vas tornar tan greu i digna com ara estàs en bronze. I, correm-hi tots, oferiment de la Candela en processó al llarg de la muralla i que no s'apagui mai més.
N'han parlat tant de tu... T'han representat en un ball parlat, en una geganta, en contes per a infants i en escultures de mides diverses. L'original es va quedar de regal al Vaticà i l'escultor te'n va fer aquesta rèplica. Ara vegetes la fermesa a l'extrem d'una rotonda, de cara al passeig que mena al santuari que recorda la teva valentia. A la rotonda, i encara gràcies!, I mira que vam sortir del nostre confort per demanar "Volem la Pastoreta". Tu saps que ens mereixem la plaça, l'ombra d'arbres de secà, els parterres florits i el brollador d'una font, amb tu que no deixis de mirar-nos i ens recordis qui som. Et mereixem altre cop al centre d'aquesta plaça formant part dels jocs dels infants, i acompanyant el nostre repòs.
I en un costat de la plaça del santuari et trobem recreada pel mestre d'escultors alforgenc, a peu pla d'un parterre, de cara a l'indigent fix que demana caritat a la porta del santuari. L'adolescència vibrant ja ha passat i ara ets feta una dona serena i enèrgica, que portes a péixer dues ovelles. Tens la resta del bestiar estabulat perquè no trobes espais erms a tocar de la ciutat. Ja no pots viure de la llet i els formatges. Representes amb naturalitat el dret a viure de la teva feina, i sabem que t'hauries manifestat al costat de molts altres i ara esperaries que els que manen t'escoltessin com fa quatre-cents trenta-tants anys. Però segurament l'únic que t'oferirien seria canviar el nom de la conselleria del teu ram.
reusdigital, 13-IV-2024 |
Desfici de mar. © Nené (acrílic sobre cartó, 40 x 30) |
Desfici de mar. © Nené (acrílic sobre cartó, 40 x 30) |
Desfici de mar. © Nené (acrílic sobre cartó, 40 x 30) |
'Font dels dofins' (1972), de Josep Piqué Iserte Ubicació de l'escultura: Passeig de Mata, de Reus. Foto: © Carles Fargas |
Per LLEGIR el llibre en línia
i/o
per DESCARREGAR el llibre en pdf
HEMEROTECA
Primera edició: Edicions del Pirata, 2011 2a edició: format digital, 2024 |
La geganta Ela té un cos prim en relació a la llargària dels peus, exactament com la lletra que li dona nom. Té un caràcter imprevisible i, també, un secret... Al país on conviuen persones de mida nana, mitjana i gegant, s’hi instal·la una família que, a poc a poc (i no sense ensurts), anirà descobrint la misteriosa vida de la geganta. Recomanada per a lectors a partir de 9 anys
i /o
per DESCARREGAR-LO en format PDF
*
S'ha demaquillat l'àngel és un poema en set cants sobre les guerres en curs amb el pessebre com a espai i metàfora.
Relat d'intriga en forma de diàleg, publicat dins el llibre col·lectiu Intrigues a la carta de Reusenques de Lletres. Arola Editors, Tarragona, 2023
Sinopsi: En una casa senyorial parisenca, les bessones Mélanie i Claire
desgranen records en veu alta del seu pare difunt i fan una cerimònia
alliberadora que acaba destruint un quadern que sembla diabòlic abans
que en sàpiguen el contingut.
© Nené Tintes i acrílics, 29 x 21 |
© Marc Pérez Oliván Acrílic s/ tela, 70 x 50 |
Tens casa a la intempèrie i guaites cap enfora, al recer d'una tanca de fusta resseca. Des d'allí evoques un escenari oníric, polisèmic. Trames un instant imaginari sobre dunes i retalls de mar on et jugues el rumb. Ara acaben de passar tres mags sobre camells i et sobreviu a la retina la innocència aturada en un calze que havia estat de fruites carnoses. Parsifal ha deixat anar els coixins de plomes de cigne, mentre reconstrueix el vol d'un avió de paper incautat en una plaça de pessebre. No es mou ni un bri d'aire en aquest desert i, malgrat tot, hi ha qui s'hi enlaira serè, lliure.
© Fina Veciana Siluetes (2009) de la "sèrie Enllaços", mixta s/ tela 114 x 146 |
© Iolanda Salvadó Ensucrades, de la sèrie «Vintage» |
© Marc Pérez Oliván |
© Pérez Oliván. Souvenir. Acrílic 90 x 72 cm |
© Iolanda Salvadó. Viatge de noces, de la sèrie «Vintage» |
© Marc Pérez Oliván Tècnica mixta sobre paper, 50 x 35 cm |
Camp de roselles. © Xavier Aluja Oli sobre fusta, 120 x 170 cm |
Fotografia: © Iolanda Salvadó |
© Fina Veciana Tècnica mixta sobre fusta, 50 x 50 |
Foto: © Fabián Azul 2015 |
© Marc A. Pérez Oliván |
«Jo sóc aquella que em dic...» La geganta es presenta mudada al ball dels núvols. Just quan ha començat la metamorfosi del cos en aire, l'envolta un estol molsut d'amfitrions. Encara no hi sentim música ni cap soroll, tret de l'oreig que passa entre les agulles dels pins. Mentrestant, l'esfera transparent del cap ha fet un trau al paisatge i els llavis s'han transmudat en diana d'enigmes diversos. D'aquí a res, tòrrida simbiosi.
Cementiri de la Febró, 2013. Foto: © Màrius Domingo de Pedro |
© Núria Feijoó, 2014 |
© Pérez Oliván Acrílic i tinta sobre paper, 40 x 30 cm |
© Iolanda Salvadó. Desperta, primavera, de la sèrie «Vintage» |
© Marc A. Pérez Oliván Acrílic sobre tela, 92 x 73 cm |
Ha tornat a canviar de casa. Potser no serà la definitiva, encara. Per això, la majoria de llibres són en capses. Companys de viatge, amics de capçalera i amants que l'esperen pacients. Llast perfumat de dits i hores, desig de relectura. Només en penjarà un de cada autor a la prestatgeria nova. Només un, diu. És un propòsit dolorós, perquè n'hi ha molts que li han deixat la petjada que ara ella retorna a la pila de volums que li fa d'escaleta. Mentre va penjant amb un gest íntim i sobirà els seus tresors intransferibles, evoca una balada polifònica i sent que és a casa.
Posidònies de Punta Prima, Menorca © Josep Masanés |