27 de juliol de 2020

LLEBARIA GRAU, EL PARADÍS ASSOSSEGAT

Cliqueu la imatge per llegir el llibre en línia
o bé descarregar-lo en format PDF


A Bartomeu Llebaria Grau, en homenatge

Us invito a endinsar-vos en Llebaria Grau, entre el serè i el garbí, publicació que aplega una mostra de trenta pintures de Bartomeu Llebaria Grau (Barcelona, 1929 - Duesaigües, Baix Camp, 2019). Les obres formen part d'un llegat esplèndid d'aquarel·les esveltes, plàcides, que capten la substància del moment. Marines tranquil·les,  paisatges de l'entorn de l'artista —Duesaigües, l'Argentera, boscos del Castell d'Escornalbou—, paisatges de diferents llocs de Catalunya i d'altres paisatges viscuts pel pintor.  Llebaria Grau va fixar amb els seus colors un paradís assossegat que ens emociona i que perviu en cada quadre.
Arrodoneixen el recull el pròleg d'Anna Llebaria Enrich, filla de l'artista, i les impressions poètiques de Miquel Accensi, Pol Bravo Llebaria, Maria Brull Pujol, Montserrat García, Bartomeu Llebaria, Anna Llebaria, Carla Llebaria González, Carles Nogués, Lena Paüls, Queta Sedó, Anna Maria Vallvey i Francesc Vergés.

26 de juliol de 2020

EL CAMÍ OBAC

© Llebaria Grau
Camí Vell de l'Argentera. Aquarel·la, 45 x 70 cm

Reposaves al camí obac
on dormia la salamandra.
T'emportaves a casa
la frescor del sotabosc.

© Lena Paüls

25 de juliol de 2020

FLORS A DESDIR

© Llebaria Grau. Aquarel·la, 36 x 26 cm


Vau descobrir plegats
aquesta primavera
i collíeu flors a desdir.
Encara us sentiu les mans
perfumades.


© Lena Paüls

10 de maig de 2020

50 MIRADES DES DE CASA

Cliqueu la imatge per llegir el libre en línia 
i/o per descarregar-lo en format PDF

Em plau presentar-vos 50 mirades des de casa, un recull de 50 textos propis (contes, microrelats, proses poètiques i poemes) il·lustrats amb obres d’art (fotografies, pintures, collages). Creació realitzada durant el confinament a causa de la pandèmia del Covid-19, entre el 15 de març i el 3 de maig de 2020.

Textos:
Lena Paüls

Il·lustracions:
Fabián Acidres Pons (fotografies)
Myriam Arnold (pintura)
ASA (fotografies)
Antonieta Codina (fotografies)
Francesc Corpas (fotografia)
Mònica de Dalmau Mommertz (fotografia)
Màrius Domingo de Pedro (fotografies)
Teresa Llorach (pintures)
Josep Lomas (fotografies)
Isabel Marsal (fotografia)
Marc Pérez Oliván (pintures)
Pere Prats Sobrepere (grafismes)
Martina Rius Mauri (dibuix)
Fina Veciana (pintures i collages)
Rosa Virgili (pintures i collages)

3 de maig de 2020

ROBINSON DEL BALCÓ

© Pere Prats Sobrepere

Hi ha llenguatge, hi ha art, perquè hi ha l'altre. 
Georges Steiner


Agraïments:
A tothom qui ens ha llegit i ens ha fet saber que hi era,
en aquests cinquanta dies primers de confinament.

Gràcies, Fabián Acidres Pons, Myriam Arnold, ASA, Antonieta Codina, Francesc Corpas, Mònica de Dalmau Mommertz, Màrius Domingo de Pedro, Teresa Llorach, Josep Lomas, Isabel Marsal, Marc Pérez Oliván, Pere Prats Sobrepere, Martina Rius Mauri, Fina Veciana, Rosa Virgili

2 de maig de 2020

SARA, UN DIAMANT TALLAT

Sara. © Fina Veciana
Llibre d'artista

Podies haver escollit una fusta, una tela o un paper per suport, però et vas gosar enfrontar al paper escrit i enquadernat. En triaves paraules i a partir del que et suggerien, vas crear una història, transcendint els límits de l'espai, de la forma, del color. Estrips, talls, forats... marques del martiri. Consistència i música de pergamí. En el sentit, hi has aplicat la complexitat i la transparència calidoscòpica del diamant. Sara ets única i ets múltiple. 

© Lena Paüls



1 de maig de 2020

EL RISC DE LA LLIBERTAT

© Fabián A. Pons

Si no tens llibertat interior, 
¿Quina altra llibertat esperes poder tenir? 
Arturo Graf 


Confinat de luxe, l'agaporni no recorda com volar. Ha après a cantar l'enyor per alguna cosa que no ha conegut.  No s'aferra als límits del barrots, hi viu la generositat de la nostra estima. Obsedit per l'aigua neta i el mill, no reconeixeria les fases de l'alliberament. Fràgil, assumiria el risc de la llibertat. I ja l'hauríem vist prou.

© Lena Paüls




30 d’abril de 2020

MARGES

Duesaigües, marge de pedra seca. © ASA
 
Sàvia de ventades, sols i pluges,
promous el consens.
D'acord, però, ves fent marge:
porto pedres.

© Lena Paüls. Del poemari Amb un peu rosegat


29 d’abril de 2020

ALGÚ ARRIBA I TRUCA

© Pere Prats Sobrepere

Fer silenci, fer lloc als altres,
és obrir l’espai més lluminós del cor
a algú que arriba i truca.
José Moratiel


Volaves, pit-roig, dins la capçada d'uns pollancres de fulles argentades acabades de sortir. Només se sentia l'aleteig de qui busca compartir vida. Un mar de mates de galzeran s'estenia per tot el sotabosc ombrívol i, entre la fullaraca humida, una salamandra treia el musell. No sabies si cantar posaria al descobert els teus delits que feien més por que servei o si estant allà dalt en silenci estaries més pròxim dels altres. Dubtós, vas refilar perquè no fos dit i la salamandra a poc a poc va treure tot el cos amagat i es va posar a ballar. I el brancatge caigut va prendre vida de tot el que hi havia adormit. L'endemà, no vas esperar veure cap ésser vivent. Així que et vas despertar, et vas posar a cantar tot alternant amb els silencis renouers dels altres. No els veies, però sabies que no estaves sol.

© Lena Paüls


28 d’abril de 2020

INVENTARI

Contradicció-Buscant El Camí Blau © Rosa Virgili
collage de roba i cartró, esmalts i plàstica, 15 x 10 cm

—Ets el que dius,  
inventari del que havies perdut, 
i ara ho retrobes apilat 
a la vorera de davant de casa.
Tot el que et queda, ho hem vist exposat 
al raig furiós d'una mànega d'aigua.
I, després, delicada, ho has estès    
sobre diaris vells, al bat del sol.
No és gran cosa, però deduïm  
que per als corbs és un gran què. 

Del poemari L'alè que fa olor de menta

27 d’abril de 2020

AL TERRAT

© Fabián A Pons

Et distreu, de sobte, un xim-xim de fang,
i al terrat hi tens la roba estesa,
amb un peu rosegat, la falda buida,
braços i cames senses fil,
et culives sota l'atzavara florida,
esdevinguda pròleg.

© Lena Paüls. Del poemari Amb un peu rosegat


26 d’abril de 2020

MAGRANA OBERTA

© Mònica de Dalmau Mommertz
«Àngel caigut
principi del foc
magrana oberta,
tot això ets tu per mi
jo n'estic certa».
M. del Mar Bonet. Alenar


¿I què si som veïns dels abellots del porxo?
I dels dragons que es mengen les arnes dels armaris.
Feliç qui es pot permetre estar escoltant brostar.

© Lena Paüls


25 d’abril de 2020

LA FORÇA DELS SOMNIS

Aquarel·la: © Teresa Llorach

Foulard amb la flor de lis, símbol del Moviment Escolta.
A la camiseta, un vers dels Catarres.

«Que meravellós és que mai ningú hagi d'esperar
un instant abans de començar a millorar el món»
Anna Frank

Els somnis no es trien. O potser, sí. Avui has somiat que acompanyaves uns infants a collir farigola. En tallàveu només les tiges florides i deixàveu la mata viva. Abans de guardar-les al sarró, les sacsejàveu lleument i una pluja de flors seques tornava a la terra. Sovint somies altres compromisos que algú consideraria de més calat. L'endemà dissenyes amb altres l'estratègia, els recursos i les accions per la rebel·lia a favor de la vida plena. Sense profetes d'enlloc que alliçonin, no ha parlat ningú d'armes, ni una sola vegada.

© Lena Paüls

24 d’abril de 2020

MARE, LA MAR

© Fabián A. Pons

(Els pètals de la rosa retornen a la platja
convertits en punts de llibre. Adob.)

"mare, la mar, mar envaïda, mare".
Ja ha tocat fons la nau de les paraules
i  treus del plor la tendresa i la força.

© Lena Paüls. Del poemari L'alè amb olor de menta



23 d’abril de 2020

BRINDEM

Sant Jordi 10 © Fina Veciana, 2020

I sento l'energia de les mans sense espai,
l'alegria del vals, roba fresca de lli.
Faig la cadena amb altres i busco els teus ulls, sempre.
Senzilla fusió de les coses i els cossos,
acoblament de mots, transparència als ulls,
tantes danses per a mi.

© Lena Paüls

Lenandreu
Sant Jordi 1974-2020
© Pere Prats Sobrepere




22 d’abril de 2020

EL MONSTRE DEL PANTÀ

© Màrius Domingo de Pedro

Veure el monstre que viu al pantà és l'únic interès que troba el turisme en aquests verals. Al poble, tothom el dona per vist. L'esglai va venir, quan la primavera passada l'aigua es va tornar vermella. Ho van portar en secret. Que les anàlisis mostressin un excés de floració de l'herbei aquàtic no va fer cap efecte en la fluctuació de la creença que un dia o altre trobarien el monstre ferit. Ni tampoc que un cop transvasada l'aigua al pantà de baix no es trobés ni rastre de l'animal. Aquest  hivern les pluges han fet cantar els barrancs. L'instint de supervivència ha propiciat que petits i grans anessin d'amagat a abocar-hi crancs, gambes i escamarlans vius. No perden l'esperança que algun crustaci arrelarà en aigua dolça, i que tornaran a tenir la patent de fer esborronar de por a tothom qui vulgui passejar pel pantà.

© Lena Paüls




21 d’abril de 2020

FULL DE RUTA

Flors de ginesta. Foto:  Antonieta Codina

Paisatge de ginesta i de paraules
no pots dimitir si algú en fa feixos
i et rumia per camins eixuts.
—Sí, que puc.

© Lena Paüls. Del poemari L'alè que fa olor de menta

20 d’abril de 2020

POLLOCK

© Pere Prats Sobrepere

Mestre que aprens amb les eines noves de trinca de la il·lusió.  Davant de cada full en blanc, cadell aplicat de creador de mons, de l'hora en fas substància. Innocència de qui oblida que abans de tot hi ha el Verb: aquí l'aigua, enllà el foc, pertot l'aire, a prop la terra. Un punt, tu. Dos punts, nosaltres. Ratlla. Tot és començar, Pollock.

© Lena Paüls

19 d’abril de 2020

LA FONT D'ARGENT TÉ FANG; PUNXES, LA ROSA

https://sites.google.com/site/creaciocollectiva/rosesfloriran


 "La font d'argent té fang; punxes, la rosa", és un vers d'un sonet de Shakespeare que ens recorda que la perfecció no existeix. L'artista Marc A. Pérez Oliván (Mauritània, 1952) va plasmar aquesta idea en una pintura inquietant que setze autors hem pres com a correlat objectiu en setze textos escrits en els primers dies de confinament per la pandèmia del Covid-19. Aquesta és la meva aportació:
 



18 d’abril de 2020

L'AVELLANER

Aments d'avellaner. © Josep Lomas
Has plantat quatre avellanes Negreta en una torreta del balcó. Previsora com ets, poses la maquinària a punt i passes llista del poc que t'ha arribat d'aquest arbust a l'ADN. Serà un avellaner de quatre peus, caldrà que et proveeixis d'eines: un xapo, una aixada, un esporgaavellaners, un rasclet. Regar, adobar. Un cop pengin els aments, dins dels flocs, lentament, les avellanes s'aniram omplint abans de caure. Replanar. Les arreplegaràs amb raspalls de mirambell i les plegaràs dels muntets amb didals, genolleres i senalla. O bufador. I porgador. «La sardana de l'avellana pica de peus i mata de gana», cantes. ¿Encara es fan lliures  per saber-ne el rendiment i concertar-ne el preu? T'atures. No en saps més. Els avellaners malmesos dels avis no s'han emportat només una forma de viure, sinó cinquanta-vuit quilos i mig de paraules. Hi espigoles.

© Lena Paüls


17 d’abril de 2020

CONFINAMENT

 Teletreball. © Teresa Llorach

Escriure és retardar la imperfecció que vindrà 
silent, inodora, imperceptible.

© Lena Paüls




16 d’abril de 2020

DANT

La irritació. © Rosa Virgili
Pintura plàstica, esmalts i sorra sobre llenç, 120 x 40 cm

Festa de les carícies,
del festeig i el desig,
l'amor que mou muntanyes,
la por que les ensorra.

© Lena Paüls. Del poemari L'alè que fa olor de menta

15 d’abril de 2020

BORRONS

Flors d'ametller. © Josep Lomas Fortuny

Somnies tanys a punt de rebentar,
els vols poncellant entre afany d'abelles,
te'ls imagines pletòrics de molla.

És tan gran el centelleig de la fulla
que un sol bri de vent et fa la rateta,
mentre tot és festa en terra estovada.

© Lena Paüls. Del poemari Temps de penyora

14 d’abril de 2020

EL MEU TEMPLE

#dia28. De la sèrie 'El meu Temple'. © Fina Veciana, 2020
Mixta sobre cartronet, 42 x 30 cm

Hi vam deixar el fanal del porxo encès. Hi deu haver aigua recollida als bols d'ofrena de totes les finestres i les mates de romaní deuen viure sense les nostres converses. No ens necessiten les plantes ni cap dels llibres que enyorem com a amics de viatge. El jardí de llicorella es deu haver abastat de les quatre gotes d'una primavera massa calda i l'aire es deu omplir cada dia dels vapors de la terra humida i del cant de la merla que envolta l'edifici un i altre cop abans d'anar a joc. I allà ens espera el pont de nou ulls que s'obre cap al circ de colors de la serra, del bosc, de la línia del mar... Hi vam deixar el fanal del porxo encès. Hi tornarem. Sempre hi tornem.

© Lena Paüls



Vegeu en aquest mateix blog:

13 d’abril de 2020

BUFONA, SUBSTANTIU.

Bufona. © Pere Prats Sobrepere

«Faràs de bufó!», t'ha anunciat una veu per telèfon, amb entonació de gran reverència. N'hauries d'estar contenta. Ja t'hi veus, t'hauràs de posar el mallot blau elèctric, l'armilla negra, el barret de tres puntes de roba de colorins i cascavells, les mànigues amb retalls del quadre New harmony de Klee i l'espolsador a les mans. La teva missió no serà fer de còmica ni a costa de riure't de tu mateixa. Ni tan sols hauràs de fer enretirar els badocs i els servils al pas de la comitiva d'autoritats. Hauràs de procurar que cap mosca s'atansi a les mones de Pasqua. Avui, un privilegi.

© Lena Paüls



12 d’abril de 2020

DEMÀ

Dàlies. © Antonieta Codina

Com si pugés del pou sense sortida
no es permetrà poder aturar el rellotge:
pensa en demà, toca fer de barbera,
i ha d'adobar dàlies i geranis.

 © Lena Paüls.  Del poemari L'alè amb olor de menta

11 d’abril de 2020

GERMINANT

Si la seva verge va vestida de plata i or, despulla-la. © Rosa Virgili
 esmalts i pintura plàstica, 81 x 100 cm

Cada gest teu és germen de represa
que es lliura salvatge al cicle de l'aigua,
i a la pujada de la llet,
per un camí d’anada.

© Lena Paüls.  Del poemari L'alè que fa olor de menta

10 d’abril de 2020

ARMAT DEL RAMAT

Plomall romà. © ASA, 1968 ?

Et vas enrolar a fer d'armat de la cohort romana, i l'armadura del cos de guàrdia de ficció de Ponç Pilat, governador de Jesuralem i de Tarragona, era un embolcall massa pesant per tu. Desfilaves amb el rostre amagat sota la visera del casc llampant, precedit d'un manaia cerimoniós i del penó SPQR, Senatus Populus Que Romanus. Se sent el Vexilla Regis. Et mereixes Les Tres Gràcies.

© Lena Paüls



Les Tres Gràcies, Reus, 2012
© Canal Reus TV

9 d’abril de 2020

ENCESA SOLIDÀRIA

Encesa solidària. © ASA 1968?

La foscor porta al silenci. 
Les cadenes s'arrosseguen, 
ja sagnen els pecadors.
Ploriquegen les llambordes,
la cera els segella el crit.

© Lena Paüls

8 d’abril de 2020

HOSTE DEL BES

#dia20. © Fina Veciana, 2020
Tècnica mixta sobre paper, 25 x 19,5 cm

Vestida per desvestir-me, sento el teu xiuxiueig insistent, els teus dits presoners dins els meus cabells i un bes i un altre.  El cos que ara em fruita, no existeix si per tu soc transparent. Amic del dolç turment, vull que et quedis com el mar,  envoltant la meva illa. «I què més? ¿Que no saps que avui em toca entrenament de futbol sala?»  Apago les espelmes de te i trenco les copes amb restes de daiquiri. Avui tampoc em donarà la gana de fer versos amables. Torna la malícia. Sort en tinc.

© Lena Paüls


7 d’abril de 2020

UN SOL COMPARTIT

© Pere Prats Sobrepere
Confinat, com tota la població, el vell de l'entresol no surt de casa. La noia estudiant que viu al tercer pis l'ha trucat per telèfon per saber si necesssita que li porti res i per anunciar-li que després de tres dies de pluja, avui fa sol. El vell no el veu, però ja ho sap, que avui hi ha un sol esplèndid i somrient al cel. És el sol que ha dibuixat per a ell la neta, que viu en una ciutat llunyana. La veïna del tercer avui no sortirà a comprar. «Hem de gaudir d'aquest sol», li diu.  I munta uns miralls perquè el sol que ha dibuixat la petita hi reboti i els rajos entrin per la finestra de l'avi. Tan bon punt el sol toca al vidre, l'home agafa el mòbil i fa la rateta a la veïna de la casa del davant. Somriures en cadena.

© Lena Paüls


6 d’abril de 2020

UN DIBUIX AL CEL

© Martina Rius Mauri, 2020
Retoladors per porcellana sobre vidre

Vas repenjar l'escala extensible en un núvol.
T'hi vas enfilar amb una càrrega de colors.
I vas dibuixar la primavera al cel.
Per si l'havíem oblidada.

© Lena Paüls



5 d’abril de 2020

SALMÓ

Salmó. De la sèrie 'Colors'. © Fina Veciana, 2020

Estovalles negres, amb flors fresques de taronger escampades per sobre i tovallons i espelmes de color salmó
.

© Lena Paüls. Fragment de Com doblegar el cercle



El parament per al ritual de les carícies
de cada dia podria aquest o qualsevol altre

4 d’abril de 2020

LA MODEL I EL FOTÒGRAF

Pensament 3. © ASA, 1973

Perquè som un en l'altre, 
tota força es duplica.
Escindits, eixalats, 
¿qui ens esperarà a casa?

© Lena Paüls





3 d’abril de 2020

EL NÚVOL

La pluja de peixos. ©Myriam Arnold
Tècnica mixta a l'oli i grafitis. 73x53 cm



El núvol que tenies lligat a la barana del balcó s'havia enlairat. Tibava la corda i s'inflava i s'ennegria per moments. Va començar a aviar un seguit de gotes comptades sobre les llambordes polsegoses del carrer. El xim-xim va anunciar festa a la canalla, que va arribar a ramats. Però, aquest cop, la pluja no era de xocolata desfeta ni d'anissos. Barrejats amb l'aigua, uns peixets vermells feien tombarelles a l'entorn dels infants. Eren els peixets de l'abeurador. Si no fos que el núvol no parava de riure, no hauries sabut que hi tenia molt a veure. Has alliberat el núvol trapella. Que se la campi!

© Lena Paüls



2 d’abril de 2020

EL SOMRIURE BLAU

Buscant el blau. Somriure blau. © Rosa Virgili
Aquarel·les digitalitzades sobre foam, retocades amb tintes

I en un minut escàs de repòs,
amb un somriure d'infant als llavis...

Fa de mal dir, 
un son en duu un altre,
com un molí fariner 
en via morta.

© Lena Paüls. Del poemari L'alè que fa olor de menta

1 d’abril de 2020

AL LÍMIT DE L'HORA

Efervescència circular. © Fina Veciana, 2020
Mixta sobre paper, 42 x 30 cm.


Esperarà en dejú que arribi l'Hora
i que al llindar, que al punt límit, fracassi,
enyorant vins madurs, sedosos, càlids.



© Lena Paüls.  Del poemari L'alè amb olor de menta

31 de març de 2020

UN ANORAC PER A LA MARTINA

Foto: © Francesc Corpas

La Martina va sortir del mas a peu per anar a vendre una gerra de llet al mercat. Encara era fosc i feia un fred que pelava. Quan va veure sortir el sol, eufòrica, va començar a comptar quants diners trauria de la llet de la gerra i, després, es va posar a imaginar com els gastaria.
Amb els diners que li donarien compraria un gran cistell d'ous i els faria covar a tres lloques alhora. Engreixaria els pollets amb pa estovat i moresc; posaria trampes a la guineu perquè no s'acostès a les gallines, que vendria la meitat a bon preu i l'altra meitat les tindria per pondre ous i també els vendria. Els diners que trauria de les gallines i dels ous li permetrien comprar un porc. L'engreixaria amb aglans de les alzines sureres dels boscos d'Escornalbou i el revendria per força diners. Amb els diners que en trauria del porc compraria una vaca i el seu vedellet i un anorac de plomes amb caputxa. Ja s'hi trobava. El vedellet faria saltirons al costat de la seva mare. 
I la Martina va fer un saltiró, com el que hauria fet el vedellet. Va entrebancar-se i va caure. La gerra també va anar per terra.  I la Martina va pensar, mentre s'aixecava: «Adeu pollets, adeu gallines, adeu porc, adeu vaca, adeu vedell saltironant pels camps i adeu anorac».
Per sort, la Martina havia tancat bé el tap de la gerra. Se n'havia abonyegat una mica l'alumini, però no se n'havia vessat gens de llet.
La Martina es va tornar a carregar la gerra al cap. Havia après que fer castells en l'aire pot portar disgustos. 
Es va asseure en una pedra del camí. El sol li va acaronar el rostre i es va dir per a ella mateixa somrient: "Tinc dret a somiar." 
I va reprendre el camí cap al mercat, sense badar. Feia un fred...

© Lena Paüls

Versió del conte La Lletera,
escrita quan va néixer la Martina Rius Mauri, el 2010

30 de març de 2020

A LA PLATJA

© Teresa Llorach
Aquarel·la 15 x 24 cm


Si ets capaç d'adonar-te,
desheretada,
que el món solca per altres mars
allunyats de l'origen,
i  t’has quedat a la mateixa platja,
mira't amb uns altres ulls les desferres,
adoba el bot,
i fes que tot sigui possible.

© Lena Paüls. Del poemari L'alè que fa olor de menta


29 de març de 2020

NO HI HAURIES DE SER

Il·lustració: © Pere Prats Sobrepere



Ballen les orenetes
al ràfec de la teva cel·la.

Series música i cant,
si no fossin on no hauries de ser.

© Lena Paüls


28 de març de 2020

LA CASETA DE LA TULIPA

La caseta de la tulipa. © Fina Veciana, 2020
Mixta sobre paper, 25 x 19,5

Jamila ho sap, morirà lluny de casa,
—de la d'aquí, en la d'allà no hi pensa—.
Va rambla avall, s'entreté amb les tulipes;
després va al moll i s'asseu una estona.

© Lena Paüls. Del poema L'alè que fa olor de menta

27 de març de 2020

A LA PRIMERA AIRINA

© Rosa Virgili
Cada Minut Perdo i Recupero l'Esperança. Prou Flors Negres
Collage sobre tela, 20 x 20 cm 

Ara, a la primera airina, les paraules de Lorca
vibren en els pollancres del caminal
de la seva finca familiar, a Granada,
si fa no fa com aquelles llavors teves
s'escampen per les feixes cada anyada,
i arrelen i brosten i floreixen i fruiten.

© Lena Paüls


26 de març de 2020

ENTRE ELS RAÏLS


Fotografia: © Fabián Azul
Estació de Porto-São Bento, Porto, Portugal, 2019


Entre els raïls s'empaiten dues rates.
No atura el plor, mentre els vagons es buiden
de viatgers que en baixen en silenci.

© Lena Paüls. Del poemari L'alè amb olor de menta


25 de març de 2020

EL MAL

Última carta, 16 de juliol de 1938. Fotografia: © Antonieta Codina

No sabíem que la natura havia après del humans que la venjança es pot revestir de mil disfresses. Fins fa poc ens pensàvem que el mal sempre atacava entre tenebres. Com el teu, que et devia abandonar sense amortallar al fons d'una bassa de fang dels terrissaires llorquins, als dipòsits dels horts de la vila o rebatut al rocam de la platja. Si ara en trobaven fragments, no sabrà ningú el teu nom ni recordarà per què vas arribar fins allí. La natura ha après dels humans que se'n pot venjar de mil maneres. I vencerà.

© Lena Paüls


In memoriam

Pere Bertran. Reus, 1916 - 

Llorca? (Alt Guadalentí, Múrcia), 1938
Oncle d'Antonieta Codina, fotògrafa d'aquest apunt


24 de març de 2020

A PUNT D'UN NOU VIATGE

Aquarel·la: © Teresa Llorach

A punt d'un nou viatge, desficiosa de mar,
passeges entre fonts i jardins ufanosos.
En el primer segon que queda dels teus dies,
tornes a aprendre a riure, escampada en els altres.

Del poemari L'alè amb olor de menta