29 de juliol de 2017

LA MUSA DE LA FRESCOR


Pérez Oliván. Musa de la Frescor, acrílic, 240 x 120 cm

Temps ha que coneixem la Frida. A l'estiu feia de cep de secà per enganyar el picot. «Tot val —deia— si vols ser doll i fogar.» A primera hora de la tarda l'hem retrobada escampant al desert una almosta de grans menudíssims de calamarsa. No és el primer agost que s'aposta en silenci darrere unes tanques per protegir el borboll de gel inaturable que li crema el palmell. Se'n guarda prou de dir-nos d'on treu aquesta matèria esmicolada de tants somnis que es refan a cada albada.  ¿A qui ho podria dir, si en aquesta hora fins i tot els tèrmits fan migdiada i nosaltres estem teixint capoll? De totes totes, és millor aquesta feina que l'altra.

Text: © Lena Paüls
Pintura: © Pérez Oliván


26 de juliol de 2017

LES ESFERES FÚCSIA

Contradiccions, fragment. Tècnica mixta s/paper, 50 x 70

Sovint topes amb alguna cosa que et recorda les esferes fúcsia jugant a la cluca al brancal del pou de llàgrimes negres. Rabejada de tendresa, estàs ara mateix: «Conillets a amagar, a amagar, que la llebre va a caçar, de nit i de dia no sortiu de l'establia. Conillets,  ¿ja esteu ben amagadets?», diu la xiqueta que para, amb les mans a la cara, el cap reposant a la porta del garatge de casa teva. Els companys de joc corren a amagar-se entre els parterres i les torretes que tenen a tocar. És aquella hora en què els espais de frescor dins teu es deixen enumerar amb l’emoció d'un infant. Vibrants.


Text: © Lena Paüls
Pintura: Rosa Virgili


19 de juliol de 2017

EL MIRATGE BLAU

Capsa de les reflexions. Buscant el camí blau, 2013 
Tècniques mixtes s/tela adherida en fusta, 40 x 40 cm.

Tries viure en colors, trapezi gronxadís de la llum. Zim-zam, zim-zam. El sol es desvetlla al teu horitzó tacat pel desesper de dones gràvides que fugen de les bombes i la fam. Si diguessis, sense pensar-hi gaire,  que sovint els ponts penjants sense xarxa semblen un camí blau, ¿qui d'elles et creuria? Acròbates supervivents que s'endinsen en els revolts de cada nou itinerari, tenen la força d'una bola de foc que creix i es fa pas entre l'arreplec de bràctees de la buguenvíl·lea de tots i cadascun dels jardins que puguis arribar a conèixer. Fes i calla.  Zim-zam, zim-zam.

Text: © Lena Paüls
Pintura: © Rosa Virgili

14 de juliol de 2017

EL CÒCTEL DE CRONOS

Contraposats 2, 2011
Tècniques mixtes i collage, 20 x 20 cm


Sentiríem, si ens ho proposéssim, el tic-tac inaturable enganxat als fils de la xarxa. Però, ara mateix, ens estimem més viure de ple al taller del rellotger, entre la festa de les bombolles que es vessen i l'escampadissa de cireres confitades.  Hem deixat d'enderiar-nos a fer coincidir en el temps triangles de drac que s'encadenen, cercles que llisquen indòmits i capses quadrades que porten a imaginar mons nous. Intuïm que, contraposades, només són formes eixordadores que naveguen en un mar de passions descolorides per les abraçades vituals i els petons pendents. Amb daiquiri o sense, sabem que Cronos se la campa sol arreu. Per això, també en temps de festa, lluitem pel que ens queda.


Text: Lena Paüls
Pintura: Rosa Virgili


5 de juliol de 2017

LA CAPSA DAURADA

La reflexió. De la sèrie 'Contradiccions', 2013
Esmalts, plàstica i grattage s/ llenç, 50 x 70 cm.


«Soc allò que dono», penses, feta voluptat macerada. En un perol reposa el filtratge centellejant de la polpa i les peles de pruna negra. És l'hora de la feina feta, quan la memòria dòcil i fecunda que guardes a la capsa daurada dels projectes creix endins. Avui, però, de l'univers que l'anima en surt un canemàs invasor que sacseja la base del somieig. Et fa adonar que estàs lluny del pensament de tothom, que ningú espera el que puguis donar. Tremolant, encara, escampes el coulis fúcsia a rajolins sobre la terra calcària del jardí que sembla nevat de tan eixut.  La capsa es gronxa sobtadament. Amb el vaivé diu que no, que no. Haurà d'aclarir per què. Darrere d'un gest en ve un altre, darrere d'una paraula, més.

Text: © Lena Paüls
Pintura: © Rosa Virgili


13 de maig de 2017

EL VESTIT NEGRE. IMATGES I MOTS

http://bit.ly/2qNTEt0

Em plau presentar-vos El vestit negre, una  publicació digital interdisciplinar que aplega 38 autors (artistes plàstics, fotògrafs i escriptors), que hi han aportat cinquanta-una creacions centrades en el vestit negre com a correlat objectiu per evocar emocions i sentiments. Hi participo amb el relat ‘A ritme de balada’ i amb la fotografia titulada ‘Sense perdre el fil’ i n'he coordinat el projecte col·lectiu conjuntament amb Eduard López.


Comparteixo autoria amb Gisela Alcón, Xavier Aluja, Carme Andrade, Sílvia Armangué, Fabián Azul, Gemma Barberan, Josep Manuel Barraso, Meritxell Blay, Carme Boladeres, Antonieta Codina, Aleix Cort, Mònica de Dalmau, Màrius Domingo de Pedro, Raquel Estrada, Antònia Farré, Maijo Ginovart, Conxita Jiménez, Teresa Llorach, Eduard López, Pilar López, Pep Macaya, Nuri Mariné, Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Núria Naval, Nené,  Rosa Puig, Carme Puyol, Mariona Quadrada, Romana Ribé, Cesca Toledano, Victòria Rodrigo, Carme Rosanas, Joan Tharrats, Maite Torres i Rosa Virgili.
Pròleg: Biel Ferrer
Epíleg: Eduard López
Coberta: Rosa Virgili



Àlbum de fotos de la performance de presentació. 
Centre de la Imatge Mas Iglesias, Reus, 14-6-2017

23 de febrer de 2017

CARNAVAL CELEST


Tot anirà en dansa, quan arribarà la cavalcada del carrus navalis. A mig matí les teles esfilagarsades dels estenedors als terrats hauran voleiat en remolí talment les màscares que s'hagin desprès del rostre enllardat dels estadants. A la caiguda del sol, abans de la rua, els dimonis se la camparan disfressats de gavines. Tots els inferns fossin com aquest, et dius, mentre et redreces l'antifaç i floreixes d'una tempesta a l'altra.

Text: © Lena Paüls
Fotografia: © Josep Lomas Fortuny

20 de febrer de 2017

LA LLAVOR PENDENT


Ha gelat i és hivern, encara. Les branques d'ametller sostenen  llavors de la temporada passada i flors noves i brunzit d'abelles, i llucs estèrils, també. Evoques els teus vint troncs segats com espigues, i com si fossin garbes llençàreu sec el brancam  que tanta aigua havia fet córrer. Les arrels hi són i n'afloren brots tendres, incansablement agraïts de la llicorella. No us els mereixeu.

Text: © Lena Paüls
Fotografia: © Cesca Toledano

17 de febrer de 2017

REFLEXOS DEL CAMÍ



Per a Sara Mauri

Convoques senyals i t'estranyes quan són presència diàfana. I et dius: ara, sí. Tenies por fins que et vas posar a caminar a poc a poc, conscient de cada passa per camins fressats, però també per tolls, herbassars, cruïlles i molts camins per obrir. L'únic punt de partida per créixer era dins teu i ara ho saps. Ram de llavors, pètals vellutats a les galtes dels infants,  llum descomposta en colors. El senyal és davant teu i es mou al teu pas.

Text: © Lena Paüls
Fotografia: © Sara Mauri

26 de gener de 2017

LES SABATILLES VERMELLES


Calçada amb les sabatilles de ballet vermelles, caminava de puntetes per la vorera esquerdada del xamfrà esmolat pensant si tu hi havies passat. No em podia treure del cap que jo també et desitjava, quan vas dir, «Vull ballar sempre amb tu!» Després, els llavis oberts en sang, la fúria de les carícies amb marques a tot el cos, em vam fer enyorar la calma de la capseta de música: ballarina de tutú blanc, coll de seda, cames de porcellana. Mira'm i no em toquis. En aquells dies no aspirava al terme mig. Això era abans que m'assegués hores i hores al banc de davant de la facultat amb un plec de fulls a la falda intentant escriure la ràbia i els motius que m'havien portat a deixar les vetes vermelles en exvot al xamfrà. Avui, exercicis a la barra, inici d'adagio.


Text: © Lena Paüls
Il·lustració: © Teresa Llorach


2 de gener de 2017

PENYORA AL BOSC

 © Núria Feijoó

El bosc ha estat de festa
i els convidats s'allunyen
dels llops sense disfressa
que recullen penyores.

Hi ha un any que plega,
mentre a la molsa nova
mestral i calma arrelen.
I el cicle recomença.


Poema: © Lena Paüls
Pintura: © Núria Feijoó


31 de desembre de 2016

EL VESTIT NEGRE

 
En els murs de tots els pobles per on passava l'autobús podia llegir «T'estimo, Xell». Fins a l'entrada del darrer, que hi havia afegit «(ja arribes)» Reconeixia la seva lletra. Em va venir a recollir a l'estació d'autobusos amb el tot terreny. Un quart d'hora de camí i seríem al refugi de muntanya. Havia de ser una nit especial. El meu estimat s'havia avançat per preparar-la. Pel viatge, sota de la caçadora de pell, m'havia posat el vestit negre que s'aguantava al cos per unes tiretes de mig dit sobre les espatlles. És l'uniforme de l'orquestra, no en tinc cap altre, de vestit de gala. Segur que ell no me l'havia vist. No aniria a un concert ni si hi actuava jo. No pensava mostrar-me fins que no em tragués la caçadora, al refugi. Però les carícies havien començat abans d'arribar-hi, a ritme de balada, entre alzines sureres, i havíem aviat la roba feta un garbuix al seient de darrere. Una estona després, em vaig trobar els seus llavis a l'espatlla nua i, a la falda, una capseta de fusta de sàndal amb pètals de roses perses, fulles de nard i de gessamí. En arribar, la taula estava parada amb estovalles blanques i a les prestatgeries hi havia espelmes de tamariu enceses. A la cambra, una catifa de pètals de ginesta. Després, el refinament gastronòmic, el pa de pinya i papaia, el vi vellutat, dens, pastós, vermell fosc prioratí. Altra vegada la balada i la coreografia rabiosament insistent en una mateixa rajola.  I el vestit negre que se m'enganxava al cos. Tota foc, un altre cop. I la sirena dels bombers. I la lluna roja.

Text: © Lena Paüls

Pintura:  © Joan Tharrats 

7 de novembre de 2016

HAIKU ESPIRAL



6 de juny de 2016

REMENO PARAULES
25 PROSES POÈTIQUES IL·LUSTRADES

Remeno paraules. Publicació digital que aplega les vint-i-cinc primeres proses pòetiques d'aquest blog, connectades a vint-i-cinc imatges. D'aquesta simbiosi en flueixen significats nous i emocions renovades.
Pintors i fotògrafs m'han cedit les seves imatges virtuals i s'han fet còmplices del projecte literari que he anat travant  al llarg de cinc anys. Remeno paraules conté composicions  digitals de Marta Anguera Curto i Cori Torroja. Pintures de Pérez Oliván, Nené,  Xavier Aluja, Núria Feijoó i de Fina Veciana. Fotografies de Fabián Azul, d'Antonieta Codina, de Màrius Domingo de Pedro, de Josep Masanés, de Rosa Puig i de Iolanda Salvadó. L'aquarel·la de la coberta és de Joan Tharrats (El vestit negre), cedida per a un fragment de narració i per aquest llibre.  Pròleg d'Eduard López.

Llegiu Remeno paraules on line

Descarregueu aquí el llibre en pdf

Booktrailer

12 de maig de 2016

DEMPEUS SEMPRE

Dempeus sempre
Tècnica: Aiguada xinesa, 20 x 20 cm

Escoltes el repòs de la llicorella i hi veus créixer la gram amb fúria, com si sortís de les pedres la fulla esmolada d'un ganivet. Defuges la desesperança amb una narració contínua, de segles, i guanyes temps al destí de vastes planures de regadiu, de turons que s'afinen abocats al mar. Alces mans i estendards, forques, si calen, pel dolor i la misèria que clama arreu. No et dol encomanar energia, perquè només mirant-vos als ulls sabeu que aneu al mateix lloc. Dempeus sempre. I, si us decanteu, que sigui per la càrrega de  grana. Sembrada a punt.

Text: © Lena Paüls
Pintura: © Carme Andrade


11 de maig de 2016

ELS PEUS EN TERRA EIXUTA

© Jorge Medina
Per a Marta Anguera Curto
 
 ¿Qui recorda que aquest empedrat tebi, olorós de pa acabat de treure del forn era un pou? Hi havies fet cap relliscant pels replecs afilats de diamant. El silenci era fosc i no hi havia llibant per abastar i evadir-te'n fins que vas pressentir que no estaves suspesa en l'espai. La voluntat et va fer moure els dits dels peus i vas sentir que tocaven terra eixuta. Va ser el dia que et vas obligar a veure el punt de llum, allà dalt. Ni un filet no feia. I l'endemà i l'altre les parets es feien baixes a mesura que s'eixamplava el feix de llum. Avui és una passera, amb portes, balcons, finestres curulles de cintes amb estolons de noves plantes. Sol i lluna. I pa cruixent.

Text: © Lena Paüls
Fotografia: © Jorge Medina 



17 de març de 2016

AMB L'ARTIFICI ENLAIRE

Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

NO SABRÀ NINGÚ ON PAREM

Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

AL SEU PAS GRILLEN LES PALMERES

Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

PER MIL ABELLES

Foto de © Fabián Azul

Haiku de Temps de penyora de © Lena Paüls
 
 

AL MIRALL DE LA BASSA

Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls
 
 

¿ON ÉS EL COLOR DEL MAR?


Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

DE NIT, FANALETS

Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

MARÇ QUE MARCEGES
>


Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

15 de febrer de 2016

L'HORA ESTOVADA

Pintura: © Pérez Oliván

Sento l'hora estovada d'un rellotge malmirrós. Sacsejo el llenç i em cauen el sis i el quatre als peus. Prova del nou. Les cartes comencen a lligar.

Text: © Lena Paüls
Pintura: © Pérez Oliván

5 de gener de 2016

SONS DE BOIRA

Foto: © Fabián Azul 2015
Per a Isaac Albesa,
Xarim Aresté i Nico Belmonte

Les notes de la rosada han quedat atrapades dins de l'edifici i, a fora, la boira allarga la màgia de la música en tres ombres embolcallades en la mullena del xamfrà. No hi ha risc que el dimoni les enxampi a la vora del foc. Rosten els darrers sons del dia, confessen neguits de la lluna mig baldada i engendren projectes en aquesta hora d'intimitat i textura de vels en suspensió, on la ciutat en estat de vigília se submergeix en el primer somni. I allà hi ha una mirada atenta per deixar-ne testimoni. 

Prosa poètica: © Lena Paüls
Foto: © Fabián Azul


1 de gener de 2016

RETRAT DE LENA A LA VINYETA

Retrat de Lena a la Vinyeta.  © Nené
Tintes i acrílics, 29 x 21


Xucles els núvols-pedra i els planetes que envolten el teu asteroide. Tens de fons les feixes de tots els verds, montíjols lleus, arrodonits per molts mestrals, mentre fermenta el most a casa i els pàmpols encatifen el jardí. La rabassa s'aireja sòlida i al seu suport voldries relats de sol i aigua fresca. Però el temps és un riu sinistre, si no fos que a les mans sense color, l'estri espanta la mosca àfida, llaura llicorella,  poda i empelta, crema sarments, espampola. Verema picapoll i carinyena, garnatxa blanca i negra. Cada gotim, una història.


Text: © Lena Paüls
Pintura: © Nené



14 de desembre de 2015

SOMNI DE FONT I ROCA

Font del Vern, a Sant Hilari Sacalm
Foto: © Cesca Toledano
Per a Montse Guasch

Mare i àvia finestrera,
Al somni de ser font i
Roca hi afegeixes
Carícies de sol a la roba.

Planxes taula, sense vacances,
Amiga de testos i olles:
Un camí desbrossat.

27 d’octubre de 2015

DITS MASCARATS

Castanyes de Prades. Foto: © Antonieta Codina

Per sou una rosta d'oli nou, i la resta en herència
de paelles de ferro amb forats on torreu castanyes;
de moniatos colgats entre la cendra,
de panses i secallons,
de finestrons que baten l'ametlla i el sucre.
¿Què em queda per empenyorar?
Els dits mascarats
i les clofolles a la paperina fumada.

LENA PAÜLS, poema XI, Novembre,
de Temps de Penyora

29 de juliol de 2015

NÚVOLS INFLATS


L'endemà al matí els núvols ja estaven inflats
com globus grisencs i només va caldre dues
estirades de corda per anar-los buidant.
LENA PAÜLS, L'Aixecacases
 

15 de juliol de 2015

ÉTRANGÈRE AU PARADIS

© Pérez Oliván. Souvenir. Acrílic 90 x 72 cm

Sofia ha arrelat el cos a la sorra del regne del sol encegador. Suren dues dunes coronades en aquest desert sense ombres que arriba fins a la platja. Embarrancat a peu d'ona hi ha un vaixell que havia transportat sucre. El mar encalma l'horitzó vetllat per quatre núvols adormits, just on el foc artesà va devorar la tanca de fusta, la va polir i hi va emmarcar l'aire. Ha traspassat el llindar i s'ha alliberat del cos a mitges. Sap que la terra promesa és un cos, que l'aire promès és la idea. Amb aquesta natura de transició, evoca el borrissol eriçat d'un cap a l'altre de cos i suma intuïcions.

Text: © Lena Paüls
Pintura: © Pérez Oliván

1 de juliol de 2015

JULIOL, DE NIT

Mirant per la finestra. Mixta sobre paper, 25 x 35
© Fina Veciana, 2014

De nit, fanalets, lluernes, cuques de llum
i l'amor tothora en remull per continuar navegant.
 
De Temps de penyora

23 de juny de 2015

FOGUERES

Foguera de Sant Joan a Reus, 1967? © ASA

Fora vila, les fogueres sota control cremen
fustots requisats de les muntanyes de mobles vells
que s'arraconen a cada cantonada.
S'encenen petards pels terrats
i corren coets borratxos a la sortida dels instituts
on adolescents s'estudien amb els ulls del desig.
¿Què en farem, de tantes converses apilades?


Poema: fragment de Temps de penyora. © Lena Paüls
Foto: © ASA


13 de juny de 2015

OQUES AL CLAUSTRE

Oca al claustre de la Catedral de Barcelona.
Foto: © Paüls


Les oques envesteixen un gripau
que es capbussa esbalaït a la pica plena de verdet.
Tot d'una, el gripau pren un relleu insospitat
i els passavolants desvagats en fan fotos
mentre els guardes retiren la indigent del peu rosegat.

© Lena Paüls
Fragment de Juny. De Temps de penyora

30 de maig de 2015

ARRACADES VERMELLES

Foto: © Manel Des Valls


Vull ser hereva
d'arracades vermelles,
de dreceres i d'aigua.

LENA PAÜLS 
Fragment de Paradís en obres

24 de maig de 2015

MAIG: EL PALAU DE LES FINESTRES

El palau de les finestres, de la sèrie 'Enllaços'. Mixta sobre fusta.
© Fina Veciana, 2009

Que els gossos descalcin parterres florits,
pot ser ben bé el naixement d'un odi.
Els voltants de casa s'omplen per un dia
d'almívars i confitures de préssecs, prunes, ametllons,
barrils de mel de romaní, d'espígol, de milflors;
se superposen en toies la farigola, l'esparnellac,
la marialluïsa i la flor de saüc.
Feixos de regalèssia esperen que els menuts descobreixin
alguna relació amb aquesta arrel i les barres negres
que venen a les tendetes de llepolies del barri.

Fragment de Temps de penyora, V

Text: © Lena Paüls
Pintura: © Fina Veciana

23 d’abril de 2015

ABRIL

© Rafael Plaza

Assaboriu llavis llepats de roses roges
en record d'un heroi que va prendre partit per la filla del rei,
després que totes les xiquetes del poble
ja havien estat sacrificades per una fera.
Per celebrar
la benvinguda d'un altre heroi,
pengeu rosaris de sucre, cintes, confitures i llaços
als poms de llorer,
palmes i als palmons,
trenes de fulles torturades, que coven la humitat,
i fan de llança, arma per enforquillar carpes,
que s'haurà enfonsat al ventre del drac de set caps.
Esverats, tots parlen a l'una i, com fa la sargantana amb la cua,
es desenganxen del cos i es dispersen per pobles i ciutats,
on cadascun predica el que pot,
amb una intuïció comuna, amb la mateixa identitat de fons.
Desplaçats del cos, exiliats,
els set caps dipositen una nova mirada a l'entorn,
fan com els moros i cristians alcoians
que entre bombo i plateret, pólvora i espingarda,
buiden carretells, mengen
ametlles garrapinyades
no fos cas que es candissin amb tant penjoll i diadema.
Uns i altres s'entaulen
i acaben cantant boleros junts.

Text: © Lena Paüls
Aquarel·la: © Rafael Plaza

3 de març de 2015

LA DEVORADORA DE DIAMANTS

© Joan Tharrats
Per a l'actriu Rosa Novell

L'han encertada... vostès hi entenen: és un diamant. Un diamant esplèndid. I, aquí, en porto un altre. I, aquesta gemma blava, també ho és. Diamants sintètics i naturals fabricats amb cabells o amb cendres. Cabells o cendres dels meus amants. Amants difunts,  ja s'entén...  M'està malament dir-ho, però de jove em deien Devoradora de Diamants. Ha, ha, enveges. D'amants, n'he tingut així. A munts. Però no tot són difunts, és clar. Dels que ja no hi són, en tinc un record únic: un diamant. Un de cadascun, vull dir. Un diamant de cadascun.  Me'ls fan al tanatori de la Ronda de Dalt. No sé si en cap altre transformen en diamants les cendres funeràries. Aquí, sí. Al tanatori de la Ronda de Dalt. D'un ble de cabell obtenen carboni i d'aquí un diamant groc, verd o blau. Des de blau clar fins a blancs. De 0'3 a 3 quirats. Cap m'ha trigat més de deu setmanes i he pagat... deixin que ho miri. Per aquest d'aquí, set mil. Sí, aquí, aquí tinc el comprovant. Aquests altres dos me'ls van fer junts, en vaig pagar trenta mil euros. Diàfans, lluminosos. Factura i rebut tinc, naturalment.  El preu varia en funció del pes. S'ho valen, vostès ho poden apreciar. No cal dir que les gemmes compten amb un certificat d'autenticitat i de garanties de fabricació. Preu de sortida... 

Text: Lena Paüls
Il·lustració: Joan Tharrats


14 de febrer de 2015

RETRAT DE LENA ESCRIVINT (1)

©Pérez Oliván. Retrat de Lena escrivint (1)

¿I què si som veïns de les vespes del porxo?
I dels dragons que es mengen les arnes dels armaris.
Ferrater va poder. "Gosa poder", Biel.
Feliç qui es pot permetre estar escoltant brostar.
Exercici de llengua. La densitat dels mots.
La veu no pesa una unça, afèresi i apòcope,
llista d'hipocorístics, i els cognoms, mestre Veny,
[…]
Cap paraula cau buida en estirar les cames
pel passadís de pedres, de pedres magmàtiques
on aranyes ensaliven xarxes orbiculars.
"Juga amb núvols i vent i parla el seu llenguatge"
ha escrit Baudelaire i ho sé per Benguerel.
Vinc de terra llaurada, solcs profunds i estries,
erosió dels marges, trial entre olivers.
       Storyboard: Contrafoc al paradís (fragment)


Poema: © Lena Paüls
Dibuix: © Pérez Oliván

13 de febrer de 2015

LES BALLARINES

© Núria Feijoó. Les ballarines




El dia del seu aniversari li vam tapar els ulls. 
—Un regal sorpresa, visca! 
El regal li va agradar molt. 
Auri, l'ós formiguer (fragment). 

Text: © Lena Paüls
Dibuix: © Núria Feijoó

1 de febrer de 2015

LA PAGINA EN BLANC

La pàgina en blanc. Pintura de ©Pérez Oliván
Per a Reusenques de Lletres

Deserts els folis,
una ploma esmolada
i al cor la tinta.
Amb més naus, vents i veles:
tot el temps de penyora.
 
Tanka: Lena Paüls
Il·lustració: © Pérez Oliván

3 de gener de 2015

DRETS D'AUTOR

Poemari Temps de penyora. © Lena Paüls, 2003

Davant l'intrús, primat amb ploma,
defenso amb gomes de lligar enciams,
els drets sobre aquest feix de versos.

LENA PAÜLS 
Poema de Teló de fons

26 d’agost de 2014

AL CARRER


Al carrer de llambordes,
un home fa el que pot
per enganyar la gana.
Ramats armats amb càmeres
hi troten displicents.

Text: Lena Paüls, fragment de Teló de fons
Fotografia: Josep Masanés 

1 d’agost de 2014

AGOST


A boca de fosc, la música dels assajos s'escampa desfibrada
i, perquè la lluna és aquell globus que vaig perdre a la fira,
tu udoles en nom meu enfilat a la pila de llenya.
Potser aquesta nit, sobre la plaça de llambordes irregulars,
algú es torçarà el turmell ballant la conga
i s'haurà de retirar a fer companyia al fanalet de la taula.
D'altres aniran a veure sortir el sol a la platja més propera
i tornaran just quan un cercavila amb gralles i dolçaines
meni tothom a fer el vermut.

Fragment de Temps de penyora, VIII

Text: Lena Paüls
Fotografia: Antonieta Codina

22 de juliol de 2014

EL MIRALL DE LA PLATJA


Al mirall de la platja s'hi projecta l'ocre rabiós del sol que es pon.  Un gegant ha desplegat el llençol de blonda,  reposa un instant i recula per tornar convertit en un altre gegant. Un cop i un altre. Et llences als seus braços per rebre la carícia escumosa i sents el gust de les escates de les sirenes dels contes, del ganivet de conquilles escantellades clavat al cos, de la suor d'homes, dones i infants amuntegats en pateres. Quantes maneres silencioses de tocar fons! Entre dues llums, surts d'aquest llit de setí salat i enfonses els peus al rellotge de sorra mullada que s'escola entre els dits en un instant inestable de joia. Ha canviat el mirall i el que s'hi projecta. La claror que queda et xiuxiueja: tot és retorn.

Text: Lena Paüls
Fotografia: Antonieta Codina

14 de juliol de 2014

LA MÀ QUE ESBORRA

© Arnau Ferré Alberich

Amb una paletada de ciment,
arrebosses uns quants maons pelats,
i et graves el nom a la pasta tova.
La mà que esborra
fa rimar l'ésser i el no ésser.

Fragment d'El cicle de l'aigua


Text: Lena Paüls
Fotografia: Arnau Ferré Alberich



21 de juny de 2014

LES ORELLES TENEN PARETS


I, posats a tenir bons pensaments, potser aquella tercera orella voldria acollir la seva poesia per sempre. Va ser en aquell moment, i no abans ni després, que el poeta va decidir que tot el que li restés de vida escriuria pensant en aquella tercera orella.

Text i fotografia: Lena Paüls

Fragment de Les orelles tenen parets, Pagès Editors, Lleida, 2003

6 de maig de 2014

MADUREN LES CIRERES

Foto: © Ferran Moreno Lanza
Per a l'equip Muntànyum

El teló s'alça:
maduren les cireres
i tot va en dansa.


4 de maig de 2014

ELS FLOCS, ENCARA

Per a Elvira Besora Sabaté

Les avellanes,
la solitud dels marges,
¿qui me les torna?

23 d’abril de 2014

ENLLAÇATS A PLENA LLUM





No tot consisteix a arribar primer a la meta. ¿Quan deurà ser que enllaçats a plena llum, arrencarem a plorar perquè ens sorprendrà en el cos de l'altre la pròpia vellesa? Podria ser un dia qualsevol, sense relleu. Podria ser després que una nit hàgim somiat síl.labes apedaçades: paraules noves. Per consol, el present del mar llampant d'estels, on haurem arribat junts.


Text: Lena Paüls, 2014

Pintura: Núria Feijoó, 2014