9 de juny de 2019

NUS

© Fina Veciana, 2019
 Nus. (De la sèrie  #diesambhistòria)
Tècnica mixta s/ paper, 25 x 19,5 cm


No i sí, tot és u. Cupriers de l'atzar, babèlics, entortolligats per l'esgrima. Garbuix, fúria i caos. Remolí i espiral. Desembulles els fils de la troca. ¿Qui és qui?


Pintura de Fina Veciana
Prosa de Lena Paüls


NIT AMB CONTE

© Fina Veciana, 2019
On és? (De la sèrie #nitsambconte) 
Tècnica mixta s/ paper, 25 x 19,5 cm


Amb les teves inicials brodades t'esperaven llençols de fil, estovalles de granité, camises de dormir amb puntes de ganxet i pentinadors de seda amb entredós. Aquest món és ara en una gran bombolla artiarnes que es balanceja amb l'onatge. El bell palau és un hostal vestit de fil, un jaciment per explorar.


Pintura de Fina Veciana
Prosa de Lena Paüls



CORTINATGE

© Fina Veciana, 2019
Cortinatge. Tècnica mixta s/ paper, 25 x 19,5 cm


A la boca de l'escenari, escoltes el concert dels tresors petits, al ritme que marca l'airina. El que es cou a la gruta és invisible, però flaira de canyella. Aquesta celístia, festa.


Pintura de Fina Veciana
Prosa de Lena Paüls


18 de febrer de 2019

TEMPS DE PLUJA GROGA

Temps de pluja groga. © Rosa Virgili
Collage i pintura plàstica, 50 x 50

Ara que t'arriben gotes al castell de sorra que feliç  has construït amb altres a la platja,  saps que qualsevol dia brillant té nimbus a l'aguait. Mai havies imaginat tantes possibilitats en un tro quan escrivies 'llibertat' al ventre d'un d'aquells cavalls daurats i esponjosos que hi havia al cel cavalcats per Nèfele, la deesa dels núvols. L'equilibri dinàmic del ying i el yang.


Pintura de Rosa Virgili
Prosa de Lena Paüls


BUSCANT EL BLAU

Buscant el blau. © Rosa Virgili
Aquarel·la, cera amb tinta i plàstica, 50 x 70

Busques el blau i el trobes, encara que sigui en un laberint de tenebra, de fum o de gent desdibuixada. I aleshores, en un flaix t'adones que també el blau et buscava i no pots deixar de mirar-lo com ell et mira, dins d'aquest espai de llum efímera. És tan electritzant aquest instant de pau,  que no et sap greu dir amén. 

Pintura de Rosa Virgili 
Prosa de Lena Paüls


15 de febrer de 2019

MURALLES

© Fina Veciana, 2018
Muralles. Tècnica mixta sobre paper, 29,7 x 21 cm

Has creuat un fossat i has arribat a la torrassa enfilant-te als rocs que les catapultes havien errat en altre temps. Un cop a recer dels merlets, plantes estendard. I, des d'allí, ignorant l'hora que devora,  llences als terrenys erms les bombes de llavors que has dut a coll. Te les mires com rodolen entre la confusió de paneroles i cucs de terra. Així s'inicia un conte en flor.

Pintura de Fina Veciana
Prosa de Lena Paüls

DIÀLEGS CALLATS

© Fina Veciana. 'Diàlegs callats', 2018
tècnica mixta sobre paper, 29,7 x 21 cm.

Arreu hi ha les parets esgrafiades amb jeroglífics que demanen les pesssigolles d'un bes, el perfum del jardí, un bocí d'alba. Tots els actes compten, dius, mentre afines les reixes de dins i de fora. Ara, llimadures.

Pintura de Fina Veciana
Prosa de Lena Paüls

10 de febrer de 2019

FEBRER (CARNESTOLTES, CADA DIA)

Les teulades moquegen glaç. Foto: © Paüls

Si ja sabeu que la pesta té per aliats els bombarders
digueu, ¿què hi fa que demaneu pau amb candeles
en pelegrinatge sota els ametllers florits?
A l'aiguabarreig de dos rius us renteu la cara a grapats,
escàpols per unes hores d'on les teulades moquegen glaç,
i les canonades i els desguassos s'han rebentat.
Hi ha una garsa balancejant-se  indecisa a l'antena col.lectiva,
que no treu l'ull del feinejar dels corcs de l'embigat.
¿A qui  interessa votar la pesta camaleònica?
Heu sortit d'hora i heu estès la disfressa molla entre joncars,
heu posat una goma elàstica nova a la màscara
i heu repintat l'estoc de caretes.
Cada nit, en rotllana al voltant d'un foc de branquillons
prepareu una estratègia de supervivència,
feu esquemes, gràfics i redacteu pamflets.
No deixeu d'oblidar, amb l'ànim suspès,
que acostumen a pagar justos per pecadors
i que, a partir d'ara, Carnestoltes pot  ser cada dia.
Heu descobert que s'estendrà la gana,
que les coques de greix d'avui seran un record aviat,
per això, guardeu pomes beneïdes pel mal de cor als armaris
i torneu a aprendre a socarrimar i a  escaldar porcs.
Si ja sabeu que la pesta té per aliats els bombarders,
si ja sabeu que les flors dels ametllers s'han escampat per terra,
digueu, ¿què hi fa que demaneu pau amb candeles?

De Temps de penyora, poema 'II, Febrer'
Viola d'Or i d'Argent, Jocs Florals de l'Ajuntament de Barcelona, 2003



5 de gener de 2019

GENER (LA INNOCÈNCIA TRAÏDA)

Reixos sense reixes. © Paüls 2019

Mora desheretada, us miro des de fora estant,
enfilada en una carrossa darrere l'estel,
on ara faig de rei, tot just maquillada,
i porto capa, corona i ceptre per un dia.
Em poso bé la barba, i saludo ara cap a un costat,
ara cap a l'altre. Llenço caramels i somric:
a les dotze de la nit m'obligareu a abdicar.
Mentrestant, el baf del meu alè no arriba als vostres finestrals,
que mostren impúdics la taula per desparar,
i tots vosaltres dormitant al sofà davant d'un televisor engegat.
Els radiadors us fan de la casa una barraqueta en flames,
¿qui gosaria insinuar, ara, el record del fred viu?,
aquell fred que envaeix tots els racons de l'enteniment,
que us assetja i que us fa ostatges a casa.
Aquesta nit, tot ho tapa la innocència traïda, xiqueta de mi,
escampada pels balcons, entre sabates
i bols d'aigua i crispetes per a uns camells de fireta.
Davant el paisatge opulent dels jocs amuntegats per terra,
davant la natura morta d'un tortell esmicolat a les estovalles:
"qui hagi trobat la fava cobrarà penyora", heu dit als cadells.
Sobre la cretona enfarinada d'una taula camilla
hi ha el pessebre damunt davall,
tancs de plàstic i soldadets del fortí nou de trinca
s'han quadrat a l'entrada de l'establia.
¿Algú sap on comença qualsevol guerra?

De Temps de penyora, fragment del poema 'I, Gener'
Viola d'Or i d'Argent, Jocs Florals de l'Ajuntament de Barcelona, 2003

2 de gener de 2019

QUI HI HA SOTA EL BARRET?


Em plau presentar-vos de la meva collita creativa de 2018 Qui hi ha sota el barret?, conte per a infants publicat en suport digital il·lustrat per l'artista plàstica reusenca Rosa Virgili.

Presentació del conte a la Biblioteca Infantil del Centre de Lectura
en commemoració del Xè aniversari de la biblioteca. Reus, 20-10-2018
Vegeu-ne la crònica
La presentació presencial ha tingut lloc a la Biblioteca Infantil del Centre de Lectura en el marc del X aniversari de la fundació de la biblioteca. Prèviament a l'explicació del conte per part de les autores, els assistents han fet un taller de barrets. La sessió de contacontes ha estat participativa i molt animada tant pels infants com pels adults que els acompanyaven. Els assistents s'han endut de record el barret que han personalitzat en el taller i un punt de llibre amb l'adreça digital de l'àlbum.

Explicació del procés creatiu a la CT Art Gallery. Reus, 15-12-2018
Vegeu-ne la crònica
En una sessió a la CT Art Gallery, convidades per l'artista i galerista Cori Torroja, les autores hem explicat aspectes tècnics d'aquest treball. En paral·lel al guió del conte, les autores revelem algun entrellat del procés creatiu, com ara les transformacions produïdes en el text inicial —consistents, bàsicament, a suprimir allò que les imatges ja recollien— i a mostrar les il·lustracions originals fins a arribar a les del llibre digital. Les autores hem regalat als assistents un punt de llibre i un díptic amb dibuixos del conte per pintar.


Fotografies:
Isabel Martínez, David Maya, Núria Olesti,
Vicky Riera, M. Dolors Sardà


Vídeos:
David Maya

13 de novembre de 2018

ESTIMO LA DONA QUE SÓC: #MESTIMO

Llegiu el llibre en línia:

Em plau presentar-vos Estimo la dona que sóc: #mestimo, una  publicació digital que aplega trenta-sis microproses inspirades en trenta-sis pintures de l'artista plàstica Fina Veciana.
Veciana va iniciar aquest projecte el Dia Internacional de la Dona i es posava de fita Sant Jordi per pintar cada dia una obra que donés relleu a una peculiaritat femenina. Començava així una col·lecció en la qual es podien veure representades dones diferents en la seva complexitat. En paral·lel vaig escriure'n una interpretació poètica de cada obra. El conjunt, en paraules de Carme Andrade, autora del pròleg:

Aquest treball esclata de bellesa i de sensualitat.
I constitueix un bàlsam i un regal per als nostres
temps convulsos.

La presentació presencial es va materialitzar en una performance en el marc de la Mostra d'Arts Visuals Montriart 2018 (1-9-2018) combinant projecció, dansa, música i recital. Amb Carme Andrade, Meritxell Blay, Mònica de Dalmau, Laia Domingo, Cristina Duran, Antònia Farré i Fina Veciana.

Dotze d'aquests treballs formaran part d'un calendari, que inclourà els textos.

Per saber-ne més:
Síntesi poètica de #mestimo, un regal excepcional



http://pontdenseula.blogspot.com/2018/09/sintesi-poetica-de-mestimo-un-regal.html
Performance de presentació del llibre digital
Montbriart, Montbrió del Camp, 1-9-2018


Fotografies: 
Fany Alberich, Carmina Blay, Farners Casas, 
Francesc Corpas, Montserrat Flores, Nati Mestre,  
Mercè Mestre, Núria Olesti i Carlota Ribera.

Vídeos: 
Albert Francesch, Jordi Ribera Gesalí,
Joan M. Valero i Carme Andrade.


2 de novembre de 2018

PENSAMENT GROC

Foto: © ASA

— ¿Quin groc t'ha picat?
— Un pensament groc.

DRÍADA

Pintura: © Pérez Oliván
La pomera d'or ha estat tallada de soca-rel. I, ara serena acares el temps, dríada, nimfa protectora, cabell madurat en sediment d'un vestit negre. Núvols de fang a l'horitzó d'aquesta platja de les Hespèrides. I, a tocar mateix, la llibertat per créixer, florir, fruitar, ¿qui la vol seduïda amb violència de robins?

Pintura de Nené
Prosa de Lena Paüls

1 de novembre de 2018

AL MAR, TEMPESTA

Foto: © Cesca Toledano
Somrius a cada tràmit cançoner de la mar, plata i plom, anar i tornar d'escuma desfeta. A la sorra encara hi ha les petjades de l'estiu, cendres abandonades. Ningú plorarà aquesta tempesta: el verb dels serafins entre reixes, el vigia a l'atur, les gavines exiliades, els corcs de la fusta pendents del tro.  Quantes coses quedaran a mig fer.  Sàvia arrecerada a les dunes protectores, ara sents la bullícia innocent de la festa d'aniversari d'una criatura. ¿Qui es torbarà per les injustícies, ballant cofat amb barret de cucurutxo?, et dius. L'horitzó és llum, la raó íntima del paisatge.

Fotografia de Cesca Toledano
Prosa de Lena Paüls

2 de juliol de 2018

L'ESCLETXA MARÍTIMA

© Nené.  L'Escletxa marítima. Tinta xina, tempera 
i aquarel·la s/ paper. 20 x 21 cm. 

El creuer no tindria tant d'èxit si l'objectiu no fos endinsar a l'alba el cap a l'escletxa que hi ha en aquesta banda de mar. «Bé que ho sé. Tots hi busquem el mateix», em va dir, amb somriure còmplice, el meu interlocutor, sense precisar si buscava curar-s'hi la migranya, una hèrnia discal, les xacres pulmonars o una disfunció sexual. L'escletxa marítima és una mena de corredor, com més profund més diàfan, entre aigua i aigua cada vegada més fosca. Un cop dins, la via d'aire s'adapta elàstica als cossos, us bressola, us fa pessigoles, us abraça, us petoneja. Pocs sabem que no és entre dues llums que cal capbussar-s'hi. Si us troba el cant de l'alosa terra endins, el remei ja ha begut oli. Però el mite de l'alba persisteix perquè, encara que no ho vulguem reconèixer, tots anem curts de carícies. 


Pintura de Nené
Prosa de Lena Paüls

17 de juny de 2018

ELOGI DEL SILENCI


Perquè he vist la dansa muda dels teus dits,
puc sentir el silenci fecund
dels finíssims capil·lars de les arrels
que desplegues amb lenta traça,
fent camí entre la pedra de llicorella.
Nodreixes els borrons latents:
raïm, panses, llavors.

Pintura: Marta Ballvé Moreno
Poema: Lena Paüls

8 de gener de 2018

'LA MUSA DE LA FRESCOR' EN SUPORT DIGITAL

http://bit.ly/2eK5UDR
Cliqueu aquí per llegir el making of
d'aquesta creació col·lectiva

Em plau presentar-vos La musa de la frescor, una  publicació digital col·lectiva que aplega 14 textos de catorze autors que interpreten el quadre 'La musa de la frescor', de Marc A. Pérez Oliván (Mauritània, 1952) des de sensibilitats diferents. Catorze lectures particulars  de la mateixa obra d'art.

Comparteixo autoria amb Carme Andrade, M. Pilar Cabrerizo, Farners Casas Fontcuberta, Mònica de Dalmau Mommertz, Teresa Duch, Conxita Jiménez, Eduard López, Pep Macaya, Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Victòria Rodrigo i Anabel Sáiz Ripoll.


 

29 de juliol de 2017

LA MUSA DE LA FRESCOR


Pérez Oliván. Musa de la Frescor, acrílic, 240 x 120 cm

Temps ha que coneixem la Frida. A l'estiu feia de cep de secà per enganyar el picot. «Tot val —deia— si vols ser doll i fogar.» A primera hora de la tarda l'hem retrobada escampant al desert una almosta de grans menudíssims de calamarsa. No és el primer agost que s'aposta en silenci darrere unes tanques per protegir el borboll de gel inaturable que li crema el palmell. Se'n guarda prou de dir-nos d'on treu aquesta matèria esmicolada de tants somnis que es refan a cada albada.  ¿A qui ho podria dir, si en aquesta hora fins i tot els tèrmits fan migdiada i nosaltres estem teixint capoll? De totes totes, és millor aquesta feina que l'altra.

Text: © Lena Paüls
Pintura: © Pérez Oliván


26 de juliol de 2017

LES ESFERES FÚCSIA

Contradiccions, fragment. Tècnica mixta s/paper, 50 x 70

Sovint topes amb alguna cosa que et recorda les esferes fúcsia jugant a la cluca al brancal del pou de llàgrimes negres. Rabejada de tendresa, estàs ara mateix: «Conillets a amagar, a amagar, que la llebre va a caçar, de nit i de dia no sortiu de l'establia. Conillets,  ¿ja esteu ben amagadets?», diu la xiqueta que para, amb les mans a la cara, el cap reposant a la porta del garatge de casa teva. Els companys de joc corren a amagar-se entre els parterres i les torretes que tenen a tocar. És aquella hora en què els espais de frescor dins teu es deixen enumerar amb l’emoció d'un infant. Vibrants.


Text: © Lena Paüls
Pintura: Rosa Virgili


19 de juliol de 2017

EL MIRATGE BLAU

Capsa de les reflexions. Buscant el camí blau, 2013 
Tècniques mixtes s/tela adherida en fusta, 40 x 40 cm.

Tries viure en colors, trapezi gronxadís de la llum. Zim-zam, zim-zam. El sol es desvetlla al teu horitzó tacat pel desesper de dones gràvides que fugen de les bombes i la fam. Si diguessis, sense pensar-hi gaire,  que sovint els ponts penjants sense xarxa semblen un camí blau, ¿qui d'elles et creuria? Acròbates supervivents que s'endinsen en els revolts de cada nou itinerari, tenen la força d'una bola de foc que creix i es fa pas entre l'arreplec de bràctees de la buguenvíl·lea de tots i cadascun dels jardins que puguis arribar a conèixer. Fes i calla.  Zim-zam, zim-zam.

Text: © Lena Paüls
Pintura: © Rosa Virgili

14 de juliol de 2017

EL CÒCTEL DE CRONOS

Contraposats 2, 2011
Tècniques mixtes i collage, 20 x 20 cm


Sentiríem, si ens ho proposéssim, el tic-tac inaturable enganxat als fils de la xarxa. Però, ara mateix, ens estimem més viure de ple al taller del rellotger, entre la festa de les bombolles que es vessen i l'escampadissa de cireres confitades.  Hem deixat d'enderiar-nos a fer coincidir en el temps triangles de drac que s'encadenen, cercles que llisquen indòmits i capses quadrades que porten a imaginar mons nous. Intuïm que, contraposades, només són formes eixordadores que naveguen en un mar de passions descolorides per les abraçades virtuals i els petons pendents. Amb daiquiri o sense, sabem que Cronos se la campa sol arreu. Per això, també en temps de festa, lluitem pel que ens queda.


Text: Lena Paüls
Pintura: Rosa Virgili


5 de juliol de 2017

LA CAPSA DAURADA

La reflexió. De la sèrie 'Contradiccions', 2013
Esmalts, plàstica i grattage s/ llenç, 50 x 70 cm.


«Soc allò que dono», penses, feta voluptat macerada. En un perol reposa el filtratge centellejant de la polpa i les peles de pruna negra. És l'hora de la feina feta, quan la memòria dòcil i fecunda que guardes a la capsa daurada dels projectes creix endins. Avui, però, de l'univers que l'anima en surt un canemàs invasor que sacseja la base del somieig. Et fa adonar que estàs lluny del pensament de tothom, que ningú espera el que puguis donar. Tremolant, encara, escampes el coulis fúcsia a rajolins sobre la terra calcària del jardí que sembla nevat de tan eixut.  La capsa es gronxa sobtadament. Amb el vaivé diu que no, que no. Haurà d'aclarir per què. Darrere d'un gest en ve un altre, darrere d'una paraula, més.

Text: © Lena Paüls
Pintura: © Rosa Virgili


13 de maig de 2017

EL VESTIT NEGRE. IMATGES I MOTS

http://bit.ly/2qNTEt0

Em plau presentar-vos El vestit negre, una  publicació digital interdisciplinar que aplega 38 autors (artistes plàstics, fotògrafs i escriptors), que hi han aportat cinquanta-una creacions centrades en el vestit negre com a correlat objectiu per evocar emocions i sentiments. Hi participo amb el relat ‘A ritme de balada’ i amb la fotografia titulada ‘Sense perdre el fil’ i n'he coordinat el projecte col·lectiu conjuntament amb Eduard López.


Comparteixo autoria amb Gisela Alcón, Xavier Aluja, Carme Andrade, Sílvia Armangué, Fabián Azul, Gemma Barberan, Josep Manuel Barraso, Meritxell Blay, Carme Boladeres, Antonieta Codina, Aleix Cort, Mònica de Dalmau, Màrius Domingo de Pedro, Raquel Estrada, Antònia Farré, Maijo Ginovart, Conxita Jiménez, Teresa Llorach, Eduard López, Pilar López, Pep Macaya, Nuri Mariné, Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Núria Naval, Nené,  Rosa Puig, Carme Puyol, Mariona Quadrada, Romana Ribé, Cesca Toledano, Victòria Rodrigo, Carme Rosanas, Joan Tharrats, Maite Torres i Rosa Virgili.
Pròleg: Biel Ferrer
Epíleg: Eduard López
Coberta: Rosa Virgili



Àlbum de fotos de la performance de presentació. 
Centre de la Imatge Mas Iglesias, Reus, 14-6-2017

23 de febrer de 2017

CARNAVAL CELEST


Tot anirà en dansa, quan arribarà la cavalcada del carrus navalis. A mig matí les teles esfilagarsades dels estenedors als terrats hauran voleiat en remolí talment les màscares que s'hagin desprès del rostre enllardat dels estadants. A la caiguda del sol, abans de la rua, els dimonis se la camparan disfressats de gavines. Tots els inferns fossin com aquest, et dius, mentre et redreces l'antifaç i floreixes d'una tempesta a l'altra.

Text: © Lena Paüls
Fotografia: © Josep Lomas Fortuny

20 de febrer de 2017

LA LLAVOR PENDENT


Ha gelat i és hivern, encara. Les branques d'ametller sostenen  llavors de la temporada passada i flors noves i brunzit d'abelles, i llucs estèrils, també. Evoques els teus vint troncs segats com espigues, i com si fossin garbes llençàreu sec el brancam  que tanta aigua havia fet córrer. Les arrels hi són i n'afloren brots tendres, incansablement agraïts de la llicorella. No us els mereixeu.

Fotografia de Cesca Toledano
Prosa de Lena Paüls

17 de febrer de 2017

REFLEXOS DEL CAMÍ



Per a Sara Mauri

Convoques senyals i t'estranyes quan són presència diàfana. I et dius: ara, sí. Tenies por fins que et vas posar a caminar a poc a poc, conscient de cada passa per camins fressats, però també per tolls, herbassars, cruïlles i molts camins per obrir. L'únic punt de partida per créixer era dins teu i ara ho saps. Ram de llavors, pètals vellutats a les galtes dels infants,  llum descomposta en colors. El senyal és davant teu i es mou al teu pas.

Text: © Lena Paüls
Fotografia: © Sara Mauri

26 de gener de 2017

LES SABATILLES VERMELLES


Calçada amb les sabatilles de ballet vermelles, caminava de puntetes per la vorera esquerdada del xamfrà esmolat pensant si tu hi havies passat. No em podia treure del cap que jo també et desitjava, quan vas dir, «Vull ballar sempre amb tu!» Després, els llavis oberts en sang, la fúria de les carícies amb marques a tot el cos, em vam fer enyorar la calma de la capseta de música: ballarina de tutú blanc, coll de seda, cames de porcellana. Mira'm i no em toquis. En aquells dies no aspirava al terme mig. Això era abans que m'assegués hores i hores al banc de davant de la facultat amb un plec de fulls a la falda intentant escriure la ràbia i els motius que m'havien portat a deixar les vetes vermelles en exvot al xamfrà. Avui, exercicis a la barra, inici d'adagio.


Text: © Lena Paüls
Il·lustració: © Teresa Llorach


2 de gener de 2017

PENYORA AL BOSC

 © Núria Feijoó

El bosc ha estat de festa
i els convidats s'allunyen
dels llops sense disfressa
que recullen penyores.

Hi ha un any que plega,
mentre a la molsa nova
mestral i calma arrelen.
I el cicle recomença.


Poema: © Lena Paüls
Pintura: © Núria Feijoó


31 de desembre de 2016

EL VESTIT NEGRE

 
En els murs de tots els pobles per on passava l'autobús podia llegir «T'estimo, Xell». Fins a l'entrada del darrer, que hi havia afegit «(ja arribes)» Reconeixia la seva lletra. Em va venir a recollir a l'estació d'autobusos amb el tot terreny. Un quart d'hora de camí i seríem al refugi de muntanya. Havia de ser una nit especial. El meu estimat s'havia avançat per preparar-la. Pel viatge, sota de la caçadora de pell, m'havia posat el vestit negre que s'aguantava al cos per unes tiretes de mig dit sobre les espatlles. És l'uniforme de l'orquestra, no en tinc cap altre, de vestit de gala. Segur que ell no me l'havia vist. No aniria a un concert ni si hi actuava jo. No pensava mostrar-me fins que no em tragués la caçadora, al refugi. Però les carícies havien començat abans d'arribar-hi, a ritme de balada, entre alzines sureres, i havíem aviat la roba feta un garbuix al seient de darrere. Una estona després, em vaig trobar els seus llavis a l'espatlla nua i, a la falda, una capseta de fusta de sàndal amb pètals de roses perses, fulles de nard i de gessamí. En arribar, la taula estava parada amb estovalles blanques i a les prestatgeries hi havia espelmes de tamariu enceses. A la cambra, una catifa de pètals de ginesta. Després, el refinament gastronòmic, el pa de pinya i papaia, el vi vellutat, dens, pastós, vermell fosc prioratí. Altra vegada la balada i la coreografia rabiosament insistent en una mateixa rajola.  I el vestit negre que se m'enganxava al cos. Tota foc, un altre cop. I la sirena dels bombers. I la lluna roja.

Text: © Lena Paüls

Pintura:  © Joan Tharrats 

7 de novembre de 2016

6 de juny de 2016

REMENO PARAULES
25 PROSES POÈTIQUES IL·LUSTRADES

Remeno paraules. Publicació digital que aplega les vint-i-cinc primeres proses pòetiques d'aquest blog, connectades a vint-i-cinc imatges. D'aquesta simbiosi en flueixen significats nous i emocions renovades.
Pintors i fotògrafs m'han cedit les seves imatges virtuals i s'han fet còmplices del projecte literari que he anat travant  al llarg de cinc anys. Remeno paraules conté composicions  digitals de Marta Anguera Curto i Cori Torroja. Pintures de Pérez Oliván, Nené,  Xavier Aluja, Núria Feijoó i de Fina Veciana. Fotografies de Fabián Azul, d'Antonieta Codina, de Màrius Domingo de Pedro, de Josep Masanés, de Rosa Puig i de Iolanda Salvadó. L'aquarel·la de la coberta és de Joan Tharrats (El vestit negre), cedida per a un fragment de narració i per aquest llibre.  Pròleg d'Eduard López.

Llegiu Remeno paraules on line

Descarregueu aquí el llibre en pdf

Booktrailer

12 de maig de 2016

DEMPEUS SEMPRE

Dempeus sempre
Tècnica: Aiguada xinesa, 20 x 20 cm

Escoltes el repòs de la llicorella i hi veus créixer la gram amb fúria, com si sortís de les pedres la fulla esmolada d'un ganivet. Defuges la desesperança amb una narració contínua, de segles, i guanyes temps al destí de vastes planures de regadiu, de turons que s'afinen abocats al mar. Alces mans i estendards, forques, si calen, pel dolor i la misèria que clama arreu. No et dol encomanar energia, perquè només mirant-vos als ulls sabeu que aneu al mateix lloc. Dempeus sempre. I, si us decanteu, que sigui per la càrrega de  grana. Sembrada a punt.

Text: © Lena Paüls
Pintura: © Carme Andrade


11 de maig de 2016

ELS PEUS EN TERRA EIXUTA

© Jorge Medina
Per a Marta Anguera Curto
 
 ¿Qui recorda que aquest empedrat tebi, olorós de pa acabat de treure del forn era un pou? Hi havies fet cap relliscant pels replecs afilats de diamant. El silenci era fosc i no hi havia llibant per abastar i evadir-te'n fins que vas pressentir que no estaves suspesa en l'espai. La voluntat et va fer moure els dits dels peus i vas sentir que tocaven terra eixuta. Va ser el dia que et vas obligar a veure el punt de llum, allà dalt. Ni un filet no feia. I l'endemà i l'altre les parets es feien baixes a mesura que s'eixamplava el feix de llum. Avui és una passera, amb portes, balcons, finestres curulles de cintes amb estolons de noves plantes. Sol i lluna. I pa cruixent.

Text: © Lena Paüls
Fotografia: © Jorge Medina 



17 de març de 2016

AMB L'ARTIFICI ENLAIRE

Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

NO SABRÀ NINGÚ ON PAREM

Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

AL SEU PAS GRILLEN LES PALMERES

Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

PER MIL ABELLES

Foto de © Fabián Azul

Haiku de Temps de penyora de © Lena Paüls

AL MIRALL DE LA BASSA

Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

¿ON ÉS EL COLOR DEL MAR?


Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

DE NIT, FANALETS

Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

MARÇ QUE MARCEGES
>


Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

15 de febrer de 2016

L'HORA ESTOVADA

Pintura: © Pérez Oliván

Sento l'hora estovada d'un rellotge malmirrós. Sacsejo el llenç i em cauen el sis i el quatre als peus. Prova del nou. Les cartes comencen a lligar.

Text: © Lena Paüls
Pintura: © Pérez Oliván

5 de gener de 2016

SONS DE BOIRA

Foto: © Fabián Azul 2015
Per a Isaac Albesa,
Xarim Aresté i Nico Belmonte

Les notes de la rosada han quedat atrapades dins de l'edifici i, a fora, la boira allarga la màgia de la música en tres ombres embolcallades en la mullena del xamfrà. No hi ha risc que el dimoni les enxampi a la vora del foc. Rosten els darrers sons del dia, confessen neguits de la lluna mig baldada i engendren projectes en aquesta hora d'intimitat i textura de vels en suspensió, on la ciutat en estat de vigília se submergeix en el primer somni. I allà hi ha una mirada atenta per deixar-ne testimoni. 

Prosa poètica: © Lena Paüls
Foto: © Fabián Azul


1 de gener de 2016

RETRAT DE LENA A LA VINYETA

Retrat de Lena a la Vinyeta.  © Nené
Tintes i acrílics, 29 x 21


Xucles els núvols-pedra i els planetes que envolten el teu asteroide. Tens de fons les feixes de tots els verds, montíjols lleus, arrodonits per molts mestrals, mentre fermenta el most a casa i els pàmpols encatifen el jardí. La rabassa s'aireja sòlida i al seu suport voldries relats de sol i aigua fresca. Però el temps és un riu sinistre, si no fos que a les mans sense color, l'estri espanta la mosca àfida, llaura llicorella,  poda i empelta, crema sarments, espampola. Verema picapoll i carinyena, garnatxa blanca i negra. Cada gotim, una història.


Text: © Lena Paüls
Pintura: © Nené



14 de desembre de 2015

SOMNI DE FONT I ROCA

Font del Vern, a Sant Hilari Sacalm
Foto: © Cesca Toledano
Per a Montse Guasch

Mare i àvia finestrera,
Al somni de ser font i
Roca hi afegeixes
Carícies de sol a la roba.

Planxes taula, sense vacances,
Amiga de testos i olles:
Un camí desbrossat.

27 d’octubre de 2015

DITS MASCARATS

Castanyes de Prades. Foto: © Antonieta Codina

Per sou una rosta d'oli nou, i la resta en herència
de paelles de ferro amb forats on torreu castanyes;
de moniatos colgats entre la cendra,
de panses i secallons,
de finestrons que baten l'ametlla i el sucre.
¿Què em queda per empenyorar?
Els dits mascarats
i les clofolles a la paperina fumada.

LENA PAÜLS, poema XI, Novembre,
de Temps de Penyora

29 de juliol de 2015

NÚVOLS INFLATS


L'endemà al matí els núvols ja estaven inflats
com globus grisencs i només va caldre dues
estirades de corda per anar-los buidant.
LENA PAÜLS, L'Aixecacases
 

15 de juliol de 2015

ÉTRANGÈRE AU PARADIS

© Pérez Oliván. Souvenir. Acrílic 90 x 72 cm

Sofia ha arrelat el cos a la sorra del regne del sol encegador. Suren dues dunes coronades en aquest desert sense ombres que arriba fins a la platja. Embarrancat a peu d'ona hi ha un vaixell que havia transportat sucre. El mar encalma l'horitzó vetllat per quatre núvols adormits, just on el foc artesà va devorar la tanca de fusta, la va polir i hi va emmarcar l'aire. Ha traspassat el llindar i s'ha alliberat del cos a mitges. Sap que la terra promesa és un cos, que l'aire promès és la idea. Amb aquesta natura de transició, evoca el borrissol eriçat d'un cap a l'altre de cos i suma intuïcions.

Text: © Lena Paüls
Pintura: © Pérez Oliván

1 de juliol de 2015

JULIOL, DE NIT

Mirant per la finestra. Mixta sobre paper, 25 x 35
© Fina Veciana, 2014

De nit, fanalets, lluernes, cuques de llum
i l'amor tothora en remull per continuar navegant.
 
De Temps de penyora