25 de desembre de 2011

HAIKU DE NADAL

Com una fulla,
molts matins de llum nova:
temps de penyora.

Text i foto: Lena Paüls, 2011 


10 de desembre de 2011

ÉS PRIMAVERA AL PEDRÍS

Per a l'Ainhoa i l'Estel


Il·lustració: Estel de Haro Jiménez, 2011
per a És primavera al pedrís 
  Toc de campana: les cinc.
L'aire fa olor de maduixes
i de flors de farigola.
És primavera al pedrís.


L'Ainhoa i l'Estel juguen
al carrer, davant de casa,
fireta i fulles de col.
És primavera al pedrís.

De tres en tres les visites,
les amistats porten gana,
s'asseuen i agafen plat:
—Ens convideu a dinar?
—Tenim canalons de col.

El carrer fa olor de mel
i de flors de romaní.
És primavera al pedrís.
Toc de campana: les sis.

5 de desembre de 2011

A LA CARENA


Per a Màrius Domingo de Pedro 


Es rifa un parc eòlic.
¿Qui diu que vol
escuradents de ferralla
a la carena?


Il·lustració: Aerogeneradors del Parc eòlic de Trucafort, 
Pradell de la Teixeta, panoràmica des de Duesaigües.
Foto: © Paüls, 2010 

3 de desembre de 2011

BUS 64


A la parada Aribau-Universitat, pugen mitja dotzena de persones a l'autobús número 64. Cap dels viatgers que ja som dalt podríem dir res de cap dels que hi acaben de pujar. La mediocritat del vestuari i la discreció amb què s'han comportat són absolutes. Tret de la peixatera. Ha pujat al bus una peixatera, vull dir una peixatera vestida de peixatera. De peixatera en funcions. Ho sabem per la pudor de peix passat que entra amb ella al bus. Va vestida amb la bata blanca, no gaire neta i porta una bossa de plàstic blanca (indubtablement amb peix.) No és una hora punta i la dona passeja sense gaires impediments el tuf per tot el passadís fins a asseure's al seient de la cua del cotxe, on no hi ha cap viatger. Un vapor pudorós de peix en no gaire bon estat es fa present en la pituïtària de cadascuna de les persones que som al bus. Ho sé, perquè tots arrufem el nas i topem de mirades còmplices, quan la dona baixa a l'altura del carrer València. Em sembla que els viatgers acabem de fer el propòsit de no respirar fins que ens toqui baixar. Una viatgera ens salva: obre la tarja d'un finestral i es queda dreta al passadís. "Faci el favor de tancar!", xiscla la conductora. La viatgera que ha obert la tarja baixa com si hagués sentit ploure. Els altres passatgers del bus 64 no ens donem per al·ludits i continuem respirant.