13 de novembre de 2018

ESTIMO LA DONA QUE SÓC: #MESTIMO

Llegiu el llibre en línia:

Em plau presentar-vos Estimo la dona que sóc: #mestimo, una  publicació digital que aplega trenta-sis microproses inspirades en trenta-sis pintures de l'artista plàstica Fina Veciana.
Veciana va iniciar aquest projecte el Dia Internacional de la Dona i es posava de fita Sant Jordi per pintar cada dia una obra que donés relleu a una peculiaritat femenina. Començava així una col·lecció en la qual es podien veure representades dones diferents en la seva complexitat. En paral·lel vaig escriure'n una interpretació poètica de cada obra. El conjunt, en paraules de Carme Andrade, autora del pròleg:

Aquest treball esclata de bellesa i de sensualitat.
I constitueix un bàlsam i un regal per als nostres
temps convulsos.

La presentació presencial es va materialitzar en una performance en el marc de la Mostra d'Arts Visuals Montriart 2018 (1-9-2018) combinant projecció, dansa, música i recital. Amb Carme Andrade, Meritxell Blay, Mònica de Dalmau, Laia Domingo, Cristina Duran, Antònia Farré i Fina Veciana.

Dotze d'aquests treballs formaran part d'un calendari, que inclourà els textos.

Per saber-ne més:
Síntesi poètica de #mestimo, un regal excepcional



http://pontdenseula.blogspot.com/2018/09/sintesi-poetica-de-mestimo-un-regal.html
Performance de presentació del llibre digital
Montbriart, Montbrió del Camp, 1-9-2018


Fotografies: 
Fany Alberich, Carmina Blay, Farners Casas, 
Francesc Corpas, Montserrat Flores, Nati Mestre,  
Mercè Mestre, Núria Olesti i Carlota Ribera.

Vídeos: 
Albert Francesch, Jordi Ribera Gesalí,
Joan M. Valero i Carme Andrade.


2 de novembre de 2018

PENSAMENT GROC

Foto: © ASA

— ¿Quin groc t'ha picat?
— Un pensament groc.

DRÍADA

Pintura: © Pérez Oliván
La pomera d'or ha estat tallada de soca-rel. I, ara serena acares el temps, dríada, nimfa protectora, cabell madurat en sediment d'un vestit negre. Núvols de fang a l'horitzó d'aquesta platja de les Hespèrides. I, a tocar mateix, la llibertat per créixer, florir, fruitar, ¿qui la vol seduïda amb violència de robins?

Pintura de Nené
Prosa de Lena Paüls

1 de novembre de 2018

AL MAR, TEMPESTA

Foto: © Cesca Toledano
Somrius a cada tràmit cançoner de la mar, plata i plom, anar i tornar d'escuma desfeta. A la sorra encara hi ha les petjades de l'estiu, cendres abandonades. Ningú plorarà aquesta tempesta: el verb dels serafins entre reixes, el vigia a l'atur, les gavines exiliades, els corcs de la fusta pendents del tro.  Quantes coses quedaran a mig fer.  Sàvia arrecerada a les dunes protectores, ara sents la bullícia innocent de la festa d'aniversari d'una criatura. ¿Qui es torbarà per les injustícies, ballant cofat amb barret de cucurutxo?, et dius. L'horitzó és llum, la raó íntima del paisatge.

Fotografia de Cesca Toledano
Prosa de Lena Paüls

2 de juliol de 2018

L'ESCLETXA MARÍTIMA

© Nené.  L'Escletxa marítima. Tinta xina, tempera 
i aquarel·la s/ paper. 20 x 21 cm. 

El creuer no tindria tant d'èxit si l'objectiu no fos endinsar a l'alba el cap a l'escletxa que hi ha en aquesta banda de mar. «Bé que ho sé. Tots hi busquem el mateix», em va dir, amb somriure còmplice, el meu interlocutor, sense precisar si buscava curar-s'hi la migranya, una hèrnia discal, les xacres pulmonars o una disfunció sexual. L'escletxa marítima és una mena de corredor, com més profund més diàfan, entre aigua i aigua cada vegada més fosca. Un cop dins, la via d'aire s'adapta elàstica als cossos, us bressola, us fa pessigoles, us abraça, us petoneja. Pocs sabem que no és entre dues llums que cal capbussar-s'hi. Si us troba el cant de l'alosa terra endins, el remei ja ha begut oli. Però el mite de l'alba persisteix perquè, encara que no ho vulguem reconèixer, tots anem curts de carícies. 


Pintura de Nené
Prosa de Lena Paüls

17 de juny de 2018

ELOGI DEL SILENCI


Perquè he vist la dansa muda dels teus dits,
puc sentir el silenci fecund
dels finíssims capil·lars de les arrels
que desplegues amb lenta traça,
fent camí entre la pedra de llicorella.
Nodreixes els borrons latents:
raïm, panses, llavors.

Pintura: Marta Ballvé Moreno
Poema: Lena Paüls

8 de gener de 2018

'LA MUSA DE LA FRESCOR' EN SUPORT DIGITAL

http://bit.ly/2eK5UDR
Cliqueu aquí per llegir el making of
d'aquesta creació col·lectiva

Em plau presentar-vos La musa de la frescor, una  publicació digital col·lectiva que aplega 14 textos de catorze autors que interpreten el quadre 'La musa de la frescor', de Marc A. Pérez Oliván (Mauritània, 1952) des de sensibilitats diferents. Catorze lectures particulars  de la mateixa obra d'art.

Comparteixo autoria amb Carme Andrade, M. Pilar Cabrerizo, Farners Casas Fontcuberta, Mònica de Dalmau Mommertz, Teresa Duch, Conxita Jiménez, Eduard López, Pep Macaya, Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Victòria Rodrigo i Anabel Sáiz Ripoll.