26 d’agost de 2014

AL CARRER


Al carrer de llambordes,
un home fa el que pot
per enganyar la gana.
Ramats armats amb càmeres
hi troten displicents.

Text: Lena Paüls, fragment de Teló de fons
Fotografia: Josep Masanés 

1 d’agost de 2014

AGOST


A boca de fosc, la música dels assajos s'escampa desfibrada
i, perquè la lluna és aquell globus que vaig perdre a la fira,
tu udoles en nom meu enfilat a la pila de llenya.
Potser aquesta nit, sobre la plaça de llambordes irregulars,
algú es torçarà el turmell ballant la conga
i s'haurà de retirar a fer companyia al fanalet de la taula.
D'altres aniran a veure sortir el sol a la platja més propera
i tornaran just quan un cercavila amb gralles i dolçaines
meni tothom a fer el vermut.

Fragment de Temps de penyora, VIII

Text: Lena Paüls
Fotografia: Antonieta Codina

22 de juliol de 2014

EL MIRALL DE LA PLATJA


Al mirall de la platja s'hi projecta l'ocre rabiós del sol que es pon.  Un gegant ha desplegat el llençol de blonda,  reposa un instant i recula per tornar convertit en un altre gegant. Un cop i un altre. Et llences als seus braços per rebre la carícia escumosa i sents el gust de les escates de les sirenes dels contes, del ganivet de conquilles escantellades clavat al cos, de la suor d'homes, dones i infants amuntegats en pateres. Quantes maneres silencioses de tocar fons! Entre dues llums, surts d'aquest llit de setí salat i enfonses els peus al rellotge de sorra mullada que s'escola entre els dits en un instant inestable de joia. Ha canviat el mirall i el que s'hi projecta. La claror que queda et xiuxiueja: tot és retorn.

Text: Lena Paüls
Fotografia: Antonieta Codina

14 de juliol de 2014

LA MÀ QUE ESBORRA

© Arnau Ferré Alberich

Amb una paletada de ciment,
arrebosses uns quants maons pelats,
i et graves el nom a la pasta tova.
La mà que esborra
fa rimar l'ésser i el no ésser.

Fragment d'El cicle de l'aigua


Text: Lena Paüls
Fotografia: Arnau Ferré Alberich



21 de juny de 2014

LES ORELLES TENEN PARETS


I, posats a tenir bons pensaments, potser aquella tercera orella voldria acollir la seva poesia per sempre. Va ser en aquell moment, i no abans ni després, que el poeta va decidir que tot el que li restés de vida escriuria pensant en aquella tercera orella.

Text i fotografia: Lena Paüls

Fragment de Les orelles tenen parets, Pagès Editors, Lleida, 2003

6 de maig de 2014

MADUREN LES CIRERES

Foto: © Ferran Moreno Lanza
Per a l'equip Muntànyum

El teló s'alça:
maduren les cireres
i tot va en dansa.


4 de maig de 2014

ELS FLOCS, ENCARA

Per a Elvira Besora Sabaté

Les avellanes,
la solitud dels marges,
¿qui me les torna?

23 d’abril de 2014

ENLLAÇATS A PLENA LLUM





No tot consisteix a arribar primer a la meta. ¿Quan deurà ser que enllaçats a plena llum, arrencarem a plorar perquè ens sorprendrà en el cos de l'altre la pròpia vellesa? Podria ser un dia qualsevol, sense relleu. Podria ser després que una nit hàgim somiat síl.labes apedaçades: paraules noves. Per consol, el present del mar llampant d'estels, on haurem arribat junts.


Text: Lena Paüls, 2014

Pintura: Núria Feijoó, 2014