 |
| © Josep Piqué Iserte Estol d'ocells, 1990. Mixta sobre paper. 65x50 cm Foto: Fundació Josep Piqué Iserte |
Aquell capvespre tenies la volta del cel instal·lada als ulls i hi veies dansar les orenetes cuablanca. Ara saps que no era per atzar que xisclaven i se sacsejaven amb neguit, batent les ales i fent girs acrobàtics a l'espai, després d'un llarg període de sequera. Sense que ningú més ho preveiés, un aiguat va arrossegar tot el que va trobar durant la nit. L'endemà, l'alba en calma inundava l'aire d'aerosols de petricor. Les orenetes van esperar un dia més encara l'airina per fer la partença. Fins que es van aplegar silenciosament totes les generacions per al comiat. A la primavera següent van tornar a adobar els nius. I van tornar l'altra i l'altra. I tornaran fidels a fer transparent l'art que habites. En companyia.
I agafaràs pic, senalla i llibant,
i amb la bena tibada,
aniràs amb la teva gent
a netejar el tarquim del pou.
S'ha desmaquillat l'àngel
*
Escolteu la prosa poètica Estol d'orenetes a Spotify
Veu: Andreu Sotorra.
Música: Va dove il mondo. Intèrpret: Patrizia Liquidara.
Composició: F. Barbieri i G. Fabbris. Àlbum: Funambola, 2007.
