Un sobre blau profund com el capvespre o com el pensament, un sobre que també és un balcó obert davant d’un paisatge mínim: la floració d’uns cirerers o d’uns ametllers continguda en dos trossos de roba crua, amb les vores esfilagarsades, cosides amb un fil senzill. I també unes fibres seques, talment branques d’una fragilitat continguda enmig de dues floracions que el cordill cus i relliga amb la suavitat de la paciència. Akira Kurosawa filma l’hanami des del balcó i la Lena Paüls ho diu des del poema abans que la bellesa efímera de les flors hagi caigut al terra. Qui para, en aquest joc de lectura i sensibilitat? La poeta o el lector? JOAN RAMELL
Com una santa hòstia que ens ha de permetre combregar amb la bellesa nocturna, la lluna emergeix rere la serralada dels somnis. Cada nit els mosseguem, sense adonar-nos, fins acabar perdent les dents que deixem escampades en la nit com estels. Celístia del desig. JOAN RAMELL
Escolteu el pòdcast del poema La pedra seca amagada d'Escornalbou al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY Veu: Rosa Mateu
Boscos d'Escornalbou,
pinedes sobre un paisatge humanitzat
amb pedres arrencades del llit de
la mare terra.
La vida s'estenia dins de pans de llicorella. Els ceps de garnatxa, de macabeu,
de xarel·lo i de picapoll
creixien sostinguts per parets ancestrals,
als pendents de la muntanya.
Vinyes assetjades per
sequeres i mestralades,
vinyes arrasades per la fil·loxera.
Els pins han colonitzat l'erm de rabasses vençudes,
a les muntanyes abruptes d'Escornalbou.
¿Quina cendra ha
amagat els replans
fixats amb marges
de pedra seca
que expliquen l'afany
d'un poble mil·lenari?
Hivern, 2026
Poema inèdit llegit a l'acte literari 'Geografies literàries del Baix Camp i Montserrat', en la cloenda de la 57a Renovació de la Flama de la Llengua Catalana a Montserrat. Lectura a càrrec de Rosa Mateu del Taller de Lectura en Veu Alta del CdL. Monestir de Montserrat, 22-II-2026
Comentari a propòsit del poema visual Enquadrament:
Què queda de nosaltres quan el temps ens asseca les flors per convertir-les en la memòria petrificada del perfum? Què queda de nosaltres quan el temps ens talla en un fragment del que havíem estat i ens transforma en encenalls lleugers i dispersos? Què queda de nosaltres quan el temps ens converteix en llum atrapada dins dels ulls sense parpelles de dues bales de vidre? JOAN RAMELL
Comentari a propòsit del poema visual Storyboard: Contrafoc al paradís:
Un llibre és un contenidor d'emocions. Més encara quan el llibre ens permet sentir el tacte sedós de la roba retallada per fer pàgines brodades o palpar els brins de llinets cosits amb el goig de qui s'ofereix a ser descobert un cop obrim les seves tapes... I quan les obres, sentir com el temps s’atura en cada pàgina amb una delicadesa exquisida, sentir com respira i, en fer-ho, ens convida a desprendre’ns del soroll, a escoltar el batec íntim de les paraules que no criden perquè no les veiem.
Perquè hi ha llibres que no es llegeixen amb els ulls, sinó amb els dits, amb el nas, amb l’absència de signes. Són llibres que se’ns adhereixen a la pell com una aroma antic que ens resulta familiar, que ens desperta records que ignoràvem.
És aleshores quan també entens que un llibre pot ser un refugi, un espai on l’ànima s’asseu, cansada, i ens redimeix de la nostra vulnerabilitat.
Entre fils, textures i silencis, el relat s’expandeix i ens incorpora com a espectadors i, sense saber-ho, també com a lectors pacients des del mateix moment en què desfem el nus d’una gasa per entrar en un alfabet invisible de sensacions.
Un llibre és un contenidor de sensacions.
JOAN RAMELL
La lletra A: vuit vegades repetida en dos versos i quatre vegades representada sobre la dorsal d’una gran A que les transporta sobre trossos petits de pedra que entapissen la resta del vocabulari. L’alfabet comença per la A i conté totes les paraules que calen per atendre una emergència... que acaba amb la lletra A. JOAN RAMELL