24 d’abril de 2013

L'HOME QUE FEIA MOIXONS DE PAPER




Poema: © Lena Paüls

Il·lustració: © Paula Vilà Rodríguez
La plaça del Mercadal
és plena de gom a gom.
Tothom té un somriure als llavis
mentre remena parades.

Hi ha qui busca un ramat,
un bou, una bugadera,
un paller i un tou de molsa
per al pessebre de casa.

Al mig, s'aturen fent rotllana
a l'entorn d'un home jove
que fa moixons de paper:
de verds, de blancs i de negres.

—¿Quant en vols d'aquest d'aquí?
—Doneu-me la voluntat!
Al plat cau una moneda:
—M'agrada aquest verderol.

—Jo agafaré el colomí.
—A mi, doneu-me la garsa.
—¿I un de tot blanc per pintar?
La calma s'acaba en sec:

—Aixeca't, si no vols rebre!
—No faig res mal fet, bon home.
El guarda branda una porra:
—Ja veuràs qui mana aquí.

Reforços de cinc en cinc
vés a saber d'on sortien.
És desembre congelat,
les llambordes treuen fum.

Li volen posar manilles.
La gent que ho veu: tots a l'una
impedeix que se l'emportin.
Fins i tot l'acalde es mou:

—Et compro tots els moixons,
me'n quedo un de la pau
i la resta, per la plaça,
regala'ls a la canalla.