 |
| Pérez Oliván. Musa de la Frescor, acrílic, 240 x 120 cm |
Temps ha que coneixem la Frida. A l'estiu feia de cep de secà per enganyar el picot. «Tot val —deia— si vols ser doll i fogar.» A primera hora de la tarda l'hem retrobada escampant al desert una almosta de grans menudíssims de calamarsa. No és el primer agost que s'aposta en silenci darrere unes tanques per protegir el borboll de gel inaturable que li crema el palmell. Se'n guarda prou de dir-nos d'on treu aquesta matèria esmicolada de tants somnis que es refan a cada albada. ¿A qui ho podria dir, si en aquesta hora fins i tot els tèrmits fan migdiada i nosaltres estem teixint capoll? De totes totes, és millor aquesta feina que l'altra.
Text: © Lena Paüls
Pintura: © Pérez Oliván
Veu: Andreu Sotorra.
Música: 'Alichino', Gianmaria Testa. De l'àlbum 'Prezioso', 2019
Prosa poètica publicada a 'La musa de la frescor'
Edició digital:
