Assaboriu llavis
llepats de roses roges
en record d'un heroi
que va prendre partit per la filla del rei,
després que totes les
xiquetes del poble
ja havien estat
sacrificades per una fera.
Per celebrar la benvinguda d'un altre heroi,
pengeu rosaris de
sucre, cintes, confitures i llaços
als poms de
llorer, palmes i als palmons,
trenes de fulles
torturades, que coven la humitat,
i fan de llança, arma
per enforquillar carpes,
que s'haurà enfonsat
al ventre del drac de set caps.
Esverats, tots parlen
a l'una i, com fa la sargantana amb la cua,
es desenganxen del
cos i es dispersen per pobles i ciutats,
on cadascun predica
el que pot,
amb una intuïció
comuna, amb la mateixa identitat de fons.
Desplaçats del cos,
exiliats,
els set caps
dipositen una nova mirada a l'entorn,
fan com els moros i
cristians alcoians
que entre bombo i
plateret, pólvora i espingarda,
buiden carretells,
mengen ametlles garrapinyades
no fos cas que es
candissin amb tant penjoll i diadema.
Uns i altres
s'entaulen
i acaben cantant
boleros junts.
19 d’abril del 2022
ABRIL, DE 'TEMPS DE PENYORA'
© Lena Paüls. 'Abril', poema del recull Temps de penyora
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra
