 |
© Paüls. Poema 'Tríptic' en llibre artesanal |
I
T'envolta una estesa d'agram i rocs.
I és aquí on vols plantar font i alè.
Apiles pedres, estasses l'herbam,
assegures el reg i colgues vida.
Un tou de grava aplana el caminal.
Les pedres el fistonen entre cants
i la dansa ribetada dels marges
on descanses tot vetllant els brots nous.
Somnies tanys a punt de rebentar.
Els vols poncellant, entre afany d'abelles.
Te'ls imagines pletòrics de molla.
És tan gran el centelleig de la fulla,
que un sol bri de vent et fa la rateta,
mentre tot és festa en terra estovada.
II
Hauràs de lluitar pel somni. Des d'ara
t'oblidaràs de tu, produint saba
i no sempre la polpa serà suc
sinó card, pinyol neulit, soca buida.
Tens un bres a la mirada i als braços,
custodiant el respir compassat
que gronxaràs a recer de la neu.
Ning, nang, nong, les campanes de Salom.
Si el rondessin llagostes i llimacs,
aviaries teuladins famèlics,
mentre ametllons i herbes creixen junts.
III
Madurava enmig d'aliats diversos,
assaonat, creixia generós.
Ara l'esqueix revela el secret,
blaït de llum, febrós de sequedat.
El mires tal com és, bolquer escampat.
¿On és?
¿On és el somni?, xiscles a l'arrel,
tota tu deliri, trepig i font.
Mentre ametllons i herbes cremen junts,
sents el desig del fetus que s'escola,
tota tu, bram i tatuatge ardent.
És tan miseriós el paisatge,
que mantens la rella clavada al ventre,
mare gestant, envaïda per sempre.
'Tríptic', de Temps de penyora
