23 de desembre del 2024
7 de desembre del 2024
NADALA SENSE TÍTOL
![]() |
© Fina Veciana. S/T. 2024 Mixta sobre paper. 42 x 30 cm (+marc de cartó) |
29 de setembre del 2024
ESTOL D'ORENETES
© Josep Piqué Iserte Estol d'ocells, 1990. Mixta sobre paper. 65x50 cm Foto: Fundació Josep Piqué Iserte |
Aquell capvespre tenies la volta del cel instal·lada als ulls i hi veies dansar les orenetes cuablanca. Ara saps que no era per atzar que xisclaven i se sacsejaven amb neguit, batent les ales i fent girs acrobàtics a l'espai, després d'un llarg període de sequera. Sense que ningú més ho preveiés, un aiguat va arrossegar tot el que va trobar durant la nit. L'endemà, l'alba en calma inundava l'aire d'aerosols de petricor. Les orenetes van esperar un dia més encara l'airina per fer la partença. Fins que es van aplegar silenciosament totes les generacions per al comiat. A la primavera següent van tornar a adobar els nius. I van tornar l'altra i l'altra. I tornaran fidels a fer transparent l'art que habites. En companyia.
I agafaràs pic, senalla i llibant,
i amb la bena tibada,
aniràs amb la teva gent
a netejar el tarquim del pou.
S'ha desmaquillat l'àngel
*
Escolteu la prosa poètica Estol d'orenetes a Spotify
Veu: Andreu Sotorra.
Música: Va dove il mondo. Intèrpret: Patrizia Liquidara.
Composició: F. Barbieri i G. Fabbris. Àlbum: Funambola, 2007.
16 de juliol del 2024
L'OMBRA
L'ombra, de Josep Piqué Iserte |
De lluny i amb claror mediterrània, diríem que són dues
persones que remen en una direcció, amb el mestral de cara. Ens preguntem
si és possible tanta conjunció en un tàndem de matèria diferent. Mentre ens hi anem acostant, no els traiem els ulls de
sobre fins que de mirar-les hem passat a
veure-les. En són només una i la seva ombra. Àtoms de la mateixa molècula. Substància desdoblada que avança.
18 de juny del 2024
MURAL A DUESAIGÜES
19 de maig del 2024
CRIT
© Josep Piqué Iserte Crit. Bronze. Ca. 1983. 23 x 19 cm Foto: Fundació Josep Piqué Iserte |
Veu: Andreu Sotorra
25 d’abril del 2024
LA CASETA DE FRUITA
pel segell de l'il·lustrador i dissenyador Pere Prats Sobrepere.
LLEGIU el conte en línia:
***
DESCARREGUEUel conte en pdf
***
SÍNTESI
14 d’abril del 2024
LA PASTORETA EN DOS TEMPS
![]() |
Il·lustracions de © Teresa Llorach |
* Grup escultòric 'Homenatge a Isabel Besora', de Josep Salvadó Jassans, 2000. Bronze. Plaça del Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, Reus.
* Escultura 'La Pastoreta', de Joan Rebull Torroja, 1951. Rèplica del 1977 en bronze, mida natural. Plaça d'Isabel Besora, Reus.
La pandèmia de pesta de 1592 feia estralls en la població reusenca. Segons la llegenda, la pastora Isabel Besora (Reus, 1576) resava demanant protecció. Un dia se li va aparèixer la Mare de Déu i li va dir que si la ciutat reprenia la devoció de la Candela s'aturaria la pesta. Els jurats del Consell de la vila no van fer cas de l'adolescent fins que la Verge li va dibuixar una rosa a la galta. La pesta va remetre. El Consell del 26 de desembre de 1592 acordava la construcció d'una ermita amb motiu de l'aparició.
* * *
T'has mudat amb la faldilla de grega per a l'ocasió. T'engavanya una mica, però avui no has de saltar marges. Decidida i solemne has agafat a coll l'Anyell del ramat d'ovelles per deixar-te convertir en bronze per l'escultor reusenc de més anomenada. I has posat cara seriosa. No era per riure la llegenda que t'atribueixen. Era temps de pandèmia (ara ja sabem quin pa s'hi dona!) i portaves un encàrrec de la Mare de Déu als jurats de la ciutat: «Torneu a la devoció de la Candela.» I passaven els dies i l'epidèmia avançava galopant, però els jurats no feien cas de l'exigència divina. «No hi toca, aquesta xiqueta», devien dir. Però, ¿i si fos veritat? El que els jurats del Consell rebrien a canvi de tornar a la Candela era tan gros que ningú els negaria que es pengessin la medalla. No va ser fins que un petó et va estampar la rosa de la ciutat a la teva galta que els jurats t'escoltaven quan hi vas tornar tan greu i digna com ara estàs en bronze. I, correm-hi tots, oferiment de la Candela en processó al llarg de la muralla i que no s'apagui mai més.
N'han parlat tant de tu... T'han representat en un ball parlat, en una geganta, en contes per a infants i en escultures de mides diverses. L'original es va quedar de regal al Vaticà i l'escultor te'n va fer aquesta rèplica. Ara vegetes la fermesa a l'extrem d'una rotonda, de cara al passeig que mena al santuari que recorda la teva valentia. A la rotonda, i encara gràcies!, I mira que vam sortir del nostre confort per demanar "Volem la Pastoreta". Tu saps que ens mereixem la plaça, l'ombra d'arbres de secà, els parterres florits i el brollador d'una font, amb tu que no deixis de mirar-nos i ens recordis qui som. Et mereixem altre cop al centre d'aquesta plaça formant part dels jocs dels infants, i acompanyant el nostre repòs.
I en un costat de la plaça del santuari et trobem recreada pel mestre d'escultors alforgenc, a peu pla d'un parterre, de cara a l'indigent fix que demana caritat a la porta del santuari. L'adolescència vibrant ja ha passat i ara ets feta una dona serena i enèrgica, que portes a péixer dues ovelles. Tens la resta del bestiar estabulat perquè no trobes espais erms a tocar de la ciutat. Ja no pots viure de la llet i els formatges. Representes amb naturalitat el dret a viure de la teva feina, i sabem que t'hauries manifestat al costat de molts altres i ara esperaries que els que manen t'escoltessin com fa quatre-cents trenta-tants anys. Però segurament l'únic que t'oferirien seria canviar el nom de la conselleria del teu ram.
Veu: Andreu Sotorra
Música: Ball Solemne Llarg de l'Àliga de Reus
Composició: Jesús Ventura Barnet. Interpretació: Aula de Sons
![]() |
reusdigital.cat, 13-IV-2024 |
20 de març del 2024
'DESFICI DE MAR' IL·LUSTRAT PER NENÉ
Desfici de mar. © Nené (acrílic sobre cartó, 40 x 30) |
Només els plors es van traslladar amb tu
![]() |
Desfici de mar. © Nené (acrílic sobre cartó, 40 x 30) |
![]() |
Desfici de mar. © Nené (acrílic sobre cartó, 40 x 30) |
17 de març del 2024
FONT DELS DOFINS
![]() |
'Font dels dofins' (1972), de Josep Piqué Iserte Ubicació de l'escultura: Passeig de Mata, de Reus. Foto: © Carles Fargas |
ens regalava la coreografia dels dofins,
el pom de dalt d'un carro gros.
Companys de mar oberta,
que ens inviten als dolls de l'aigua,
a l'alfabet de la terra, a l'aventura del foc,
al tremolor de l'aire i al tragí de la festa
per coronar castells i fer l'aleta.
I per fondre'ns en aliatge.
10 de febrer del 2024
LA DRAGA SENSE ESCATES
Per LLEGIR el llibre en línia
i/o
per DESCARREGAR el llibre en pdf
* Distinció «White Ravens» de la Internationale Jugendbibliotek de Munic, 2010
HEMEROTECA
3 de febrer del 2024
LA GEGANTA ELA
![]() |
Primera edició: Edicions del Pirata, 2011 2a edició: format digital, 2024 |
La geganta Ela té un cos prim en relació a la llargària dels peus, exactament com la lletra que li dona nom. Té un caràcter imprevisible i, també, un secret... Al país on conviuen persones de mida nana, mitjana i gegant, s’hi instal·la una família que, a poc a poc (i no sense ensurts), anirà descobrint la misteriosa vida de la geganta. Recomanada per a lectors a partir de 9 anys
* La geganta Ela pesca que pesca
* La geganta Ela, el viatge
* Fòrum amb lectors de La geganta Ela
* La geganta Ela vista per...
* Núria Feijoó entrevistada per Susana Peix