NADALA DE LA FUNDACIÓ PIQUÉ ART

 

 

Poema per a la nadala 2024 de la Fundació Piqué art

de Montbrió del Camp

 

NADALA SENSE TÍTOL

© Fina Veciana. S/T. 2024
Mixta sobre paper. 42 x 30 cm (+marc de cartó)

Mentiríem si diguéssim que tenim llibres pendents de lectura que expliquen guerres tan llunyanes que no ens en toca ni el ressò. A l'escalfor de casa, reunits en un banquet d'entremès, galets, gall dindi i postres dolces, a l'hora del brindis, un infant recitarà un poema que parla de l'alegria de les persones de bona voluntat. Somriures, aplaudiments i l'abraçada dels avis. La parella de l'altre pis del replà té ordre de desnonament. Tornaran de dinar en un menjador solidari i el plor del seu nadó retronarà al buc de l'escala. Serà el fons musical de la nostra nadala sobre un infant —nuet, nuet— nascut en una establia. Cantarem a ple pulmó per ofegar el plor del veí, però sabem que conté l'esperança de canviar el rumb del món. I que la pau no serà només fum, fum, fum... 

ESTOL D'ORENETES

© Josep Piqué Iserte
Estol d'ocells, 1990. Mixta sobre paper. 65x50 cm
Foto: Fundació Josep Piqué Iserte

Aquell capvespre tenies la volta del cel instal·lada als ulls i hi veies dansar les orenetes cuablanca. Ara saps que no era per atzar que xisclaven i se sacsejaven amb neguit, batent les ales i fent girs acrobàtics a l'espai, després d'un llarg període de sequera. Sense que ningú més ho preveiés, un aiguat va arrossegar tot el que va trobar durant la nit. L'endemà, l'alba en calma inundava l'aire d'aerosols de petricor. Les orenetes van esperar un dia més encara l'airina per fer la partença. Fins que es van aplegar silenciosament totes les generacions per al comiat. A la primavera següent van tornar a adobar els nius. I van tornar l'altra i l'altra. I tornaran fidels a fer transparent l'art que habites. En companyia.

I agafaràs pic, senalla i llibant,
i amb la bena tibada,
aniràs amb la teva gent
a netejar el tarquim del pou.
S'ha desmaquillat l'àngel

*

Escolteu la prosa poètica Estol d'orenetes a Spotify
Veu: Andreu Sotorra.
Música: Va dove il mondo. Intèrpret: Patrizia Liquidara.
Composició: F. Barbieri i G. Fabbris. Àlbum: Funambola, 2007.

L'OMBRA

L'ombra, de Josep Piqué Iserte
Escultura de barreta de ferro i acer. Ca 1992
Foto: Fundació Josep Piqué Iserte

De lluny i amb claror mediterrània, diríem que són dues persones que remen en una direcció, amb el mestral de cara. Ens preguntem si és possible tanta conjunció en un tàndem de matèria diferent. Mentre ens hi anem acostant, no els traiem els ulls de sobre fins que de mirar-les hem passat a veure-les. En són només una i la seva ombra. Àtoms de la mateixa molècula. Substància desdoblada que avança.

***

 

Escolteu la prosa poètica L'ombra a Spotify
Veu: Andreu Sotorra

Música: Milonga I, de Josep Piqué Iserte

MURAL A DUESAIGÜES

Mural a l'Avinguda del Baix Camp, de Duesaigües
Versos: Lena Paüls
Grafits: Gasic Painter (Xavier Oliach)

Instal·lació: maig 2024

CRIT

© Josep Piqué Iserte
Crit. Bronze. Ca. 1983. 23 x 19 cm
Foto: Fundació Josep Piqué Iserte

Ets essència expandida més enllà de l'experiència sensible de la forma orgànica. Contens el vertigen i la força impulsora que brolla del buit íntim, i és així com desemmascares la mística amb què el dolor assalta amb tota mena de drons incendiaris. Sentim el teu gest acústic, mare, entre la vibració d'ones de la mar encrespada, arrelat a la caixa de ressonància de les emocions del creador. Un compromís a favor de la vida, fins a trencar alè. 

 

**

 

Escolteu la prosa poètica Crit a Spotify
Veu: Andreu Sotorra

 

Música: Song of tje Black Swan

Interpretació: Heitor Villa-Lobos i Pink Martini

Àlbum: Hang on Little Tomato, 2004

 

 

LA CASETA DE FRUITA

 

Em plau presentar el conte La caseta de fruita publicat
pel segell de l'il·lustrador i dissenyador Pere Prats Sobrepere.

L'edició d'artista consta d'un exemplar únic

amb elements mòbils, elaborat artesanalment.

Una joia rara que ara poso a disposició dels lectors

en diversos formats: 

en suport digital per LLEGIR en línia 

i/o  DESCARREGAR en pdf 

i també per ESCOLTAR un extracte en àudio. 

La caseta de fruita és un relat d'intriga 

recomanat per a lectors a partir de sis anys.

BOOKTRÀILER:

LA PASTORETA EN DOS TEMPS

Il·lustracions de © Teresa Llorach

* Grup escultòric 'Homenatge a Isabel Besora', de Josep Salvadó Jassans, 2000. Bronze. Plaça del Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, Reus.
* Escultura 'La Pastoreta', de Joan Rebull Torroja, 1951. Rèplica del 1977 en bronze, mida natural. Plaça d'Isabel Besora, Reus.


La pandèmia de pesta de 1592 feia estralls en la població reusenca. Segons la llegenda, la pastora Isabel Besora (Reus, 1576) resava demanant protecció. Un dia se li va aparèixer la Mare de Déu i li va dir que si la ciutat reprenia la devoció de la Candela s'aturaria la pesta. Els jurats del Consell de la vila no van fer cas de l'adolescent fins que la Verge li va dibuixar una rosa a la galta. La pesta va remetre. El Consell del 26 de desembre de 1592 acordava la construcció d'una ermita amb motiu de l'aparició.

* * *

T'has mudat amb la faldilla de grega per a l'ocasió. T'engavanya una mica, però avui no has de saltar marges. Decidida i solemne has agafat a coll l'Anyell del ramat d'ovelles per deixar-te convertir en bronze per l'escultor reusenc de més anomenada. I has posat cara seriosa. No era per riure la llegenda que t'atribueixen. Era temps de pandèmia (ara ja sabem quin pa s'hi dona!) i portaves un encàrrec de la Mare de Déu als jurats de la ciutat: «Torneu a la devoció de la Candela.» I passaven els dies i l'epidèmia avançava galopant, però els jurats no feien cas de l'exigència divina. «No hi toca, aquesta xiqueta», devien dir. Però, ¿i si fos veritat? El que els jurats del Consell rebrien a canvi de tornar a la Candela era tan gros que ningú els negaria que es pengessin la medalla. No va ser fins que un petó et va estampar la rosa de la ciutat a la teva galta que els jurats t'escoltaven quan hi vas tornar tan greu i digna com ara estàs en bronze. I, correm-hi tots, oferiment de la Candela en processó al llarg de la muralla i que no s'apagui mai més.
N'han parlat tant de tu... T'han representat en un ball parlat, en una geganta, en contes per a infants i en escultures de mides diverses. L'original es va quedar de regal al Vaticà i l'escultor te'n va fer aquesta rèplica. Ara vegetes la fermesa a l'extrem d'una rotonda, de cara al passeig que mena al santuari que recorda la teva valentia. A la rotonda, i encara gràcies!, I mira que vam sortir del nostre confort per demanar "Volem la Pastoreta". Tu saps que ens mereixem la plaça, l'ombra d'arbres de secà, els parterres florits i el brollador d'una font, amb tu que no deixis de mirar-nos i ens recordis qui som. Et mereixem altre cop al centre d'aquesta plaça formant part dels jocs dels infants, i acompanyant el nostre repòs.
I en un costat de la plaça del santuari et trobem recreada pel mestre d'escultors alforgenc, a peu pla d'un parterre, de cara a l'indigent fix que demana caritat a la porta del santuari. L'adolescència vibrant ja ha passat i ara ets feta una dona serena i enèrgica, que portes a péixer dues ovelles. Tens la resta del bestiar estabulat perquè no trobes espais erms a tocar de la ciutat. Ja no pots viure de la llet i els formatges. Representes amb naturalitat el dret a viure de la teva feina, i sabem que t'hauries manifestat al costat de molts altres i ara esperaries que els que manen t'escoltessin com fa quatre-cents trenta-tants anys. Però segurament l'únic que t'oferirien seria canviar el nom de la conselleria del teu ram.

Article de la sèrie «Escultures de dones: amb mirada de Reusenques»

del col·lectiu Reusenques de Lletres 

 

ESCOLTEU l'àudio La Pastoreta en dos temps
Veu: Andreu Sotorra
Música: Ball Solemne Llarg de l'Àliga de Reus
Composició: Jesús Ventura Barnet. Interpretació: Aula de Sons

 

* *

reusdigital.cat, 13-IV-2024

'DESFICI DE MAR' IL·LUSTRAT PER NENÉ

Desfici de mar. © Nené
(acrílic sobre cartó, 40 x 30)

Vas fugir sola, sense eines ni amics.
Només els plors es van traslladar amb tu

© Lena Paüls, versos del poema El camí és la meta, Ide Desfici de mar 

* *
 

Desfici de mar. © Nené
(acrílic sobre cartó, 40 x 30)

 

Desfici de mar. © Nené
(acrílic sobre cartó, 40 x 30)

 

Omples la nau d'arrels noves,
d'aliats i amors que t'ensenyen a llegir els núvols.  © Lena Paüls, versos del poema El camí és la meta, Vde Desfici de mar **
 

Escolteu  El camí es la meta.Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

 

**

 

HEMEROTECA de Desfici de mar

  (articles, ressenyes, lectures...) 

 

  

FONT DELS DOFINS

'Font dels dofins' (1972), de Josep Piqué Iserte

Ubicació de l'escultura: Passeig de Mata, de Reus. 

Foto: © Carles Fargas

Una fira de cops de mestral
ens regalava la coreografia dels dofins,
el pom de dalt d'un carro gros.
Companys de mar oberta,

sentim la crida dels vostres clics
que ens inviten als dolls de l'aigua,
a l'alfabet de la terra, a l'aventura del foc,
al tremolor de l'aire i al tragí de la festa
per coronar castells i fer l'aleta.
I per fondre'ns en aliatge.

 

Lena Paüls

 

 

 Escolteu el poema Font dels dofins a Spotify

Veu: Andreu Sotorra

Música: 'Amoretes', de Josep Piqué Iserte

LA DRAGA SENSE ESCATES

Per LLEGIR el llibre en línia

i/o

per DESCARREGAR el llibre en pdf

Síntesi:

Una draga arriba a un poble on hi ha un estany i exigeix que la curin: no té escates. Amenaça de menjar cada dia un nen o una nena del poble fins que no li solucionin el problema.

La gent del poble li fa menjar espàrrecs a tota hora. Al poble, ningú no és calb, mengen tots espàrrecs i els creix gespa al cap. No saben que les aigües de l'estany són màgiques. 

Un dia que fan anar la draga a rentar-se a l'estany, en surt amb unes escates grans com a plats. Està molt agraïda. Es compromet que cap drac posi foc als boscos. Però l'assumpte no acaba aquí...

Edicions:

* Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2008(1) i 2011(2), col·lecció «Petits insòlits»

* Edició digital, 2024 

 

Premis:

* Premi Mercè Llimona de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2007
* Distinció «White Ravens» de la Internationale Jugendbibliotek de Munic, 2010

 

La draga sense escates

HEMEROTECA

* Entrevista a Lena Paüls. CLIJ, núm. 225. Reproduïda al dossier 'Cornabou', abril 2009

* La draga sense escates, 3-XI-2009

* Il·lustradors i il·lustradores que s'emporten la palma, 27-III, 2010

* La draga sense escates, galeria, 31-V-2010

* La draga sense escates, premi The White Ravens, 30-V-2010

* Caçoletes de xocolata (per a la draga), 30-V-2010 

* Exposició de regals d'art, 24-XII-2010

* Un conte per a la igualtat: La draga sense escates, 18-IV-2011

* Invitació La draga sense escates, 21-IV-2012 (conté missatge 'bastant' secret)

* La draga es banya al pantà i surt l'arc de sant Martí, 22-IV-2012 

* La draga sense escates portarà llavors a Reus. Centre Cívic Migjorn, 15-IV-2016

* La draga sense escates al programa 'Suport a la lectura'. Ajuntament de Barcelona, 16-XI-2015

* Per sant Jordi, un àlbum, un conte i una novel·la il·lustrats, 23-IV-2015

* Contaconte La draga sense escates, a Reus, Centre Cívic Migjorn, 19-IV-2016 

* Una draga entre molts i molts dracs, Centre Cívic Migjorn, Reus, 23-IV-2016

* Noèlia Tarragó, la primera alcaldessa de Duesaigües, 15-VI-2019

* Conte enregistrat per l'autora: La draga sense escates. Escola de Lletres Centre de Lectura, Reus, 7-V-2020

LA GEGANTA ELA

Primera edició: Edicions del Pirata, 2011  
2a edició: format digital, 2024

Per LLEGIR el llibre en línia

 

i / o

 

per DESCARREGAR el llibre en pdf

   

SÍNTESI:

La geganta Ela té un cos prim en relació a la llargària dels peus, exactament com la lletra que li dona nom. Té un caràcter imprevisible i, també, un secret... Al país on conviuen persones de mida nana, mitjana i gegant, s’hi instal·la una família que, a poc a poc (i no sense ensurts), anirà descobrint la misteriosa vida de la geganta. Recomanada per a lectors a partir de 9 anys

HEMEROTECA:

 

* Recull de CRÍTIQUES I RESSENYES

* La geganta Ela, primera edició: Edicions del Pirata, 2011

* La geganta Ela de la Núria Feijoó
* La geganta Ela, regal de Nadal  

* Una factura més?  Màrius Domingo de Pedro

* Acabo de llegir un llibre preciós. Rodolfo del Hoyo

* La geganta Ela, les dents plantades 

* La geganta Ela, vista per la Mariona (poema)
* La geganta Ela pesca que pesca
* La geganta Ela, el viatge
* Fòrum amb lectors de La geganta Ela 

* Per Sant Jordi... la Ela dedicada 

* Una vegada hi havia... la geganta Ela (contaconte 2 vídeos)
* La geganta Ela vista per...
* Núria Feijoó entrevistada per Susana Peix 

* Tanka per a la Núria

* Lletres a les aules per edats

* Per sant Jordi, un àlbum, un conte, una novel·la il·lustrats