7 d’agost del 2023

JUGANT AMB CABELLS DE SIRENA

Posidònies de Punta Prima, Menorca
© Josep Masanés


Matí rúfol, sense ombres. Passeges descalç per l'arenal i t'enxarxes entre algues i plomalls que la marea ha abandonat a la platja. Acluques els ulls i veus esponges, pegellides i cargolins amb què toparàs d'aquí a no res. Uns i altres són tresors d'infants escultors de castells de ferrada, rasclet i pala. T'atures a escoltar el verdet, el salobre de les pedres esgarrapades i les posidònies que reposen despentinades del viatge. T'emportes bitllets d'anada i tornada del núvol lleuger, de la sorra trascolada i de l'onada que es gronxa. Saps, però, que vagis on vagis, les  sirenes del far t'han robat el cor. Els pertanys. I et sents a port.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica
Veu: Andreu Sotorra
 
 
Del llibre de proses poètiques 
Remeno paraules, de Lena Paüls