 |
| Posidònies de Punta Prima, Menorca © Josep Masanés |
Matí rúfol, sense ombres. Passeges descalç per l'arenal i t'enxarxes entre algues i plomalls que la marea ha abandonat a la platja. Acluques els ulls i veus esponges, pegellides i cargolins amb què toparàs d'aquí a no res. Uns i altres són tresors d'infants escultors de castells de ferrada, rasclet i pala. T'atures a escoltar el verdet, el salobre de les pedres esgarrapades i les posidònies que reposen despentinades del viatge. T'emportes bitllets d'anada i tornada del núvol lleuger, de la sorra trascolada i de l'onada que es gronxa. Saps, però, que vagis on vagis, les sirenes del far t'han robat el cor. Els pertanys. I et sents a port.
ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica
Veu: Andreu Sotorra
Del llibre de proses poètiques
Remeno paraules, de Lena Paüls
