 |
| © Nené. L'Escletxa marítima. Tinta xinesa, tempera i aquarel·la s/ paper. 20 x 21 cm. |
El creuer no tindria tant d'èxit si l'objectiu no fos endinsar a l'alba
el cap a l'escletxa que hi ha en aquesta banda de mar. «Bé que ho sé.
Tots hi busquem el mateix», em va dir, amb somriure còmplice, el meu
interlocutor, sense precisar si buscava curar-s'hi la migranya, una
hèrnia discal, les xacres pulmonars o una disfunció sexual. L'escletxa
marítima és una mena de corredor, com més profund més diàfan, entre
aigua i aigua cada vegada més fosca. Un cop dins, la via d'aire s'adapta
elàstica als cossos, us bressola, us fa pessigoles, us abraça, us
petoneja. Pocs sabem que no és entre dues llums que cal capbussar-s'hi.
Si us troba el cant de l'alosa terra endins, el remei ja ha begut oli.
Però el mite de l'alba persisteix perquè, encara que no ho vulguem
reconèixer, tots anem curts de carícies.
Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura: Marc A. Pérez Oliván /Nené
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra
Escolteu la prosa poètica El còctel de Cronos
al canal SPOTIFY o bé al canal IVOOX*
Llegiu en línia o descarregueu el recull
