 |
| Aquarel·la de © Teresa Llorach |
Escolteu el pòdcast del poema
Veu: Andreu Sotorra
El mestral arremolina la fullaraca als meus peus,
mentre parents del colom bíblic embruten els carrers,
ara convertits en pistes de patinatge llefiscoses.
Una dona aboca pa remullat en una banda de la plaça,
a l'altre costat, uns funcionaris traeixen els coloms amb trits,
els cacen amb xarxes i se'ls emporten en gàbies.
El símbol de la pau engabiat, pot ser una premonició,
i interpreto que deu ser hora d'esmolar els tallants,
però els esmolets nòmades escassegen
i ningú recorda on es troben les pedres fogueres.
¿On és el color del mar?
Desordenats i sense punta, els llapis de colors
dins l'equipatge, seran eines inútils, arribat el moment.
Reprenc el viatge, jo, mora,
carregada amb gerres de sagí ranci i quitrà.
Assedegada, encesa d'enyor, gira que gira.
© Lena Paüls
Poema del recull Temps de penyora
