 |
| Foto: © Cesca Toledano |
Somrius a cada tràmit cançoner de la mar, plata i plom, anar i tornar d'escuma desfeta. A la sorra encara hi ha les petjades de l'estiu, cendres abandonades. Ningú plorarà aquesta tempesta: el verb dels serafins entre reixes, el vigia a l'atur, les gavines exiliades, els corcs de la fusta pendents del tro. Quantes coses quedaran a mig fer. Sàvia arrecerada a les dunes protectores, ara sents la bullícia innocent de la festa d'aniversari d'una criatura. ¿Qui es torbarà per les injustícies, ballant cofat amb barret de cucurutxo?, et dius. L'horitzó és llum, la raó íntima del paisatge.
Prosa poètica: Lena Paüls
Fotografia: Cesca Toledano
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra
Escolteu la prosa poètica Al mar, tempesta
Canal SPOTIFY o bé Canal IVOOX*
Llegiu en línia o descarregueu el recull
