 |
| Aquarel·la de © Teresa Llorach |
Veu: Andreu Sotorra
Un pi podrit amb tres branques, les arrels mig descalces,
i l'esperança mesurada en un pi jove, que no s'acaba de fer.
Si només fos la pluja àcida..., però viu també
amb l'amenaça permanent dels cans salvatges
que en xuclen de nit la saba.
¿Quantes muntanyes s'abaten amb morterades?
La terra insultada,
injectada de suc tèrbol a l'espinada,
mestressa del dolor que vindrà,
la inquietud de la por, surant en la veu del clan.
Un viatge a l'interior de la memòria,
ombres i llum en un espai de formes,
els melons esclafats podrint-se al ras
i tu escrivint sempre el mateix llibre,
en fila índia per voreres de carrers costeruts.
De nit, fanalets, lluernes, cuques de llum
i l'amor tothora en remull per continuar navegant.
Poema: Lena Paüls
Poema del recull Temps de penyora
