 |
Il·lustració: © Teresa Llorach Relat publicat dins Reusenques de Lletres, passejant amb Gaudí per la Boca de la Mina Ajuntament de Reus, 2026 |
Pa amb xocolata,
l'escumejant bolado
i un tall de síndria.
Corretjoles, margarides, flors de malva..., com m'agraden! ¿Les heu
collides ara al Camí Fondo? Doncs, no us he vist com les collíeu i això que us anava
darrere... Moltes gràcies! Les posaré en un got amb aigua o si no, arribaran a
casa pansides. ¿I aquesta mullena? Els cabells i tot, porteu regalimant! Vaja,
¿quan pensen posar canella a la Font el Lleó? Tant és, amb aquesta calor, se us
eixugaran de seguida. Veniu, deixeu les bicicletes i veniu, us faré escaleta
perquè us enfileu a la paret. Va, crideu el pare i la mare. Que passin la síndria del berenar
per sobre de la paret i no caldrà que doneu la volta. Ah, mi-te'ls, ja ens han
sentit... A poc a poc, que caurem les tres.
Compte que s'esberlarà si cau. Ah, molt ben pensat, una bossa. Que sí,
que sí, que encara rodolaria amb tantes mans i faria cap a la bassa! Vinga, ja
tenim la síndria! Ara la posarem en fresc davant de la reixa on passa el rec
d'aigua. Ei, vosaltres d'aquí darrere de la paret: No romancegeu a l'hora de
plegar. A les sis, berenem. Avui vindran a berenar les xiquetes de l'anelleta i
la seva àvia que m'ha d'ensenyar a fer una punta de ganxet. I la senyora Maria
dels Anissos, també convidarem. Per a totes una llesca de pa amb xocolata. Amb
la calor es regala als dits, ja ho sé, però si per al meu aniversari volíeu pa
amb vi i sucre ho havíeu de dir. El vostre pare ho hauria portat amb la moto,
com ha fet amb la síndria. No sé si n'hi haurà prou, de síndria. Potser
n'havíem d'haver portat dues, que seixanta anys no es fan cada dia.
Escolteu el pòdcast del relat al canal Spotify
Aniversari a la Bassa Nova
Veu: Andreu Sotorra
