© Sara Mauri |
Convoques senyals i t'estranyes quan són presència diàfana. I et dius: ara, sí. Tenies por fins que et vas posar a caminar a poc a poc, conscient de cada passa per camins fressats, però també per tolls, herbassars, cruïlles i molts camins per obrir. L'únic punt de partida per créixer era dins teu i ara ho saps. Ram de llavors, pètals vellutats a les galtes dels infants, llum descomposta en colors. El senyal és davant teu i es mou al teu pas.
Prosa poètica: Lena Paüls
Fotografia: Sara Mauri
Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz
*
Escolteu la prosa poètica Reflexos del camí
al Canal IVOOX o bé al Canal SPOTIFY
*
Llegiu en línia o descarregueu el recull