AMB L'ARTIFICI ENLAIRE

Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

NO SABRÀ NINGÚ ON PAREM

Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

AL SEU PAS GRILLEN LES PALMERES

Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

PER MIL ABELLES

Foto de © Fabián Azul

Haiku de Temps de penyora de © Lena Paüls

AL MIRALL DE LA BASSA

Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

¿ON ÉS EL COLOR DEL MAR?

Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

DE NIT, FANALETS

Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

MARÇ QUE MARCEGES

Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

SOMNI DE FONT I ROCA

Font del Vern, a Sant Hilari Sacalm
Foto: © Cesca Toledano

Per a Montse Guasch

Mare i àvia finestrera,
Al somni de ser font i
Roca hi afegeixes
Carícies de sol a la roba.

Planxes taula, sense vacances,
Amiga de testos i olles:
Un camí desbrossat.

DITS MASCARATS

Castanyes de Prades. Foto: © Antonieta Codina

Per sou una rosta d'oli nou, i la resta en herència
de paelles de ferro amb forats on torreu castanyes;
de moniatos colgats entre la cendra,
de panses i secallons,
de finestrons que baten l'ametlla i el sucre.
¿Què em queda per empenyorar?
Els dits mascarats
i les clofolles a la paperina fumada.

LENA PAÜLS, poema XI, Novembre,
de Temps de Penyora

NÚVOLS INFLATS

L'endemà al matí els núvols ja estaven inflats
com globus grisencs i només va caldre dues
estirades de corda per anar-los buidant.
LENA PAÜLS, L'Aixecacases
 

JULIOL, DE NIT

Mirant per la finestra. Mixta sobre paper, 25 x 35
© Fina Veciana, 2014

De nit, fanalets, lluernes, cuques de llum
i l'amor tothora en remull per continuar navegant.   De Temps de penyora

FOGUERES

Foguera de Sant Joan a Reus, 1967? © ASA

Fora vila, les fogueres sota control cremen
fustots requisats de les muntanyes de mobles vells
que s'arraconen a cada cantonada.
S'encenen petards pels terrats
i corren coets borratxos a la sortida dels instituts
on adolescents s'estudien amb els ulls del desig.
¿Què en farem, de tantes converses apilades?

Poema: fragment de Temps de penyora. © Lena Paüls

Foto: © ASA

OQUES AL CLAUSTRE

Oca al claustre de la Catedral de Barcelona.
Foto: © Paüls

Les oques envesteixen un gripau
que es capbussa esbalaït a la pica plena de verdet.
Tot d'una, el gripau pren un relleu insospitat
i els passavolants desvagats en fan fotos
mentre els guardes retiren la indigent del peu rosegat.

© Lena Paüls
Fragment de Juny. De Temps de penyora

ARRACADES VERMELLES

Foto: © Manel Des Valls

Vull ser hereva
d'arracades vermelles,
de dreceres i d'aigua.

LENA PAÜLS 
Fragment de Paradís en obres

MAIG: EL PALAU DE LES FINESTRES

El palau de les finestres, de la sèrie 'Enllaços'. Mixta sobre fusta.
© Fina Veciana, 2009

Que els gossos descalcin parterres florits,
pot ser ben bé el naixement d'un odi.
Els voltants de casa s'omplen per un dia
d'almívars i confitures de préssecs, prunes, ametllons,
barrils de mel de romaní, d'espígol, de mil flors;
se superposen en toies la farigola, l'espernallac,
la marialluïsa i la flor de saüc.
Feixos de regalèssia esperen que els menuts descobreixin
alguna relació amb aquesta arrel i les barres negres
que venen a les tendetes de llepolies del barri.

Fragment de Temps de penyora, V

Text: © Lena Paüls
Pintura: © Fina Veciana

LA DEVORADORA DE DIAMANTS

© Joan Tharrats

Per a l'actriu Rosa Novell

L'han encertada... vostès hi entenen: és un diamant. Un diamant esplèndid. I, aquí, en porto un altre. I, aquesta gemma blava, també ho és. Diamants sintètics i naturals fabricats amb cabells o amb cendres. Cabells o cendres dels meus amants. Amants difunts,  ja s'entén...  M'està malament dir-ho, però de jove em deien Devoradora de Diamants. Ha, ha, enveges. D'amants, n'he tingut així. A munts. Però no tot són difunts, és clar. Dels que ja no hi són, en tinc un record únic: un diamant. Un de cadascun, vull dir. Un diamant de cadascun.  Me'ls fan al tanatori de la Ronda de Dalt. No sé si en cap altre transformen en diamants les cendres funeràries. Aquí, sí. Al tanatori de la Ronda de Dalt. D'un ble de cabell obtenen carboni i d'aquí un diamant groc, verd o blau. Des de blau clar fins a blancs. De 0'3 a 3 quirats. Cap m'ha trigat més de deu setmanes i he pagat... deixin que ho miri. Per aquest d'aquí, set mil. Sí, aquí, aquí tinc el comprovant. Aquests altres dos me'ls van fer junts, en vaig pagar trenta mil euros. Diàfans, lluminosos. Factura i rebut tinc, naturalment.  El preu varia en funció del pes. S'ho valen, vostès ho poden apreciar. No cal dir que les gemmes compten amb un certificat d'autenticitat i de garanties de fabricació. Preu de sortida... 

Text: Lena Paüls

Il·lustració: Joan Tharrats

LES BALLARINES

© Núria Feijoó. Les ballarines

El dia del seu aniversari li vam tapar els ulls. 

—Un regal sorpresa, visca! 

El regal li va agradar molt. 

Auri, l'ós formiguer (fragment). 

Text: © Lena Paüls

Dibuix: © Núria Feijoó

LA PAGINA EN BLANC

La pàgina en blanc. Pintura de ©Pérez Oliván

Per a Reusenques de Lletres

Deserts els folis,

una ploma esmolada

i al cor la tinta.
Amb més naus, vents i veles:
tot el temps de penyora.
 
Tanka: Lena Paüls
Il·lustració: © Pérez Oliván

DRETS D'AUTOR

Poemari Temps de penyora. © Lena Paüls, 2003

Davant l'intrús, primat amb ploma,
defenso amb gomes de lligar enciams,
els drets sobre aquest feix de versos.

LENA PAÜLS 

Poema de Teló de fons

AL CARRER

Al carrer de llambordes,
un home fa el que pot
per enganyar la gana.
Ramats armats amb càmeres
hi troten displicents.

Text: Lena Paüls, fragment de Teló de fons
Fotografia: Josep Masanés 

AGOST

A boca de fosc, la música dels assajos s'escampa desfibrada
i, perquè la lluna és aquell globus que vaig perdre a la fira,
tu udoles en nom meu enfilat a la pila de llenya.
Potser aquesta nit, sobre la plaça de llambordes irregulars,
algú es torçarà el turmell ballant la conga
i s'haurà de retirar a fer companyia al fanalet de la taula.
D'altres aniran a veure sortir el sol a la platja més propera
i tornaran just quan un cercavila amb gralles i dolçaines
meni tothom a fer el vermut.

Fragment de Temps de penyora, VIII

Text: Lena Paüls
Fotografia: Antonieta Codina

LA MÀ QUE ESBORRA

© Arnau Ferré Alberich

Amb una paletada de ciment,
arrebosses uns quants maons pelats,
i et graves el nom a la pasta tova.
La mà que esborra
fa rimar l'ésser i el no ésser.

Fragment d'El cicle de l'aigua

Text: Lena Paüls

Fotografia: Arnau Ferré Alberich

LES ORELLES TENEN PARETS

I, posats a tenir bons pensaments, potser aquella tercera orella voldria acollir la seva poesia per sempre. Va ser en aquell moment, i no abans ni després, que el poeta va decidir que tot el que li restés de vida escriuria pensant en aquella tercera orella.

Text i fotografia: Lena Paüls

Fragment de Les orelles tenen parets, Pagès Editors, Lleida, 2003

MADUREN LES CIRERES

Foto: © Ferran Moreno Lanza

Per a l'equip Muntànyum

El teló s'alça:

maduren les cireres

i tot va en dansa.

ELS FLOCS, ENCARA

Per a Elvira Besora Sabaté

Les avellanes,

la solitud dels marges,

¿qui me les torna?

VEU EN OFF

Amb calçat de paraula i trena,

no m'interessa res

que no pugui compartir.

El teatre existeix quan algú el mira.

Text i foto: Lena Paüls 

SILENCI A L'OBAGA

Per a Vicenç Camarasa

Hi ha un silenci 

expectant a l'obaga, 

véns a quedar-t'hi. 

Comença la mudança, 

cal humitat i calma.  

Text i foto: Lena Paüls

CAMINS I MARGES

 

Per a Carles Forcada

Voluntat viva

de camins i de marges,

gent i paisatge.

Subtil aparellaves

terra, llei i respecte.

Text i foto: Lena Paüls

PLENS DE DITADES

Fina Veciana autora del mural «La Nit de Blanc».  Foto: © Montse Farrés

Res no és el que era,

ni el paper ni nosaltres:

plens de ditades.

ELS MÈRITS DEL PAÓ

Com el paó, altiu s'estufa en el tron del seu asteroide privat. Enlluernats pel desplegament de focs d'artifici que ens espera, hem oblidat que les coses importants només es deixen veure amb els ulls del cor. Li reconeixem el dret a mostrar-se amb una aparença digna. ¿Què hi fa que no mostri les golfes desendreçades? Sabem que ens farà feliços per un instant i, només per això, li concedim més mèrits que no té. Lúcidament.

Text i fotografia: © Lena Paüls, 2013

L'HOME QUE FEIA MOIXONS DE PAPER

Poema: © Lena Paüls

Il·lustració: © Paula Vilà Rodríguez

La plaça del Mercadal
és plena de gom a gom.
Tothom té un somriure als llavis
mentre remena parades.

Hi ha qui busca un ramat,
un bou, una bugadera,
un paller i un tou de molsa
per al pessebre de casa.

Al mig, s'aturen fent rotllana
a l'entorn d'un home jove
que fa moixons de paper:
de verds, de blancs i de negres.

—¿Quant en vols d'aquest d'aquí?
—Doneu-me la voluntat!
Al plat cau una moneda:
—M'agrada aquest verderol.

—Jo agafaré el colomí.
—A mi, doneu-me la garsa.
—¿I un de tot blanc per pintar?
La calma s'acaba en sec:

—Aixeca't, si no vols rebre!
—No faig res mal fet, bon home.
El guarda branda una porra:
—Ja veuràs qui mana aquí.

Reforços de cinc en cinc
vés a saber d'on sortien.
És desembre congelat,
les llambordes treuen fum.

Li volen posar manilles.
La gent que ho veu: tots a l'una
impedeix que se l'emportin.
Fins i tot l'acalde es mou:

—Et compro tots els moixons,
me'n quedo un de la pau
i la resta, per la plaça,
regala'ls a la canalla.

TANKA COL

Per a Carles Vilà Rodríguez

Entre les fulles

la geganta florida,

focs d'artifici,

un brollador d'espurnes

on feinegen abelles

TANKA DE L'AURI

Per a la Núria Feijoó

Ull de la geganta Ela

Març que marceges
als tovallons poemes
i a les factures,
óssos formiguers grisos,
roses i cols de conte.

L'ALBA DE SECÀ

A la fresca. Foto: © Iolanda Salvadó

L'alba de secà somia

que un bon cop de vent converteixi en núvol

la roba estesa. I que infanti

draps, puntes i llençol: tot pluja

LA FINESTRA BLAVA

La finestra blava. Fina Veciana (2013)

Un llamp de la tempesta seca

guaita pel finestram,

i allò que acaronaves,

es grava amb foc a la carena

i es pot llegir de mar estant.

Text: Fragment de Teló de fons. © Lena Paüls

Pintura: La finestra blava. © Fina Veciana

LA BUGADERA

Mentre a la ciutat sense pelegrins

una dona ha tingut un fill al ras,  

la bugadera esbandeix tovalloles

en una batedora, amb les mans semes,

una samaritana espellifada

tira l'ham en un riu estèril,

i uns pastors sens ramat esperen l'àngel.

Text i foto: © Lena Paüls

PASTÍS ESFÈRIC

Per a Sara Mauri Mestre

És el pastís d'un segon aniversari. La presentació ens recorda un possible esteroide dels que ha visitat el Petit Príncep. L'única cosa que hem aconseguit amb les nostres indagacions és saber que l'ànima d'aquesta esfera blava és una massa de cóc ràpid esmicolat i lligat amb... (amb què?) El recobert fa olor de cacau, però pot ser de qualsevol altra cosa (bona). No en sabem res més, però, si més no, sabem per on agafar-lo. Primera mossegada i l'enigma continua. Deliciós.

Text i foto: © Paüls, 2012

COSTURA

Brodàvem currículums,

acompanyades de pluja.

Aspiràvem a enfilar ciclons,

a repuntar voreres,

a fistonar petxines.

No hem passat

de sargir paraules.

© Lena Paüls. Per a Rosa Massanés

Text i foto: © Lena Paüls 

LA GEGANTA ELA VISTA PER LA MARIONA

Text: © Lena Paüls, 2012

Il·lustració: © Mariona Rabascall Francisco, 2012

La geganta Ela

dels llamps fa truites.

¿Com és que no l'estimen?

Un malefici

la fa créixer sens fi

i es tanca en banda.

Té feina fixa:

pesca que pesca,

i acumula riqueses.

Una trompada

li fa veure les estrelles

i s'ho repensa:

Sopes de farigola

i dents plantades.

Trenes i amor d'estrena.

Comparteix la fortuna:

negoci, amics fantàstics,

jardins i casa.

 

 

TANKA DEL GENÍS

© Genís Ciurana Mauri, 2012
Mona de Pasqua

Ous i pollets,
la mona és una granja
de xocolata.
M'ho expliques al marge:
blanca i negra, tendre.

Text: Lena Paüls

Il·lustració: Genís Ciurana Mauri

L'ADAGIO D'ALBINONI

A la memòria de Jordi Pujol i Puente,

reporter gràfic mort per la metralla d'una granada, 

a Sarajevo, el 17 de maig del 1992

L'altre tresor eren els llibres que en altres temps ens havien fet companyia. Seleccionats per cremar, amb dolor, apilats, ara, en un armari tancat amb clau. En un altre armari, també tancat amb clau, dins un paner, anàvem separant amb recança guardes, sobrecobertes i fulls  rebregats. No seria la fi, encara, mentre poguéssim escalfar-nos amb papers dins d'un perol i la casa s'omplís de fum ofegador.
LENA PAÜLS
Fragment de L'Adagio d'Albinoni

Per descarregar el relat en pdf

TANYS A PUNT DE REBENTAR

© Paüls, 2010

Somnies tanys a punt de rebentar,

els vols poncellant entre afany d'abelles,

te'ls imagines pletòrics de molla.

LENA PAÜLS

fragment de La falda buida

HAIKU DE NADAL

Com una fulla,

molts matins de llum nova:

temps de penyora.

Text i foto: Lena Paüls, 2011 

ÉS PRIMAVERA AL PEDRÍS

Per a l'Ainhoa i l'Estel

Il·lustració: Estel de Haro Jiménez, 2011
per a És primavera al pedrís 

  Toc de campana: les cinc.

L'aire fa olor de maduixes
i de flors de farigola.
És primavera al pedrís.


L'Ainhoa i l'Estel juguen
al carrer, davant de casa,
fireta i fulles de col.
És primavera al pedrís.

De tres en tres les visites,
les amistats porten gana,
s'asseuen i agafen plat:
—Ens convideu a dinar?
—Tenim canalons de col.

El carrer fa olor de mel
i de flors de romaní.
És primavera al pedrís.
Toc de campana: les sis.

A LA CARENA

 

Per a Màrius Domingo de Pedro 

Es rifa un parc eòlic.

¿Qui diu que vol

escuradents de ferralla

a la carena?

Il·lustració: Aerogeneradors del Parc eòlic de Trucafort, 
Pradell de la Teixeta, panoràmica des de Duesaigües.
Foto: © Paüls, 2010 

BUS 64

A la parada Aribau-Universitat, pugen mitja dotzena de persones a l'autobús número 64. Cap dels viatgers que ja som dalt podríem dir res de cap dels que hi acaben de pujar. La mediocritat del vestuari i la discreció amb què s'han comportat són absolutes. Tret de la peixatera. Ha pujat al bus una peixatera, vull dir una peixatera vestida de peixatera. De peixatera en funcions. Ho sabem per la pudor de peix passat que entra amb ella al bus. Va vestida amb la bata blanca, no gaire neta i porta una bossa de plàstic blanca (indubtablement amb peix.) No és una hora punta i la dona passeja sense gaires impediments el tuf per tot el passadís fins a asseure's al seient de la cua del cotxe, on no hi ha cap viatger. Un vapor pudorós de peix en no gaire bon estat es fa present en la pituïtària de cadascuna de les persones que som al bus. Ho sé, perquè tots arrufem el nas i topem de mirades còmplices, quan la dona baixa a l'altura del carrer València. Em sembla que els viatgers acabem de fer el propòsit de no respirar fins que ens toqui baixar. Una viatgera ens salva: obre la tarja d'un finestral i es queda dreta al passadís. "Faci el favor de tancar!", xiscla la conductora. La viatgera que ha obert la tarja baixa com si hagués sentit ploure. Els altres passatgers del bus 64 no ens donem per al·ludits i continuem respirant.

TANKA ALS MARGES

Per a Jaume Rabascall

Pels marges de pedra seca,

grapats d'espàrrecs,

aspror de llicorella,

perfum de terra tendra.

Il·lustració: Espàrrecs de marge

Foto: © Montse Francisco, 2011

PORTO PEDRES

Per a Cisco Carrascle

Paret de roques granítiques a Duesaigües

Foto: © Paüls

 
Sàvia de ventades, sols i pluges,

promous el consens.

D'acord, però, vés fent marge:

porto pedres.

Del poemari Amb un peu rosegat

EL PLAT FONDO

Per a Adrià Ciurana Mauri

Il·lustració: autoretrat d'Adrià Ciurana Mauri, 2010

Tímid de mena suporto

fins al tercer cullerot,

viatjo sense triar

a les mans de l'Adrià

ple de sopa que fumeja.

–Ai, com crema! — i em sacceja.

Entre les vambes de marca

faig equilibris de barca.

Cauen dos llacs al parquet

i un servidor per barret.