 |
| © Màrius Domingo de Pedro |
Veure el monstre que viu al pantà és l'únic interès que troba el turisme en aquests verals. Al poble, tothom el dona per vist. L'esglai va venir, quan la primavera passada l'aigua es va tornar vermella. Ho van portar en secret. Que les anàlisis mostressin un excés de floració de l'herbei aquàtic no va fer cap efecte en la fluctuació de la creença que un dia o altre trobarien el monstre ferit. Ni tampoc que un cop transvasada l'aigua al pantà de baix no es trobés ni rastre de l'animal. Aquest hivern les pluges han fet cantar els barrancs. L'instint de supervivència ha propiciat que petits i grans anessin d'amagat a abocar-hi crancs, gambes i escamarlans vius. No perden l'esperança que algun crustaci arrelarà en aigua dolça, i que tornaran a tenir la patent de fer esborronar de por a tothom qui vulgui passejar pel pantà.
© Lena Paüls
© Lena Paüls
