18 d’abril de 2020

L'AVELLANER

Aments d'avellaner. © Josep Lomas
Has plantat quatre avellanes Negreta en una torreta del balcó. Previsora com ets, poses la maquinària a punt i passes llista del poc que t'ha arribat d'aquest arbust a l'ADN. Serà un avellaner de quatre peus, caldrà que et proveeixis d'eines: un xapo, una aixada, un esporgaavellaners, un rasclet. Regar, adobar. Un cop pengin els aments, dins dels flocs, lentament, les avellanes s'aniram omplint abans de caure. Replanar. Les arreplegaràs amb raspalls de mirambell i les plegaràs dels muntets amb didals, genolleres i senalla. O bufador. I porgador. «La sardana de l'avellana pica de peus i mata de gana», cantes. ¿Encara es fan lliures  per saber-ne el rendiment i concertar-ne el preu? T'atures. No en saps més. Els avellaners malmesos dels avis no s'han emportat només una forma de viure, sinó cinquanta-vuit quilos i mig de paraules. Hi espigoles.

© Lena Paüls