 |
| © Pere Prats Sobrepere |
Confinat, com tota la població, el vell de l'entresol no surt de casa. La noia estudiant que viu al tercer pis l'ha trucat per telèfon per saber si necesssita que li porti res i per anunciar-li que després de tres dies de pluja, avui fa sol. El vell no el veu, però ja ho sap, que avui hi ha un sol esplèndid i somrient al cel. És el sol que ha dibuixat per a ell la neta, que viu en una ciutat llunyana. La veïna del tercer avui no sortirà a comprar. «Hem de gaudir d'aquest sol», li diu. I munta uns miralls perquè el sol que ha dibuixat la petita hi reboti i els rajos entrin per la finestra de l'avi. Tan bon punt el sol toca al vidre, l'home agafa el mòbil i fa la rateta a la veïna de la casa del davant. Somriures en cadena.
© Lena Paüls
© Lena Paüls
