ALGÚ ARRIBA I TRUCA

© Pere Prats Sobrepere

Fer silenci, fer lloc als altres,

és obrir l’espai més lluminós del cor

a algú que arriba i truca.

José Moratiel

Volaves, pit-roig, dins la capçada d'uns pollancres de fulles argentades acabades de sortir. Només se sentia l'aleteig de qui busca compartir vida. Un mar de mates de galzeran s'estenia per tot el sotabosc ombrívol i, entre la fullaraca humida, una salamandra treia el musell. No sabies si cantar posaria al descobert els teus delits que feien més por que servei o si estant allà dalt en silenci estaries més pròxim dels altres. Dubtós, vas refilar perquè no fos dit i la salamandra a poc a poc va treure tot el cos amagat i es va posar a ballar. I el brancatge caigut va prendre vida de tot el que hi havia adormit. L'endemà, no vas esperar veure cap ésser vivent. Així que et vas despertar, et vas posar a cantar tot alternant amb els silencis renouers dels altres. No els veies, però sabies que no estaves sol.

© Lena Paüls

INVENTARI

Contradicció-Buscant El Camí Blau © Rosa Virgili
collage de roba i cartró, esmalts i plàstica, 15 x 10 cm

—Ets el que dius,  
inventari del que havies perdut, 
i ara ho retrobes apilat 
a la vorera de davant de casa.
Tot el que et queda, ho hem vist exposat 
al raig furiós d'una mànega d'aigua.
I, després, delicada, ho has estès    
sobre diaris vells, al bat del sol.
No és gran cosa, però deduïm  
que per als corbs és un gran què. 

Del poemari L'alè que fa olor de menta

AL TERRAT

© Fabián A Pons

Et distreu, de sobte, un xim-xim de fang,
i al terrat hi tens la roba estesa,
amb un peu rosegat, la falda buida,
braços i cames senses fil,
et culives sota l'atzavara florida,
esdevinguda pròleg.

© Lena Paüls. Del poemari Amb un peu rosegat

LA FORÇA DELS SOMNIS

Aquarel·la: © Teresa Llorach

Foulard amb la flor de lis, símbol del Moviment Escolta.
A la camiseta, un vers dels Catarres.

«Que meravellós és que mai ningú hagi d'esperar
un instant abans de començar a millorar el món»
Anna Frank

Els somnis no es trien. O potser, sí. Avui has somiat que acompanyaves uns infants a collir farigola. En tallàveu només les tiges florides i deixàveu la mata viva. Abans de guardar-les al sarró, les sacsejàveu lleument i una pluja de flors seques tornava a la terra. Sovint somies altres compromisos que algú consideraria de més calat. L'endemà dissenyes amb altres l'estratègia, els recursos i les accions per la rebel·lia a favor de la vida plena. Sense profetes d'enlloc que alliçonin, no ha parlat ningú d'armes, ni una sola vegada.

© Lena Paüls

MARE, LA MAR

© Fabián A. Pons

(Els pètals de la rosa retornen a la platja

convertits en punts de llibre. Adob.)

"mare, la mar, mar envaïda, mare".

Ja ha tocat fons la nau de les paraules

i  treus del plor la tendresa i la força.

© Lena Paüls. Del poemari L'alè amb olor de menta

EL MONSTRE DEL PANTÀ

© Màrius Domingo de Pedro

Veure el monstre que viu al pantà és l'únic interès que troba el turisme en aquests verals. Al poble, tothom el dona per vist. L'esglai va venir, quan la primavera passada l'aigua es va tornar vermella. Ho van portar en secret. Que les anàlisis mostressin un excés de floració de l'herbei aquàtic no va fer cap efecte en la fluctuació de la creença que un dia o altre trobarien el monstre ferit. Ni tampoc que un cop transvasada l'aigua al pantà de baix no es trobés ni rastre de l'animal. Aquest  hivern les pluges han fet cantar els barrancs. L'instint de supervivència ha propiciat que petits i grans anessin d'amagat a abocar-hi crancs, gambes i escamarlans vius. No perden l'esperança que algun crustaci arrelarà en aigua dolça, i que tornaran a tenir la patent de fer esborronar de por a tothom qui vulgui passejar pel pantà.

© Lena Paüls

FULL DE RUTA

Flors de ginesta. Foto:  Antonieta Codina

Paisatge de ginesta i de paraules

no pots dimitir si algú en fa feixos

i et rumia per camins eixuts.

—Sí, que puc.

© Lena Paüls. Del poemari L'alè que fa olor de menta

POLLOCK

© Pere Prats Sobrepere

Mestre que aprens amb les eines noves de trinca de la il·lusió.  Davant de cada full en blanc, cadell aplicat de creador de mons, de l'hora en fas substància. Innocència de qui oblida que abans de tot hi ha el Verb: aquí l'aigua, enllà el foc, pertot l'aire, a prop la terra. Un punt, tu. Dos punts, nosaltres. Ratlla. Tot és començar, Pollock.

© Lena Paüls

LA FONT D'ARGENT TÉ FANG; PUNXES, LA ROSA

Enllaç per llegir el llibre en línia 

o bé per descarregar-lo en PDF

 "La font d'argent té fang; punxes, la rosa", és un vers d'un sonet de Shakespeare que ens recorda que la perfecció no existeix. L'artista Marc A. Pérez Oliván (Mauritània, 1952) va plasmar aquesta idea en una pintura inquietant que setze autors hem pres com a correlat objectiu en setze textos escrits en els primers dies de confinament per la pandèmia del Covid-19. Aquesta és la meva aportació:

 

L'AVELLANER

Aments d'avellaner. © Josep Lomas

Has plantat quatre avellanes Negreta en una torreta del balcó. Previsora com ets, poses la maquinària a punt i passes llista del poc que t'ha arribat d'aquest arbust a l'ADN. Serà un avellaner de quatre peus, caldrà que et proveeixis d'eines: un xapo, una aixada, un esporgaavellaners, un rasclet. Regar, adobar. Un cop pengin els aments, dins dels flocs, lentament, les avellanes s'aniram omplint abans de caure. Replanar. Les arreplegaràs amb raspalls de mirambell i les plegaràs dels muntets amb didals, genolleres i senalla. O bufador. I porgador. «La sardana de l'avellana pica de peus i mata de gana», cantes. ¿Encara es fan lliures  per saber-ne el rendiment i concertar-ne el preu? T'atures. No en saps més. Els avellaners malmesos dels avis no s'han emportat només una forma de viure, sinó cinquanta-vuit quilos i mig de paraules. Hi espigoles.

© Lena Paüls

Sobre els avellaners també he escrit:

UN SAC D'AVELLANES: 58,50 QUILOS

MUSEU DE L'AVI: L'AVELLANA

TORONTOS AMB ÀNIMA DE REUS

AVELLANERS DE 4 PEUS

SETEMBRE

LA SARDANA DE L'AVELLANA

DANT

La irritació. © Rosa Virgili

Pintura plàstica, esmalts i sorra sobre llenç, 120 x 40 cm

Festa de les carícies,
del festeig i el desig,
l'amor que mou muntanyes,
la por que les ensorra.

© Lena Paüls. Del poemari L'alè que fa olor de menta

BORRONS

Flors d'ametller. © Josep Lomas Fortuny

Somnies tanys a punt de rebentar,
els vols poncellant entre afany d'abelles,
te'ls imagines pletòrics de molla.

És tan gran el centelleig de la fulla
que un sol bri de vent et fa la rateta,
mentre tot és festa en terra estovada.

© Lena Paüls. Del poemari Temps de penyora

EL MEU TEMPLE

#dia28. De la sèrie 'El meu Temple'. © Fina Veciana, 2020
Mixta sobre cartronet, 42 x 30 cm

Hi vam deixar el fanal del porxo encès. Hi deu haver aigua recollida als bols d'ofrena de totes les finestres i les mates de romaní deuen viure sense les nostres converses. No ens necessiten les plantes ni cap dels llibres que enyorem com a amics de viatge. El jardí de llicorella es deu haver abastat de les quatre gotes d'una primavera massa calda i l'aire es deu omplir cada dia dels vapors de la terra humida i del cant de la merla que envolta l'edifici un i altre cop abans d'anar a joc. I allà ens espera el pont de nou ulls que s'obre cap al circ de colors de la serra, del bosc, de la línia del mar... Hi vam deixar el fanal del porxo encès. Hi tornarem. Sempre hi tornem.

© Lena Paüls

Vegeu en aquest mateix blog:

La caseta del pont blau

BUFONA, SUBSTANTIU.

Bufona. © Pere Prats Sobrepere

«Faràs de bufó!», t'ha anunciat una veu per telèfon, amb entonació de gran reverència. N'hauries d'estar contenta. Ja t'hi veus, t'hauràs de posar el mallot blau elèctric, l'armilla negra, el barret de tres puntes de roba de colorins i cascavells, les mànigues amb retalls del quadre New harmony de Klee i l'espolsador a les mans. La teva missió no serà fer de còmica ni a costa de riure't de tu mateixa. Ni tan sols hauràs de fer enretirar els badocs i els servils al pas de la comitiva d'autoritats. Hauràs de procurar que cap mosca s'atansi a les mones de Pasqua. Avui, un privilegi.

© Lena Paüls

DEMÀ

Dàlies. © Antonieta Codina

Com si pugés del pou sense sortida
no es permetrà poder aturar el rellotge:
pensa en demà, toca fer de barbera,
i ha d'adobar dàlies i geranis.

 © Lena Paüls.  Del poemari L'alè amb olor de menta

GERMINANT

Si la seva verge va vestida de plata i or, despulla-la. © Rosa Virgili
 esmalts i pintura plàstica, 81 x 100 cm

Cada gest teu és germen de represa
que es lliura salvatge al cicle de l'aigua,
i a la pujada de la llet,
per un camí d’anada.

© Lena Paüls.  Del poemari L'alè que fa olor de menta

ARMAT DEL RAMAT

Plomall romà. © ASA, 1968 ?

Et vas enrolar a fer d'armat de la cohort romana, i l'armadura del cos de guàrdia de ficció de Ponç Pilat, governador de Jesuralem i de Tarragona, era un embolcall massa pesant per tu. Desfilaves amb el rostre amagat sota la visera del casc llampant, precedit d'un manaia cerimoniós i del penó SPQR, Senatus Populus Que Romanus. Se sent el Vexilla Regis. Et mereixes Les Tres Gràcies.

© Lena Paüls

Les Tres Gràcies, Reus, 2012 © Canal Reus TV

ENCESA SOLIDÀRIA

Encesa solidària. © ASA 1968?

La foscor porta al silenci. 
Les cadenes s'arrosseguen, 
ja sagnen els pecadors.
Ploriquegen les llambordes,
la cera els segella el crit.

© Lena Paüls

HOSTE DEL BES

#dia20. © Fina Veciana, 2020
Tècnica mixta sobre paper, 25 x 19,5 cm

Vestida per desvestir-me, sento el teu xiuxiueig insistent, els teus dits presoners dins els meus cabells i un bes i un altre.  El cos que ara em fruita, no existeix si per tu soc transparent. Amic del dolç turment, vull que et quedis com el mar,  envoltant la meva illa. «I què més? ¿Que no saps que avui em toca entrenament de futbol sala?»  Apago les espelmes de te i trenco les copes amb restes de daiquiri. Avui tampoc em donarà la gana de fer versos amables. Torna la malícia. Sort en tinc.

© Lena Paüls

UN SOL COMPARTIT

© Pere Prats Sobrepere

Confinat, com tota la població, el vell de l'entresol no surt de casa. La noia estudiant que viu al tercer pis l'ha trucat per telèfon per saber si necesssita que li porti res i per anunciar-li que després de tres dies de pluja, avui fa sol. El vell no el veu, però ja ho sap, que avui hi ha un sol esplèndid i somrient al cel. És el sol que ha dibuixat per a ell la neta, que viu en una ciutat llunyana. La veïna del tercer avui no sortirà a comprar. «Hem de gaudir d'aquest sol», li diu.  I munta uns miralls perquè el sol que ha dibuixat la petita hi reboti i els rajos entrin per la finestra de l'avi. Tan bon punt el sol toca al vidre, l'home agafa el mòbil i fa la rateta a la veïna de la casa del davant. Somriures en cadena.

© Lena Paüls

UN DIBUIX AL CEL

© Martina Rius Mauri, 2020
Retoladors per porcellana sobre vidre

Vas repenjar l'escala extensible en un núvol.
T'hi vas enfilar amb una càrrega de colors.
I vas dibuixar la primavera al cel.
Per si l'havíem oblidada.

© Lena Paüls

SALMÓ

Salmó. De la sèrie 'Colors'. © Fina Veciana, 2020

Estovalles negres, amb flors fresques de taronger escampades per sobre i tovallons i espelmes de color salmó.

© Lena Paüls. Fragment de Com doblegar el cercle

El parament per al ritual de les carícies

de cada dia podria aquest o qualsevol altre

EL NÚVOL

La pluja de peixos. ©Myriam Arnold
Tècnica mixta a l'oli i grafitis. 73x53 cm

El núvol que tenies lligat a la barana del balcó s'havia enlairat. Tibava la corda i s'inflava i s'ennegria per moments. Va començar a aviar un seguit de gotes comptades sobre les llambordes polsegoses del carrer. El xim-xim va anunciar festa a la canalla, que va arribar a ramats. Però, aquest cop, la pluja no era de xocolata desfeta ni d'anissos. Barrejats amb l'aigua, uns peixets vermells feien tombarelles a l'entorn dels infants. Eren els peixets de l'abeurador. Si no fos que el núvol no parava de riure, no hauries sabut que hi tenia molt a veure. Has alliberat el núvol trapella. Que se la campi!

© Lena Paüls

EL SOMRIURE BLAU

Buscant el blau. Somriure blau. © Rosa Virgili
Aquarel·les digitalitzades sobre foam, retocades amb tintes

I en un minut escàs de repòs,
amb un somriure d'infant als llavis...

Fa de mal dir, 

un son en duu un altre,

com un molí fariner 

en via morta.

© Lena Paüls. Del poemari L'alè que fa olor de menta

AL LÍMIT DE L'HORA

Efervescència circular. © Fina Veciana, 2020
Mixta sobre paper, 42 x 30 cm.

Esperarà en dejú que arribi l'Hora

i que al llindar, que al punt límit, fracassi,

enyorant vins madurs, sedosos, càlids.

© Lena Paüls.  Del poemari L'alè amb olor de menta

UN ANORAC PER A LA MARTINA

Foto: © Francesc Corpas

La Martina va sortir del mas a peu per anar a vendre una gerra de llet al mercat. Encara era fosc i feia un fred que pelava. Quan va veure sortir el sol, eufòrica, va començar a comptar quants diners trauria de la llet de la gerra i, després, es va posar a imaginar com els gastaria.

Amb els diners que li donarien compraria un gran cistell d'ous i els faria covar a tres lloques alhora. Engreixaria els pollets amb pa estovat i moresc; posaria trampes a la guineu perquè no s'acostès a les gallines, que vendria la meitat a bon preu i l'altra meitat les tindria per pondre ous i també els vendria. Els diners que trauria de les gallines i dels ous li permetrien comprar un porc. L'engreixaria amb aglans de les alzines sureres dels boscos d'Escornalbou i el revendria per força diners. Amb els diners que en trauria del porc compraria una vaca i el seu vedellet i un anorac de plomes amb caputxa. Ja s'hi trobava. El vedellet faria saltirons al costat de la seva mare. 
I la Martina va fer un saltiró, com el que hauria fet el vedellet. Va entrebancar-se i va caure. La gerra també va anar per terra.  I la Martina va pensar, mentre s'aixecava: «Adeu pollets, adeu gallines, adeu porc, adeu vaca, adeu vedell saltironant pels camps i adeu anorac».

Per sort, la Martina havia tancat bé el tap de la gerra. Se n'havia abonyegat una mica l'alumini, però no se n'havia vessat gens de llet.

La Martina es va tornar a carregar la gerra al cap. Havia après que fer castells en l'aire pot portar disgustos. 
Es va asseure en una pedra del camí. El sol li va acaronar el rostre i es va dir per a ella mateixa somrient: "Tinc dret a somiar." 
I va reprendre el camí cap al mercat, sense badar. Feia un fred...

© Lena Paüls

Versió del conte La Lletera,
escrita quan va néixer la Martina Rius Mauri, el 2010

A LA PLATJA

© Teresa Llorach
Aquarel·la 15 x 24 cm

Si ets capaç d'adonar-te,
desheretada,
que el món solca per altres mars
allunyats de l'origen,
i  t’has quedat a la mateixa platja,
mira't amb uns altres ulls les desferres,
adoba el bot,
i fes que tot sigui possible.

© Lena Paüls. Del poemari L'alè que fa olor de menta

NO HI HAURIES DE SER

Il·lustració: © Pere Prats Sobrepere

Ballen les orenetes
al ràfec de la teva cel·la.

Series música i cant,
si no fossin on no hauries de ser.

© Lena Paüls

LA CASETA DE LA TULIPA

La caseta de la tulipa. © Fina Veciana, 2020
Mixta sobre paper, 25 x 19,5

Jamila ho sap, morirà lluny de casa,
—de la d'aquí, en la d'allà no hi pensa—.
Va rambla avall, s'entreté amb les tulipes;
després va al moll i s'asseu una estona.

© Lena Paüls. Del poema L'alè que fa olor de menta

A LA PRIMERA AIRINA

© Rosa Virgili
Cada Minut Perdo i Recupero l'Esperança. Prou Flors Negres
Collage sobre tela, 20 x 20 cm 

Ara, a la primera airina, les paraules de Lorca
vibren en els pollancres del caminal
de la seva finca familiar, a Granada,
si fa no fa com aquelles llavors teves
s'escampen per les feixes cada anyada,
i arrelen i brosten i floreixen i fruiten.

© Lena Paüls

ENTRE ELS RAÏLS

Fotografia: © Fabián Azul
Estació de Porto-São Bento, Porto, Portugal, 2019

Entre els raïls s'empaiten dues rates.
No atura el plor, mentre els vagons es buiden
de viatgers que en baixen en silenci.

© Lena Paüls. Del poemari L'alè amb olor de menta

EL MAL

Última carta, 16 de juliol de 1938. Fotografia: © Antonieta Codina

No sabíem que la natura havia après del humans que la venjança es pot revestir de mil disfresses. Fins fa poc ens pensàvem que el mal sempre atacava entre tenebres. Com el teu, que et devia abandonar sense amortallar al fons d'una bassa de fang dels terrissaires llorquins, als dipòsits dels horts de la vila o rebatut al rocam de la platja. Si ara en trobaven fragments, no sabrà ningú el teu nom ni recordarà per què vas arribar fins allí. La natura ha après dels humans que se'n pot venjar de mil maneres. I vencerà.

© Lena Paüls

In memoriam

Pere Bertran. Reus, 1916 - 
Llorca? (Alt Guadalentí, Múrcia), 1938
Oncle d'Antonieta Codina, fotògrafa d'aquest apunt

A PUNT D'UN NOU VIATGE

Aquarel·la: © Teresa Llorach

A punt d'un nou viatge, desficiosa de mar,
passeges entre fonts i jardins ufanosos.
En el primer segon que queda dels teus dies,
tornes a aprendre a riure, escampada en els altres.

Del poemari L'alè amb olor de menta

EN UN PORTAL QUALSEVOL

Fotografia: © Mònica de Dalmau Mommertz

Les hores soles, una a una,
et sorprenen amb un fil de saliva
als llavis entreoberts
ajaguda en un portal qualsevol.
¿Qui diu que res no et justifica
per tornar enrere i posar-te a recer
de tot allò que puguis dir que és teu?
Continues matant les repetides
tot ventant-te, zim-zam, sobre un son prim.

© Lena Paüls. Del poemari L'alè amb olor de menta.

TOT UN DESERT

Pintura: © Pérez Oliván
Acrílic sobre tela 146-114

Pel somni sec, Jamila sospira ara
un blau així, que el llevant mig arrissa,
en lloc d'un mar, la sorra de les dunes
tot un desert per al seu cos de noia.

Del poemari L'alè que fa olor de menta

MENTA FRESCA

Menta fresca. © Fina Veciana, 2020
Mixta sobre paper, 25 x 19,5 cm

Dels dits et brosten paraules,
i et preguntes si hi ha cap boira
que no enyori badalls de sol.
Beus te amb fulles de menta fresca
i comptes els pinyols de dàtil,
que has plantat a la galeria.
Regues els testos, didal a didal,
i la collita ja es fa anunciar.

© Lena Paüls. De L'alè que fa olor de menta

PROU FLORS CREMADES

Leviatan. L'enveja. © Rosa Virgili
Fotografia retocada amb tintes,  24 x 30 cm.

El cos que recorda la primavera, l'encostronat del salobre, l'escata bufada, el temps del color de la coronil·la, de la mimosa, de la ginesta i de l'argilaga encesa no voldrien flors cremades. Però el cicle no s'atura. I les capes que van sumant-se al substrat tinten el present. Som recanvi. 

© Lena Paüls

DES DE CASA

Mirant des de casa. © Teresa Llorach
Aquarel·la, 21 x 21 cm

Passa un cel llis com un mirall 
al vidre del finestral. 
Els ulls dins els ulls ronden.

© Lena Paüls. Del poemari L'alè que fa olor de menta

MOMENT MÀGIC

Quan seré gran. © Pérez Oliván
Acrílic sobre paper, 20 x 20 cm

Fa poc que ha après a caminar i ja cavalca el pal amb cap de cavall. Encara no ha ensopegat, ni una sola vegada, amb les pedretes del terra. Ara s'enfila a la falda de la dona asseguda i va pujant pel seu cos com ho faria un escalador expert a punt d'arribar al cim d'una roca. Li agafa el cabell de les dues bandes de la cara, els ajunta i els mena a poc a poc cap a un costat. Encamellat a l'espatlla de la dona, li aixeca els rínxols que li queden al clatell. I l'hi fa un petó. Mare, ¿quan tornarà a ser ahir?

© Lena Paüls

VERD

Verd. © Fina Veciana

Un goig de verd arrela
en aquesta hora

i ens lliga al món.

© Lena Paüls. Del poemari L'alè que fa olor de menta

LA SALVACIÓ DELS JUSTOS

Fotografia: © Màrius Domingo de Pedro

Plou poc, però sense treva. Una parella de caderneres, una de mallerengues, una altra de pit-roigs, una de pardals i una coloma s'estan ajocades als últims seients d'un vagó de metro, mortes de gana. S'hi han enfilat a l'estació de Santa Eulàlia a les primeres gotes i no han tastat altra cosa que les molles de pa seques d'un berenar infantil. Han anat tot el dia línia 1 amunt, línia 1 avall, sense passatge.
El comboi ara és a cotxeres i, mentre la coloma espigola entre els seients, els moixons menuts especulen sobre el fet que els coloms ja saben quin pa s'hi dona en un diluvi. La coloma fa veure que no els sent.  Una mallerenga diu que els  petits en tenen prou amb no res, en canvi la coloma... però, no la compadeixen. És més, una cadernera ha insinuat que, si el confinament dura massa, hauran d'obligar la coloma a sortir. Un pardal ha afegit que a molts parterres hi ha oliveres de jardí, que haurien de procurar estar-hi a bones perquè quan acabi tot els en porti una branca. Fins aquí la coloma havia fet com si no els sentís, però ara salta tota enfurida i replica: «No em mouré d'aquesta arca, una servidora.»  Ha afegit que no li vinguessin amb allò de l'honor de ser el símbol de la pau... Que segons li havia arribat per memòria genètica, la branca postdiluvi va arribar pelada i que, si no era que va servir per fer infusions, ja n'haurien tirat un bon tros a l'olla amb allò..
Va fer un vol d'animal desvalgut, es va apalancar tan dignament com li va ser possible sobre una barra del vagó i es va posar a parrupar de cara a una finestra de seguretat. Els va deixar amb la paraula al bec (a falta de gra, paraula és bona).

© Lena Paüls

Reus Digital, 2-4-2020

CONFINATS A LA QUARTA SETMANA DE QUARESMA

Vella Quaresma. «Nines de Drap», d'Isabel Marsal

Hem demanat prestat un gos a la veïna. Si no, no hauríem tingut excusa per sortir de casa. Exposats que les forces de seguretat ens preguntessin on anàvem, no hauríem sabut què dir. Teníem la possibilitat de  sortir a estirar les cames fent veure que anàvem a comprar amb el carret, però és d'aquells que s'estiren, no dels que s'empenyen còmodament com els cotxets de criatures. I no en podíem comprar cap altre, ara que totes les botigues estaven tancades per decret. La veïna s'ha avingut a deixar-nos un dels seus cinc gossets, un terrier de Yorkshire d'un any, lliure eternament al terrat amb els altres, no es deixava posar la corretja. Per fi, quan ja portava el collar, s'ha adonat que la mestressa es quedava al replà, i ha fet uns esgarips de por. Just arribats al portal, ha passat un cotxe dels Mossos d'Esquadra cridant a tot micro: «Separin-se, caminin separats...» El gosset es retorçava de cos i, desesperat, em feia anar d'aquí d'allà. Es veia d'una hora lluny que no ens coneixia. No ha trigat gaire a enfocar tota la ràbia cap a la meva cama a la qual, protegida amb pantaló i mitjons llargs, no ha aconseguir clavar els ullals petits i afiladíssims, però s'ha venjat obrint els esfínters als meus peus. Hem reculat. Tornem a estar confinats a casa. És temps de Quaresma i els escolars, si volen, podran veure tallar la quarta cama a la vella del bacallà. Virtualment.

© Lena Paüls

REPORTATGE GRÀFIC DE LA PERFORMANCE DE PRESENTACIÓ DE 'BOMBES DE LLAVORS'

Martina Rius Mauri, en l'acció artística 'Nit amb conte', inspirada en la pintura
de Fina Veciana. Al llibre digital Bombes de llavors. Foto: Francesc Corpas

Vegeu aquí el  Reportatge gràfic 

de la performance de presentació 

del llibre digital Bombes de llavors 

Centre d'Art Cal Massó, 28-XI-2019

Autors del reportatge:

ASA, Farners Casas,  Josep Coca, Francesc Corpas,
Mònica de Dalmau, Joan Ferrando, Humbert Ferré,

 Elena Giménez,  Sara Mauri, Lena Paüls,
Núria Olesti, Cesca Toledano i Fina Veciana.

FAULA DE L'ARANYA I LA LLUERNA

Descarregueu aquí el relat en PDF

El vol d'un mosquit torba tant 

com la proximitat d'un tro.
JULES RENARD. Pèl roig

El relat breu Faula de l'aranya i la lluerna és una ficció protagonitzada per dos aràcnids i un insecte que pacten una col·laboració que els beneficia mútuament. No hi falta la conclusió moral, que podria ser l'inici d'una societat capitalista en la comunitat del ram.

Quan va acabar la condemna prescrita pel tribunal, l'aranya es va incorporar a la vida normal. Era una aranya rehabilitada. Estava decidida a no robar mai més cap mosquit. Si no en caçava, els demanaria a les veïnes o als magistrats que la van jutjar. Segons van dir al judici, si necessitava menjar i en demanava educadament, els seus congèneres n'hi donarien de bon grat. 

Faula de l'aranya i la lluerna, fragment

'BOMBES DE LLAVORS', PROSES POÈTIQUES IL·LUSTRADES

Llegiu aquí el llibre en línia

o bé descarregueu-lo aquí en suport PDF

Em plau compartir Bombes de llavors, llibre digital que recull de 20 proses poètiques il·lustrades amb pintures, fotografies i collages.

«Una bomba de llavor és una boleta de fang plena de petites llavors que, eixuta, es llença en qualsevol tros de terra on creixeran, en unes setmanes, plantes i flors. Una arma pacífica, útil per poder recuperar la vegetació minvant i tota la vida al seu voltant. La Lena ens llança, ara, la seva bomba ben personal. Amb paraules per fang, la llengua per aigua, i la seva mà trencada per remenar la terra, ha conformat la bomba embolcallant cada llavor amb frases, metàfores i imaginació perquè en naixessin unes proses com unes roses.» Mònica de Dalmau Mommertz

Autora de les proses poètiques: Lena Paüls 

Pròleg:  Mònica de Dalmau Mommertz

Il·lustracions: 
Carme Andrade (aiguada xinesa)
Mònica de Dalmau Mommertz (pròleg i epíleg)
Teresa Llorach (aquarel·la)
Josep Lomas (fotografia)
 Sara Mauri (fotografia)
Marc Pérez Oliván/Nené (pintures)
 Cesca Toledano (fotografia)
 Fina Veciana (pintures) 
i Rosa Virgili (pintures) 

Vegeu-ne: Reportatges, booktrailer, entrevista i articles

QUI HI HA SOTA EL BARRET?

Em plau presentar-vos de la meva collita creativa de 2018 Qui hi ha sota el barret?, conte per a infants publicat en suport digital il·lustrat per l'artista plàstica reusenca Rosa Virgili.

Presentació del conte a la Biblioteca Infantil del Centre de Lectura
en commemoració del Xè aniversari de la biblioteca. Reus, 20-10-2018
Vegeu-ne la crònica

La presentació presencial ha tingut lloc a la Biblioteca Infantil del Centre de Lectura en el marc del X aniversari de la fundació de la biblioteca. Prèviament a l'explicació del conte per part de les autores, els assistents han fet un taller de barrets. La sessió de contacontes ha estat participativa i molt animada tant pels infants com pels adults que els acompanyaven. Els assistents s'han endut de record el barret que han personalitzat en el taller i un punt de llibre amb l'adreça digital de l'àlbum.

Explicació del procés creatiu a la CT Art Gallery. Reus, 15-12-2018
Vegeu-ne la crònica

En una sessió a la CT Art Gallery, convidades per l'artista i galerista Cori Torroja, les autores hem explicat aspectes tècnics d'aquest treball. En paral·lel al guió del conte, les autores revelem algun entrellat del procés creatiu, com ara les transformacions produïdes en el text inicial —consistents, bàsicament, a suprimir allò que les imatges ja recollien— i a mostrar les il·lustracions originals fins a arribar a les del llibre digital. Les autores hem regalat als assistents un punt de llibre i un díptic amb dibuixos del conte per pintar.

Per saber-ne més:
Crònica de la presentació de l'àlbum il·lustrat

La tecnologia una via per generar bellesa (i nous hàbits de lectura)

Fotografies:
Isabel Martínez, David Maya, Núria Olesti,
Vicky Riera, M. Dolors Sardà

Vídeos:
David Maya