LA MUSA DE LA FRESCOR

Pérez Oliván. Musa de la Frescor, acrílic, 240 x 120 cm

Temps ha que coneixem la Frida. A l'estiu feia de cep de secà per enganyar el picot. «Tot val —deia— si vols ser doll i fogar.» A primera hora de la tarda l'hem retrobada escampant al desert una almosta de grans menudíssims de calamarsa. No és el primer agost que s'aposta en silenci darrere unes tanques per protegir el borboll de gel inaturable que li crema el palmell. Se'n guarda prou de dir-nos d'on treu aquesta matèria esmicolada de tants somnis que es refan a cada albada.  ¿A qui ho podria dir, si en aquesta hora fins i tot els tèrmits fan migdiada i nosaltres estem teixint capoll? De totes totes, és millor aquesta feina que l'altra.

Text: © Lena Paüls

Pintura: © Pérez Oliván

 

Pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra. 

Música: 'Alichino', Gianmaria Testa. De l'àlbum 'Prezioso', 2019

 

Prosa poètica publicada a 'La musa de la frescor'

Edició digital:

EL VESTIT NEGRE. IMATGES I MOTS

Em plau presentar-vos El vestit negre, una  publicació digital interdisciplinar que aplega 38 autors (artistes plàstics, fotògrafs i escriptors), que hi han aportat cinquanta-una creacions centrades en el vestit negre com a correlat objectiu per evocar emocions i sentiments. Hi participo amb el relat ‘A ritme de balada’ i amb la fotografia titulada ‘Sense perdre el fil’ i n'he coordinat el projecte col·lectiu conjuntament amb Eduard López.

Comparteixo autoria amb Gisela Alcón, Xavier Aluja, Carme Andrade, Sílvia Armangué, Fabián Azul, Gemma Barberan, Josep Manuel Barraso, Meritxell Blay, Carme Boladeres, Antonieta Codina, Aleix Cort, Mònica de Dalmau, Màrius Domingo de Pedro, Raquel Estrada, Antònia Farré, Maijo Ginovart, Conxita Jiménez, Teresa Llorach, Eduard López, Pilar López, Pep Macaya, Nuri Mariné, Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Núria Naval, Nené,  Rosa Puig, Carme Puyol, Mariona Quadrada, Romana Ribé, Cesca Toledano, Victòria Rodrigo, Carme Rosanas, Joan Tharrats, Maite Torres i Rosa Virgili.

Pròleg: Biel Ferrer

Epíleg: Eduard López

Coberta: Rosa Virgili

Àlbum de fotos de la performance de presentació.  Centre de la Imatge Mas Iglesias, Reus, 14-6-2017

PENYORA AL BOSC

 © Núria Feijoó

El bosc ha estat de festa
i els convidats s'allunyen
dels llops sense disfressa
que recullen penyores.

Hi ha un any que plega,
mentre a la molsa nova
mestral i calma arrelen.
I el cicle recomença.


Poema: © Lena Paüls
Pintura: © Núria Feijoó

EL VESTIT NEGRE

 

En els murs de tots els pobles per on passava l'autobús podia llegir «T'estimo, Xell». Fins a l'entrada del darrer, que hi havia afegit «(ja arribes)» Reconeixia la seva lletra. Em va venir a recollir a l'estació d'autobusos amb el tot terreny. Un quart d'hora de camí i seríem al refugi de muntanya. Havia de ser una nit especial. El meu estimat s'havia avançat per preparar-la. Pel viatge, sota de la caçadora de pell, m'havia posat el vestit negre que s'aguantava al cos per unes tiretes de mig dit sobre les espatlles. És l'uniforme de l'orquestra, no en tinc cap altre, de vestit de gala. Segur que ell no me l'havia vist. No aniria a un concert ni si hi actuava jo. No pensava mostrar-me fins que no em tragués la caçadora, al refugi. Però les carícies havien començat abans d'arribar-hi, a ritme de balada, entre alzines sureres, i havíem aviat la roba feta un garbuix al seient de darrere. Una estona després, em vaig trobar els seus llavis a l'espatlla nua i, a la falda, una capseta de fusta de sàndal amb pètals de roses perses, fulles de nard i de gessamí. En arribar, la taula estava parada amb estovalles blanques i a les prestatgeries hi havia espelmes de tamariu enceses. A la cambra, una catifa de pètals de ginesta. Després, el refinament gastronòmic, el pa de pinya i papaia, el vi vellutat, dens, pastós, vermell fosc prioratí. Altra vegada la balada i la coreografia rabiosament insistent en una mateixa rajola.  I el vestit negre que se m'enganxava al cos. Tota foc, un altre cop. I la sirena dels bombers. I la lluna roja.

Text: © Lena Paüls

Pintura:  © Joan Tharrats 

HAIKU ESPIRAL

L'AIRE JUGA A LA CLUCA

© Rosa Puig. Foto de la sèrie «Aire»
200 x 75 cm paper baritat i alumini Dibond

Has fotografiat l'aire que passa entre les fileres de pollancres, on presències retallades a l'atzar juguen a la cluca.  T'atures amb la càmera a la mà, allargues la mirada cap a  l'horitzó que s'estén al vèrtex de molts camins per triar, mentre escoltes el tremolar a ratxes de les fulles en una sordina de platerets, cascavells i sonalls. L'aire s'emporta els núvols, despentina l'herba, joguineja amb la memòria. És l'aire que fa bategar les unitats sensibles a través d'aquest escenari recreat, arcàdia de la innocència. Acluques els ulls i toques paret de cuit: energia eòlica.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

REMENO PARAULES25 PROSES POÈTIQUES IL·LUSTRADES

Remeno paraules. Publicació digital que aplega les vint-i-cinc primeres proses pòetiques d'aquest blog, connectades a vint-i-cinc imatges. D'aquesta simbiosi en flueixen significats nous i emocions renovades.

Pintors i fotògrafs m'han cedit les seves imatges virtuals i s'han fet còmplices del projecte literari que he anat travant  al llarg de cinc anys. Remeno paraules conté composicions  digitals de Marta Anguera Curto i Cori Torroja. Pintures de Pérez Oliván, Nené,  Xavier Aluja, Núria Feijoó i de Fina Veciana. Fotografies de Fabián Azul, d'Antonieta Codina, de Màrius Domingo de Pedro, de Josep Masanés, de Rosa Puig i de Iolanda Salvadó. L'aquarel·la de la coberta és de Joan Tharrats (El vestit negre), cedida per a un fragment de narració i per aquest llibre.  Pròleg d'Eduard López.

LLEGIU Remeno paraules on line
*
DESCARREGUEU el llibre en pdf

*

 ESCOLTEU els pòdcasts de les proses poètiques

Veu: Andreu Sotorra

*

BOOKTRAILER

ELS PEUS EN TERRA EIXUTA

© Jorge Medina

Per a Marta Anguera Curto

 

 ¿Qui recorda que aquest empedrat tebi, olorós de pa acabat de treure del forn era un pou? Hi havies fet cap relliscant pels replecs afilats de diamant. El silenci era fosc i no hi havia llibant per abastar i evadir-te'n fins que vas pressentir que no estaves suspesa en l'espai. La voluntat et va fer moure els dits dels peus i vas sentir que tocaven terra eixuta. Va ser el dia que et vas obligar a veure el punt de llum, allà dalt. Ni un filet no feia. I l'endemà i l'altre les parets es feien baixes a mesura que s'eixamplava el feix de llum. Avui és una passera, amb portes, balcons, finestres curulles de cintes amb estolons de noves plantes. Sol i lluna. I pa cruixent.

Text: © Lena Paüls

Fotografia: © Jorge Medina 

AMB L'ARTIFICI ENLAIRE

Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

NO SABRÀ NINGÚ ON PAREM

Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

AL SEU PAS GRILLEN LES PALMERES

Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

PER MIL ABELLES

Foto de © Fabián Azul

Haiku de Temps de penyora de © Lena Paüls

AL MIRALL DE LA BASSA

Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

¿ON ÉS EL COLOR DEL MAR?

Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

DE NIT, FANALETS

Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

MARÇ QUE MARCEGES

Foto de © Fabián Azul

Versos de Temps de penyora de © Lena Paüls

SOMNI DE FONT I ROCA

Font del Vern, a Sant Hilari Sacalm
Foto: © Cesca Toledano

Per a Montse Guasch

Mare i àvia finestrera,
Al somni de ser font i
Roca hi afegeixes
Carícies de sol a la roba.

Planxes taula, sense vacances,
Amiga de testos i olles:
Un camí desbrossat.

DITS MASCARATS

Castanyes de Prades. Foto: © Antonieta Codina

Per sou una rosta d'oli nou, i la resta en herència
de paelles de ferro amb forats on torreu castanyes;
de moniatos colgats entre la cendra,
de panses i secallons,
de finestrons que baten l'ametlla i el sucre.
¿Què em queda per empenyorar?
Els dits mascarats
i les clofolles a la paperina fumada.

LENA PAÜLS, poema XI, Novembre,
de Temps de Penyora

NÚVOLS INFLATS

L'endemà al matí els núvols ja estaven inflats
com globus grisencs i només va caldre dues
estirades de corda per anar-los buidant.
LENA PAÜLS, L'Aixecacases
 

JULIOL, DE NIT

Mirant per la finestra. Mixta sobre paper, 25 x 35
© Fina Veciana, 2014

De nit, fanalets, lluernes, cuques de llum
i l'amor tothora en remull per continuar navegant.   De Temps de penyora

FOGUERES

Foguera de Sant Joan a Reus, 1967? © ASA

Fora vila, les fogueres sota control cremen
fustots requisats de les muntanyes de mobles vells
que s'arraconen a cada cantonada.
S'encenen petards pels terrats
i corren coets borratxos a la sortida dels instituts
on adolescents s'estudien amb els ulls del desig.
¿Què en farem, de tantes converses apilades?

Poema: fragment de Temps de penyora. © Lena Paüls

Foto: © ASA

OQUES AL CLAUSTRE

Oca al claustre de la Catedral de Barcelona.
Foto: © Paüls

Les oques envesteixen un gripau
que es capbussa esbalaït a la pica plena de verdet.
Tot d'una, el gripau pren un relleu insospitat
i els passavolants desvagats en fan fotos
mentre els guardes retiren la indigent del peu rosegat.

© Lena Paüls
Fragment de Juny. De Temps de penyora

ARRACADES VERMELLES

Foto: © Manel Des Valls

Vull ser hereva
d'arracades vermelles,
de dreceres i d'aigua.

LENA PAÜLS 
Fragment de Paradís en obres

MAIG: EL PALAU DE LES FINESTRES

El palau de les finestres, de la sèrie 'Enllaços'. Mixta sobre fusta.
© Fina Veciana, 2009

Que els gossos descalcin parterres florits,
pot ser ben bé el naixement d'un odi.
Els voltants de casa s'omplen per un dia
d'almívars i confitures de préssecs, prunes, ametllons,
barrils de mel de romaní, d'espígol, de mil flors;
se superposen en toies la farigola, l'espernallac,
la marialluïsa i la flor de saüc.
Feixos de regalèssia esperen que els menuts descobreixin
alguna relació amb aquesta arrel i les barres negres
que venen a les tendetes de llepolies del barri.

Fragment de Temps de penyora, V

Text: © Lena Paüls
Pintura: © Fina Veciana

LA DEVORADORA DE DIAMANTS

© Joan Tharrats

Per a l'actriu Rosa Novell

L'han encertada... vostès hi entenen: és un diamant. Un diamant esplèndid. I, aquí, en porto un altre. I, aquesta gemma blava, també ho és. Diamants sintètics i naturals fabricats amb cabells o amb cendres. Cabells o cendres dels meus amants. Amants difunts,  ja s'entén...  M'està malament dir-ho, però de jove em deien Devoradora de Diamants. Ha, ha, enveges. D'amants, n'he tingut així. A munts. Però no tot són difunts, és clar. Dels que ja no hi són, en tinc un record únic: un diamant. Un de cadascun, vull dir. Un diamant de cadascun.  Me'ls fan al tanatori de la Ronda de Dalt. No sé si en cap altre transformen en diamants les cendres funeràries. Aquí, sí. Al tanatori de la Ronda de Dalt. D'un ble de cabell obtenen carboni i d'aquí un diamant groc, verd o blau. Des de blau clar fins a blancs. De 0'3 a 3 quirats. Cap m'ha trigat més de deu setmanes i he pagat... deixin que ho miri. Per aquest d'aquí, set mil. Sí, aquí, aquí tinc el comprovant. Aquests altres dos me'ls van fer junts, en vaig pagar trenta mil euros. Diàfans, lluminosos. Factura i rebut tinc, naturalment.  El preu varia en funció del pes. S'ho valen, vostès ho poden apreciar. No cal dir que les gemmes compten amb un certificat d'autenticitat i de garanties de fabricació. Preu de sortida... 

Text: Lena Paüls

Il·lustració: Joan Tharrats

LES BALLARINES

© Núria Feijoó. Les ballarines

El dia del seu aniversari li vam tapar els ulls. 

—Un regal sorpresa, visca! 

El regal li va agradar molt. 

Auri, l'ós formiguer (fragment). 

Text: © Lena Paüls

Dibuix: © Núria Feijoó

LA PAGINA EN BLANC

La pàgina en blanc. Pintura de ©Pérez Oliván

Per a Reusenques de Lletres

Deserts els folis,

una ploma esmolada

i al cor la tinta.
Amb més naus, vents i veles:
tot el temps de penyora.
 
Tanka: Lena Paüls
Il·lustració: © Pérez Oliván

DRETS D'AUTOR

Poemari Temps de penyora. © Lena Paüls, 2003

Davant l'intrús, primat amb ploma,
defenso amb gomes de lligar enciams,
els drets sobre aquest feix de versos.

LENA PAÜLS 

Poema de Teló de fons

AL CARRER

Al carrer de llambordes,
un home fa el que pot
per enganyar la gana.
Ramats armats amb càmeres
hi troten displicents.

Text: Lena Paüls, fragment de Teló de fons
Fotografia: Josep Masanés 

AGOST

A boca de fosc, la música dels assajos s'escampa desfibrada
i, perquè la lluna és aquell globus que vaig perdre a la fira,
tu udoles en nom meu enfilat a la pila de llenya.
Potser aquesta nit, sobre la plaça de llambordes irregulars,
algú es torçarà el turmell ballant la conga
i s'haurà de retirar a fer companyia al fanalet de la taula.
D'altres aniran a veure sortir el sol a la platja més propera
i tornaran just quan un cercavila amb gralles i dolçaines
meni tothom a fer el vermut.

Fragment de Temps de penyora, VIII

Text: Lena Paüls
Fotografia: Antonieta Codina

LA MÀ QUE ESBORRA

© Arnau Ferré Alberich

Amb una paletada de ciment,
arrebosses uns quants maons pelats,
i et graves el nom a la pasta tova.
La mà que esborra
fa rimar l'ésser i el no ésser.

Fragment d'El cicle de l'aigua

Text: Lena Paüls

Fotografia: Arnau Ferré Alberich

LES ORELLES TENEN PARETS

I, posats a tenir bons pensaments, potser aquella tercera orella voldria acollir la seva poesia per sempre. Va ser en aquell moment, i no abans ni després, que el poeta va decidir que tot el que li restés de vida escriuria pensant en aquella tercera orella.

Text i fotografia: Lena Paüls

Fragment de Les orelles tenen parets, Pagès Editors, Lleida, 2003

MADUREN LES CIRERES

Foto: © Ferran Moreno Lanza

Per a l'equip Muntànyum

El teló s'alça:

maduren les cireres

i tot va en dansa.

ELS FLOCS, ENCARA

Per a Elvira Besora Sabaté

Les avellanes,

la solitud dels marges,

¿qui me les torna?

VEU EN OFF

Amb calçat de paraula i trena,

no m'interessa res

que no pugui compartir.

El teatre existeix quan algú el mira.

Text i foto: Lena Paüls 

SILENCI A L'OBAGA

Per a Vicenç Camarasa

Hi ha un silenci 

expectant a l'obaga, 

véns a quedar-t'hi. 

Comença la mudança, 

cal humitat i calma.  

Text i foto: Lena Paüls

CAMINS I MARGES

 

Per a Carles Forcada

Voluntat viva

de camins i de marges,

gent i paisatge.

Subtil aparellaves

terra, llei i respecte.

Text i foto: Lena Paüls

PLENS DE DITADES

Fina Veciana autora del mural «La Nit de Blanc».  Foto: © Montse Farrés

Res no és el que era,

ni el paper ni nosaltres:

plens de ditades.

ELS MÈRITS DEL PAÓ

Com el paó, altiu s'estufa en el tron del seu asteroide privat. Enlluernats pel desplegament de focs d'artifici que ens espera, hem oblidat que les coses importants només es deixen veure amb els ulls del cor. Li reconeixem el dret a mostrar-se amb una aparença digna. ¿Què hi fa que no mostri les golfes desendreçades? Sabem que ens farà feliços per un instant i, només per això, li concedim més mèrits que no té. Lúcidament.

Text i fotografia: © Lena Paüls, 2013

L'HOME QUE FEIA MOIXONS DE PAPER

Poema: © Lena Paüls

Il·lustració: © Paula Vilà Rodríguez

La plaça del Mercadal
és plena de gom a gom.
Tothom té un somriure als llavis
mentre remena parades.

Hi ha qui busca un ramat,
un bou, una bugadera,
un paller i un tou de molsa
per al pessebre de casa.

Al mig, s'aturen fent rotllana
a l'entorn d'un home jove
que fa moixons de paper:
de verds, de blancs i de negres.

—¿Quant en vols d'aquest d'aquí?
—Doneu-me la voluntat!
Al plat cau una moneda:
—M'agrada aquest verderol.

—Jo agafaré el colomí.
—A mi, doneu-me la garsa.
—¿I un de tot blanc per pintar?
La calma s'acaba en sec:

—Aixeca't, si no vols rebre!
—No faig res mal fet, bon home.
El guarda branda una porra:
—Ja veuràs qui mana aquí.

Reforços de cinc en cinc
vés a saber d'on sortien.
És desembre congelat,
les llambordes treuen fum.

Li volen posar manilles.
La gent que ho veu: tots a l'una
impedeix que se l'emportin.
Fins i tot l'acalde es mou:

—Et compro tots els moixons,
me'n quedo un de la pau
i la resta, per la plaça,
regala'ls a la canalla.

TANKA COL

Per a Carles Vilà Rodríguez

Entre les fulles

la geganta florida,

focs d'artifici,

un brollador d'espurnes

on feinegen abelles

TANKA DE L'AURI

Per a la Núria Feijoó

Ull de la geganta Ela

Març que marceges
als tovallons poemes
i a les factures,
óssos formiguers grisos,
roses i cols de conte.

L'ALBA DE SECÀ

A la fresca. Foto: © Iolanda Salvadó

L'alba de secà somia

que un bon cop de vent converteixi en núvol

la roba estesa. I que infanti

draps, puntes i llençol: tot pluja

LA FINESTRA BLAVA

La finestra blava. Fina Veciana (2013)

Un llamp de la tempesta seca

guaita pel finestram,

i allò que acaronaves,

es grava amb foc a la carena

i es pot llegir de mar estant.

Text: Fragment de Teló de fons. © Lena Paüls

Pintura: La finestra blava. © Fina Veciana

LA BUGADERA

Mentre a la ciutat sense pelegrins

una dona ha tingut un fill al ras,  

la bugadera esbandeix tovalloles

en una batedora, amb les mans semes,

una samaritana espellifada

tira l'ham en un riu estèril,

i uns pastors sens ramat esperen l'àngel.

Text i foto: © Lena Paüls

PASTÍS ESFÈRIC

Per a Sara Mauri Mestre

És el pastís d'un segon aniversari. La presentació ens recorda un possible esteroide dels que ha visitat el Petit Príncep. L'única cosa que hem aconseguit amb les nostres indagacions és saber que l'ànima d'aquesta esfera blava és una massa de cóc ràpid esmicolat i lligat amb... (amb què?) El recobert fa olor de cacau, però pot ser de qualsevol altra cosa (bona). No en sabem res més, però, si més no, sabem per on agafar-lo. Primera mossegada i l'enigma continua. Deliciós.

Text i foto: © Paüls, 2012

COSTURA

Brodàvem currículums,

acompanyades de pluja.

Aspiràvem a enfilar ciclons,

a repuntar voreres,

a fistonar petxines.

No hem passat

de sargir paraules.

© Lena Paüls. Per a Rosa Massanés

Text i foto: © Lena Paüls 

LA GEGANTA ELA VISTA PER LA MARIONA

Text: © Lena Paüls, 2012

Il·lustració: © Mariona Rabascall Francisco, 2012

La geganta Ela

dels llamps fa truites.

¿Com és que no l'estimen?

Un malefici

la fa créixer sens fi

i es tanca en banda.

Té feina fixa:

pesca que pesca,

i acumula riqueses.

Una trompada

li fa veure les estrelles

i s'ho repensa:

Sopes de farigola

i dents plantades.

Trenes i amor d'estrena.

Comparteix la fortuna:

negoci, amics fantàstics,

jardins i casa.

 

 

TANKA DEL GENÍS

© Genís Ciurana Mauri, 2012
Mona de Pasqua

Ous i pollets,
la mona és una granja
de xocolata.
M'ho expliques al marge:
blanca i negra, tendre.

Text: Lena Paüls

Il·lustració: Genís Ciurana Mauri

L'ADAGIO D'ALBINONI

A la memòria de Jordi Pujol i Puente,

reporter gràfic mort per la metralla d'una granada, 

a Sarajevo, el 17 de maig del 1992

L'altre tresor eren els llibres que en altres temps ens havien fet companyia. Seleccionats per cremar, amb dolor, apilats, ara, en un armari tancat amb clau. En un altre armari, també tancat amb clau, dins un paner, anàvem separant amb recança guardes, sobrecobertes i fulls  rebregats. No seria la fi, encara, mentre poguéssim escalfar-nos amb papers dins d'un perol i la casa s'omplís de fum ofegador.
LENA PAÜLS
Fragment de L'Adagio d'Albinoni

Per descarregar el relat en pdf