 |
Recital de cloenda del Taller de Lectura en Veu Alta Centre de Lectura de Reus, 26-5-2022
Escolteu el relat Postcreuer de luxe Veus: Joan Bové i Carme Simó Direcció: Rosa Mateu |
¿Em vol fer un arròs blanc, sisplau? Estic bé, molt bé, gràcies. És que ahir vaig tornar d'un creuer de luxe. Que no, de veritat, que no tinc mal d'estómac, no. Només vinc de rentar-me les mans. Sí, que hi havia tovalloletes de paper, gràcies. A la nostra suite, cada vegada que entràvem al lavabo, una assistenta venia a desinfectar-lo i tornava a lluir les aixetes, que em penso que devien ser d'or. Vostè ho ha dit: entre poc i massa. Només li diré que a l'exterior de les cabines, pels passadissos i als salons tot el terra i les parets estaven emmoquetades de vellut vermell, com una bombonera. Asfixiant, cregui'm. I a tot arreu hi trobaves personal de servei que ens portaven en safata. Miri, abans d'anar a dormir, mentre sopàvem, ens retiraven la vànova, ens obrien el llit i ens hi posaven el pijama estès al damunt. Ens canviaven cada dia els poms de flors naturals. ¿Bona mar? Ah, doncs, no li ho podria dir perquè no la vam veure, la mar, amb tantes activitats programades nit i dia: projeccions, videoinstal·lacions, balls, malabars, màgia, concerts, còctels... que ens feien anar ascensor amunt, ascensor avall i d'un cap a l'altre del vaixell. Baldada, estic! Si és que no sé per què n'hi diuen de luxe. Escolti, que per a mi el luxe és trobar una platja deserta i bona companyia. D'acord, posem-hi una barca. O un patinet de no res, per anar fins a les roques de la Mar de la Frau a arrencar barretets i menjar-los allí mateix ¿no troba? Però en diuen així: un creuer de luxe. Un cansament és el que és. Té raó. És clar que hauria pogut dir que no hi anava, jo. Però resulta que l'empresa feia veure que era una mena de premi, que em descomptarà de les comissions, no es pensi. Fa un mes que somio l'arròs blanc caldós d'aquí. Estic cansada de tant de menjar suposadament selecte. No suporto els carpaccios tan originals i transparents que bé podrien ser de vedella com de tonyina. O de polpa de maracujà! Jo tampoc no n'he tastat mai. És una fruita tropical, però tant hi fa, és un dir, ja m'entén... I, una altra cosa, ara sé del cert que em fa fàstic el caviar. ¿Amb nius de pasta fullada cruixent?, pitjor que de qualsevol altra manera. I, ja en tinc prou de còctels de sabors originals! Somnio amb un litre de bona aigua bullint, un pessic de sal, un grapat d'arròs, un all i un raget d'oli de Siurana. Simple, primitiu..., digui-li com vulgui, que a vostè li ho permeto tot. ¿De segon? Una arengada de la costa amb mitja dotzena de grans de raïm moscatell. Sisplau, sisplau, sisplau...
.jpeg)
