9 de desembre del 2022

NO SENSE LA MEVA LLIMA

No sense la meva Llima. Edició digital, 2022
Disseny de la coberta: Pere Prats Sobrepere

LLEGIU el llibre en línia

i /o
 
Em plau compartir el llibre No sense la meva Llima, un recull de narracions breus amb els animals com a protagonistes. Consta de tres grups de relats de diferent to i perspectiva que s'inscriuren en la tradició literària catalana de bestiaris que retornen una imatge aproximada de la fragilitat de la fauna humana.
He imaginat tot d'éssers plens de veritat, com la gossa protagonista de No sense la meva Llima, narració que dona títol al recull,  una història realista en format de monòleg enregistrat per una noia cega, durant un matí als voltants de Nadal. El segon recull, Animals de companyia, són ficcions fantasioses amb un toc d'humor i malícia que exploren les relacions d'una cinquantena de petits animals que conviuen en un jardí privat. I el tercer grup, Peces de a natura diligent, són relats d'experiències singulars amb una vintena d'animals diversos d'una periodista especialitzada en temes de natura.
 
Fins i tot en la caiguda d'un pardal 
hi ha una especial providència
W. SHAKESPEARE. Hamlet, Acte 5, Escena II 
 

28 de novembre del 2022

PÒDCASTS DE 'BOMBES DE LLAVORS'

Bombes de llavors. Edició digital de 20 proses poètiques il·lustrades
per Carme Andrade, Teresa Llorach, Josep Lomas, Sara Mauri
Nené, Cesca Toledano, Fina Veciana i Rosa Virgili.
  Pròleg i epíleg: Mònica de Dalmau Mommertz
Coberta i mosaic-epíleg: Fina Veciana
  

   o bé
*

Trieu el pòdcast d'una prosa poètica:
 
 Dempeus sempre. Pintura de Carme Andrade
Veu: Andreu Sotorra
 
 
Les sabatilles vermelles. Pintura de Teresa Llorach
Veu: Antònia Farré
 
 
Carnaval celest. Fotografia de Josep Lomas Fortuny
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz
 
 
Reflexos del camí. Fotografia de Sara Mauri
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz
 
 
Dríada. Pintura de Marc Pérez Oliván
Veu: Andreu Sotorra
 
 
L'escletxa marítima. Pintura de Marc Pérez Oliván
Veu: Andreu Sotorra
 
 
Al mar, tempesta. Fotografia de Cesca Toledano
Veu: Andreu Sotorra
 
 
La llavor pendent. Fotografia de Cesca Toledano
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz
 
 
Muralles. Pintura de Fina Veciana
Veu: Andreu Sotorra
 
 
Diàlegs callats. Pintura de Fina Veciana
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz
 
 
Nus. Pintura de Fina Veciana
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz
 
 
Nit amb conte. Pintura de Fina Veciana
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz
 
 
Cortinatge. Pintura de Fina Veciana
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz
 
 
Cadires buides. Pintura de Fina Veciana
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz
 
 
La capsa daurada. Pintura de Rosa Virgili
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz
 
 
El còctel de Cronos. Pintura de Rosa Virgili
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz
 
 
El miratge blau. Pintura de Rosa Virgili
Veu: Andreu Sotorra
 
 
Les esferes fúcsia. Pintura de Rosa Virgili
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz
 
 
Buscant el blau. Pintura de Rosa Virgili
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz
 
 
Temps de pluja groga. Pintura de Rosa Virgili
Veu: Andreu Sotorra
 
Mosaic-epíleg de © Fina Veciana
 
 
 
 

19 de novembre del 2022

ELS PAPERS GROCS DE TANTA LLUM

Llibre objecte 'Els papers grocs de tanta llum'

Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY



Els papers grocs de tanta llum
i el llibre obert de la pantalla
desmuntaran la gran bastida,
i ho deixaran tot a mig fer.

Des del pont de llums, fragment. 
De 'Teló de fons', dins Temps de penyora
 
Poema: Lena Paüls
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra


9 de novembre del 2022

MURALLES

© Fina Veciana, 2018
Muralles. Tècnica mixta sobre paper, 29,7 x 21 cm

Has creuat un fossat i has arribat a la torrassa enfilant-te als rocs que les catapultes havien errat en altre temps. Un cop a recer dels merlets, plantes estendard. I, des d'allí, ignorant l'hora que devora,  llences als terrenys erms les bombes de llavors que has dut a coll. Te les mires com rodolen entre la confusió de paneroles i cucs de terra. Així s'inicia un conte en flor.
 
Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura: Fina Veciana
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

*
Escolteu la prosa poètica Muralles
Canal SPOTIFY o bé  Canal IVOOX
 
*
Llegiu en línia o descarregueu el recull 
 
 *
 

7 de novembre del 2022

LES ESFERES FÚCSIA

© Rosa Virgili. Contradiccions. Tècnica mixta s/paper, 50 x 70

Sovint topes amb alguna cosa que et recorda les esferes fúcsia jugant a la cluca al brancal del pou de llàgrimes negres. Rabejada de tendresa, estàs ara mateix: «Conillets a amagar, a amagar, que la llebre va a caçar, de nit i de dia no sortiu de l'establia. Conillets,  ¿ja esteu ben amagadets?», diu la xiqueta que para, amb les mans a la cara, el cap reposant a la porta del garatge de casa teva. Els companys de joc corren a amagar-se entre els parterres i les torretes que tenen a tocar. És aquella hora en què els espais de frescor dins teu es deixen enumerar amb l’emoció d'un infant. Vibrants.

Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura: Rosa Virgili
Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz

*
 
Escolteu la prosa poètica Les esferes fúcsia
Canal SPOTIFY o bé  Canal IVOOX
 
*
Llegiu en línia o descarregueu el recull 
 

 

6 de novembre del 2022

PÒDCASTS DE 'TEMPS DE PENYORA'

Cliqueu la imatge per llegir el llibre en línia i/o descarregar-lo en pdf

En l'enllaç de cada mes trobareu el poema, 
la il·lustració de Teresa Llorach 
i el pòdcast en la veu d'Andreu Sotorra
en els canals Spotify i Ivoox:

GENER  |  FEBRER  | MARÇ

ABRIL  |  MAIG |  JUNY

JULIOL  |  AGOST  |  SETEMBRE

OCTUBRE   |  NOVEMBRE  |  DESEMBRE

2 de novembre del 2022

AL MAR, TEMPESTA

Foto: © Cesca Toledano
Somrius a cada tràmit cançoner de la mar, plata i plom, anar i tornar d'escuma desfeta. A la sorra encara hi ha les petjades de l'estiu, cendres abandonades. Ningú plorarà aquesta tempesta: el verb dels serafins entre reixes, el vigia a l'atur, les gavines exiliades, els corcs de la fusta pendents del tro.  Quantes coses quedaran a mig fer.  Sàvia arrecerada a les dunes protectores, ara sents la bullícia innocent de la festa d'aniversari d'una criatura. ¿Qui es torbarà per les injustícies, ballant cofat amb barret de cucurutxo?, et dius. L'horitzó és llum, la raó íntima del paisatge.
 
Prosa poètica: Lena Paüls
Fotografia: Cesca Toledano
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

*
Escolteu la prosa poètica Al mar, tempesta
Canal SPOTIFY o bé  Canal IVOOX
 
*
Llegiu en línia o descarregueu el recull 


1 de novembre del 2022

NOVEMBRE, DE 'TEMPS DE PENYORA'

Aquarel·la de © Teresa Llorach

 
Escolteu el pòdcast del poema 
al canal IVOOX o bé a canal SPOTIFY

Per sou, una rosta d'oli nou, i la resta en herència
de paelles de ferro amb forats on torreu castanyes;
de moniatos colgats entre la cendra,
de panses i secallons,
de finestrons que baten l'ametlla i el sucre.
¿Què em queda per empenyorar?
Els dits mascarats
i les clofolles a la paperina fumada.

'Novembre' de Temps de penyora

Poema: Lena Paüls
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

26 d’octubre del 2022

NIT AMB CONTE

© Fina Veciana, 2019
On és? (De la sèrie #nitsambconte) 
Tècnica mixta s/ paper, 25 x 19,5 cm

Amb les teves inicials brodades t'esperaven llençols de fil, estovalles de granité, camises de dormir amb puntes de ganxet i pentinadors de seda amb entredós. Aquest món és ara en una gran bombolla antiarnes que es balanceja amb l'onatge. El bell palau és un hostal vestit de fil, un jaciment per explorar.

Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura: Fina Veciana
Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz

*
Escolteu la prosa poètica Nit amb conte
Canal SPOTIFY o bé  Canal IVOOX
 
*
Llegiu en línia o descarregueu el recull 
 

 

24 d’octubre del 2022

LES SABATILLES VERMELLES

© Teresa Llorach. Aquarel·la, 23 x 23 cm

Calçada amb les sabatilles de ballet vermelles, caminava de puntetes per la vorera esquerdada del xamfrà esmolat pensant si tu hi havies passat. No em podia treure del cap que jo també et desitjava, quan vas dir, «Vull ballar sempre amb tu!» Després, els llavis oberts en sang, la fúria de les carícies amb marques a tot el cos, em van fer enyorar la calma de la capseta de música: ballarina de tutú blanc, coll de seda, cames de porcellana. Mira'm i no em toquis. En aquells dies no aspirava al terme mitjà. Això era abans que m'assegués hores i hores al banc de davant de la facultat amb un plec de fulls a la falda intentant escriure la ràbia i els motius que m'havien portat a deixar les vetes vermelles en exvot al xamfrà. Avui, exercicis a la barra, inici d'adagio.

Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura: Teresa Llorach
Veu del pòdcast: Antònia Farré

*
Escolteu la prosa poètica Les sabatilles vermelles
Canal SPOTIFY o bé  Canal IVOOX
 
*
Llegiu en línia o descarregueu el recull 

19 d’octubre del 2022

CADIRES BUIDES

© Fina Veciana, 2019
Dia 16 d'abril, tècnica mixta s/ fusta, 30 x 20 cm

Nit de revetlla, a la fresca. No t'esperen només els teus amb coets i banderoles. Aquí, unes quantes cadires han quedat buides i no s'hi asseurà ningú. Ja no serven ni el cartell amb una fotografia i el teu nom i el dels altres absents. No els cal cap llaçada al respatller que recordi que suportem amb vergonya la injustícia en la vostra pell. No s'hi asseurà ningú. Ni les criatures hi jugaran a l'entorn, pel respecte que saben —ho saben tot— que us devem. El terreny està preparat i les llavors colgades a punt per germinar a la primera gota. ¿Esperarem estoicament que plogui? 

Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura: Fina Veciana
Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz

*
Escolteu la prosa poètica Cadires buides
Canal SPOTIFY o bé  Canal IVOOX
*
Llegiu en línia o descarregueu el recull 


17 d’octubre del 2022

EL MIRATGE BLAU

© Rosa Virgili. Capsa de les reflexions. Buscant el camí blau
Tècniques mixtes s/ tela adherida en fusta, 40 x 40 cm.
Tries viure en colors, trapezi gronxadís de la llum. Zim-zam, zim-zam. El sol es desvetlla al teu horitzó tacat pel desesper de dones gràvides que fugen de les bombes i la fam. Si diguessis, sense pensar-hi gaire,  que sovint els ponts penjants sense xarxa semblen un camí blau, ¿qui d'elles et creuria? Acròbates supervivents que s'endinsen en els revolts de cada nou itinerari, tenen la força d'una bola de foc que creix i es fa pas entre l'arreplec de bràctees de la buguenvíl·lea de tots i cadascun dels jardins que puguis arribar a conèixer. Fes i calla.  Zim-zam, zim-zam.

Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura: Rosa Virgili
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

*
Escolteu la prosa poètica El miratge blau
Canal SPOTIFY o bé  Canal IVOOX
 
*
Llegiu en línia o descarregueu el recull 

12 d’octubre del 2022

EL CÒCTEL DE CRONOS

© Rosa Virgili. Contraposats 2, 2011

Sentiríem, si ens ho proposéssim, el tic-tac inaturable enganxat als fils de la xarxa. Però, ara mateix, ens estimem més viure de ple al taller del rellotger, entre la festa de les bombolles que es vessen i l'escampadissa de cireres confitades.  Hem deixat d'enderiar-nos a fer coincidir en el temps triangles de drac que s'encadenen, cercles que llisquen indòmits i capses quadrades que porten a imaginar mons nous. Intuïm que, contraposades, només són formes eixordadores que naveguen en un mar de passions descolorides per les abraçades virtuals i els petons pendents. Amb daiquiri o sense, sabem que Cronos se la campa sol arreu. Per això, també en temps de festa, lluitem pel que ens queda.

Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura: Rosa Virgili
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra
*
Escolteu la prosa poètica El còctel de Cronos
al canal SPOTIFY o bé  al canal IVOOX
 
*
Llegiu en línia o descarregueu el recull 

10 d’octubre del 2022

L'ESCLETXA MARÍTIMA

© Nené.  L'Escletxa marítima. Tinta xinesa, tempera 
i aquarel·la s/ paper. 20 x 21 cm. 

El creuer no tindria tant d'èxit si l'objectiu no fos endinsar a l'alba el cap a l'escletxa que hi ha en aquesta banda de mar. «Bé que ho sé. Tots hi busquem el mateix», em va dir, amb somriure còmplice, el meu interlocutor, sense precisar si buscava curar-s'hi la migranya, una hèrnia discal, les xacres pulmonars o una disfunció sexual. L'escletxa marítima és una mena de corredor, com més profund més diàfan, entre aigua i aigua cada vegada més fosca. Un cop dins, la via d'aire s'adapta elàstica als cossos, us bressola, us fa pessigoles, us abraça, us petoneja. Pocs sabem que no és entre dues llums que cal capbussar-s'hi. Si us troba el cant de l'alosa terra endins, el remei ja ha begut oli. Però el mite de l'alba persisteix perquè, encara que no ho vulguem reconèixer, tots anem curts de carícies.

Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura: Marc A. Pérez Oliván /Nené
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

*
Escolteu la prosa poètica El còctel de Cronos
al canal SPOTIFY o bé  al canal IVOOX
 
*
Llegiu en línia o descarregueu el recull 

7 d’octubre del 2022

OCTUBRE, DE 'TEMPS DE PENYORA'

Aquarel·la de © Teresa Llorach

 Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra 
 
El mestral arremolina la fullaraca als meus peus, 
mentre parents del colom bíblic embruten els carrers,
ara convertits en pistes de patinatge llefiscoses.
Una dona aboca pa remullat en una banda de la plaça,
a l'altre costat,  uns funcionaris  traeixen  els coloms amb trits,
els cacen amb xarxes i se'ls emporten  en gàbies.
El símbol de la pau engabiat, pot ser una premonició,
i interpreto que deu ser hora d'esmolar els tallants,
però els esmolets nòmades escassegen
i ningú recorda on es troben les pedres fogueres.
¿On és el color del mar?
Desordenats i sense punta, els llapis de colors
dins l'equipatge, seran eines inútils, arribat el moment.
Reprenc el viatge, jo, mora, 
carregada amb gerres de sagí ranci i quitrà.
Assedegada, encesa d'enyor, gira que gira.

© Lena Paüls

Poema del recull Temps de penyora

 

5 d’octubre del 2022

CARNAVAL CELEST

© Josep Lomas Fortuny

Tot anirà en dansa, quan arribarà la cavalcada del carrus navalis. A mig matí les teles esfilagarsades dels estenedors als terrats hauran voleiat en remolí talment les màscares que s'hagin desprès del rostre enllardat dels estadants. A la caiguda del sol, abans de la rua, els dimonis se la camparan disfressats de gavines. Tots els inferns fossin com aquest, et dius, mentre et redreces l'antifaç i floreixes d'una tempesta a l'altra.

Prosa poètica: Lena Paüls
Fotografia: Josep Lomas Fortuny
Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz

*
Escolteu la prosa poètica Carnaval celest
al canal SPOTIFY o bé  al canal IVOOX
 
*
Llegiu en línia o descarregueu el recull 

3 d’octubre del 2022

CORTINATGE

© Fina Veciana, 2019
Cortinatge. Tècnica mixta s/ paper, 25 x 19,5 cm


A la boca de l'escenari, escoltes el concert dels tresors petits, al ritme que marca l'airina. El que es cou a la gruta és invisible, però flaira de canyella. Aquesta celístia, festa.

Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura: Fina Veciana
Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz

*
Escolteu la prosa poètica Cortinatge
al canal SPOTIFY o bé  al canal IVOOX
 
*
Llegiu en línia o descarregueu el recull 


1 d’octubre del 2022

TEMPS DE PLUJA GROGA

Temps de pluja groga. © Rosa Virgili
Collage i pintura plàstica, 50 x 50

Ara que t'arriben gotes al castell de sorra que feliç  has construït amb altres a la platja,  saps que qualsevol dia brillant té nimbus a l'aguait. Mai havies imaginat tantes possibilitats en un tro quan escrivies 'llibertat' al ventre d'un d'aquells cavalls daurats i esponjosos que hi havia al cel cavalcats per Nèfele, la deesa dels núvols. L'equilibri dinàmic del ying i el yang.

Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura: Rosa Virgili
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

*
Escolteu la prosa poètica Temps de pluja groga
al canal SPOTIFY o bé  al canal IVOOX
 
*
Llegiu en línia o descarregueu el recull 

28 de setembre del 2022

DIÀLEGS CALLATS

© Fina Veciana. 'Diàlegs callats', 2018
Tècnica mixta sobre paper, 29,7 x 21 cm.

Arreu hi ha les parets esgrafiades amb jeroglífics que demanen les pesssigolles d'un bes, el perfum del jardí, un bocí d'alba. Tots els actes compten, dius, mentre afines les reixes de dins i de fora. Ara, llimadures.

Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura: Fina Veciana
Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz

*
Escolteu la prosa poètica Diàlegs callats
al canal SPOTIFY o bé  al canal IVOOX
 
*
Llegiu en línia o descarregueu el recull 

26 de setembre del 2022

LA LLAVOR PENDENT


Ha gelat i és hivern, encara. Les branques d'ametller sostenen  llavors de la temporada passada i flors noves i brunzit d'abelles, i llucs estèrils, també. Evoques els teus vint troncs segats com espigues, les branques seques dels quals vau abraçar com si fossin garbes, abans de llençar-les coster avall. Però havien fet córrer tanta aigua que de les arrels tornen a aflorar brots tendres, incansablement agraïts de la llicorella. No ens els mereixem.

Prosa poètica: Lena Paüls
Fotografia: Cesca Toledano
Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz

*
Escolteu la prosa poètica La llavor pendent
al canal SPOTIFY o bé  al canal IVOOX
 
*
Llegiu en línia i/o descarregueu el recull 

21 de setembre del 2022

DRÍADA

© Marc Pérez Oliván - Nené
Tècnica mixta sobre paper, 30x21 cm

La pomera d'or ha estat tallada de soca-rel. I, ara serena, acares el temps, dríada, nimfa protectora, cabell madurat en sediment d'un vestit negre. Núvols de fang a l'horitzó d'aquesta platja de les Hespèrides. I, a tocar mateix, la llibertat per créixer, florir, fruitar, ¿qui la vol seduïda amb violència de robins?

Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura: Marc A. Pérez Oliván / Nené
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra 
*
*
Escolteu la prosa poètica Dríada
al canal SPOTIFY o bé  al canal IVOOX
 
*
Llegiu en línia o descarregueu el recull 
 

19 de setembre del 2022

LA CAPSA DAURADA

La reflexió. De la sèrie 'Contradiccions', 2013
Esmalts, plàstica i grattage s/ llenç, 50 x 70 cm.


«Soc allò que dono», penses, feta voluptat macerada. En un perol reposa el filtratge centellejant de la polpa i les peles de pruna negra. És l'hora de la feina feta, quan la memòria dòcil i fecunda que guardes a la capsa daurada dels projectes creix endins. Avui, però, de l'univers que l'anima, en surt un canemàs invasor que sacseja la base del somieig. Et fa adonar que estàs lluny del pensament de tothom, que ningú espera el que puguis donar. Tremolant, encara, escampes el coulis fúcsia a rajolins sobre la terra calcària del jardí que sembla nevat de tan eixut.  La capsa es gronxa sobtadament. Amb el vaivé diu que no, que no. Haurà d'aclarir per què. Darrere d'un gest en ve un altre, darrere d'una paraula, més.

Prosa poètica:Lena Paüls
Pintura: Rosa Virgili
Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz
 
*
Escolteu la prosa poètica La capsa daurada
al canal SPOTIFY o bé  al canal IVOOX
 
*
Llegiu en línia o descarregueu el recull 
 


18 de setembre del 2022

MÒBIL «PERET GANXET»

Mòbil «Peret Ganxet». Lena Paüls, 2022
Còpia del guió de la sardana «En Peret Ganxet», filferro i sedalina verda.

Música: Sardana «En Peret Ganxet»,
de Josep M. Baiges i Jansà (Riudoms, 1924 - Reus, 1991)

Interpretació: Cobla Reus Jove
Enregistrament: Disc «La sardana de l'any'07»
Concert final. Teatre Fortuny de Reus, 2008 

¿Qui és el Peret Ganxet?
Article publicat a «Pont d'Enseula», 15-9-2022

14 de setembre del 2022

BUSCANT EL BLAU

Buscant el blau. © Rosa Virgili
Aquarel·la, cera amb tinta i plàstica, 50 x 70

Busques el blau i el trobes, encara que sigui en un laberint de tenebra, de fum o de gent desdibuixada. I aleshores, en un flaix t'adones que també el blau et buscava i no pots deixar de mirar-lo com ell et mira, dins d'aquest espai de llum efímera. És tan electritzant aquest instant de pau,  que no et sap greu dir amén. 

Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura: Rosa Virgili 
Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz
*
Escolteu la prosa poètica Buscant el blau
al canal SPOTIFY o bé  al canal IVOOX
*
Llegiu en línia o descarregueu el recull 

12 de setembre del 2022

NUS

© Fina Veciana, 2019
 Nus. (De la sèrie  #diesambhistòria)
Tècnica mixta s/ paper, 25 x 19,5 cm
 
No i sí, tot és u. Cupriers de l'atzar, babèlics, entortolligats per l'esgrima. Garbuix, fúria i caos. Remolí i espiral. Desembulles els fils de la troca. ¿Qui és qui?
 
Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura:  Fina Veciana
Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz

*
Escolteu la prosa poètica Nus
al canal SPOTIFY o bé  al canal IVOOX
 
*
Llegiu en línia o descarregueu el recull 
 


8 de setembre del 2022

SETEMBRE, DE 'TEMPS DE PENYORA'

© Teresa Llorach, aquarel·la

Escolteu el pòdcast dels poemes
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra

Exiliada amb tants d'altres, ¿qui ha mascarat el somni?,
sento com si fos meva la pèrdua del bosc incinerat,
les cendres del qual ara el vent calent escampa arreu.
Impassibles, sota els avellaners polsosos, infidels agenollats,
porten didals de làtex i arrosseguen les senalles.
Els flocs secs es claven als genolls i a les cames
dels que no es posen borrasses per coixinet.
Ells i jo som de secà i temem amb una por mil·lenària
la set incrustada al càntir, tot i sabent que tenim aigua
al barraló de plàstic dins la fornal de la camioneta.
Després de l'ensacada, els fruits escampats per assecar
a les golfes esperaran la millora del mercat.
Mentrestant, allà, a casa meva,
els fidels resen cinc vegades orientats cap a la Meca,
jo mora, m'agenollo entre infidels agenollats
per a qui tots els punts cardinals
són orientadors i complementaris.
Plegats hem trobat dreceres que ningú havia buscat abans.
El seny de no vagar sola calma el dolor,
la rauxa dels dits feiners el distreu.

© Lena Paüls
Poema del recull Temps de penyora 

7 de setembre del 2022

DEMPEUS SEMPRE

© Carme Andrade. Dempeus sempre
Aiguada xinesa, 20 x 20 cm

Escoltes el repòs de la llicorella i hi veus créixer el gram amb fúria, com si sortís de les pedres la fulla esmolada d'un ganivet. Defuges la desesperança amb una narració contínua, de segles, i guanyes temps al destí de vastes planures de regadiu, de turons que s'afinen abocats al mar. Alces mans i estendards, forques, si calen, pel dolor i la misèria que clama arreu. No et dol encomanar energia, perquè només mirant-vos als ulls sabeu que aneu al mateix lloc. Dempeus sempre. I, si us decanteu, que sigui per la càrrega de  grana. Sembrada a punt.
 
Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura: Carme Andrade
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra
 
*
Escolteu la prosa poètica Dempeus sempre
a canal SPOTIFY o bé  al canal IVOOX
 
*
Llegiu en línia o descarregueu el recull 
Bombes de llavors
  
 

5 de setembre del 2022

REFLEXOS DEL CAMÍ

© Sara Mauri

Convoques senyals i t'estranyes quan són presència diàfana. I et dius: ara, sí. Tenies por fins que et vas posar a caminar a poc a poc, conscient de cada passa per camins fressats, però també per tolls, herbassars, cruïlles i molts camins per obrir. L'únic punt de partida per créixer era dins teu i ara ho saps. Ram de llavors, pètals vellutats a les galtes dels infants, llum descomposta en colors. El senyal és davant teu i es mou al teu pas.  

Prosa poètica: Lena Paüls 
Fotografia: Sara Mauri
Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz 
 
*
Escolteu la prosa poètica Reflexos del camí
 
*
Llegiu en línia o descarregueu el recull