LLETRA MENUDA

© Paüls, 2022. Filat de galliner, pàmpol, bastons i copa de fang

Escolteu el pòdcast del poema

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

Posaria les mans al foc, abans de preguntar-te:
¿Què hi fas, badant a la meva finestra?
Potser val més així, lluny de la boca,
lluny del pensament (què més voldria!)
jo que tant he esperat i migrat, tant,
dubtant de l’hora que hem quedat,
que pressento que un dia no gaire llunyà,
algú em dirà que ja has arribat allà on anaves,
i que mai més no farem plegats la verema.
Ho sé, es repetirà la certesa
de no ser mai al lloc on voldria ser.
Mentrestant, tris-tras, deus fer mudança,
també en hores de tempesta, imperceptible. 

 

Poema i veu del pòdcast: Lena Paüls

 

Lletra menuda, fragment.

Del recull Temps de penyora

A LA FALDA

Mòbil amb poema cal·ligrafiat © Paüls

El seu bressol ha estat l’escletxa
per on has descobert el món,
i a la falda la sensació
d’un pes precís que ja no és.

Poema de 'La falda buida', dins Temps de penyora

*

Escolteu el pòdcast dels poemes

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

Veu: Andreu Sotorra

 

EL PINYOL

 © Paüls, 2022

El pinyol estrany que has sembrat
dins una nafra de la terra
ofega el talp cos ben endins.
Ara, sense esponjar la gleva
i amb la llavor assedegada,
xipolleges per carrers molls.
Els senyals del camí en obres.

De 'La falda buida', dins Temps de penyora  

*

Escolteu el pòdcast del poema

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY 

Veu: Andreu Sotorra

 

AGOST, DE 'TEMPS DE PENYORA'

Aquarel·la de © Teresa Llorach, agost 2022

Escolteu el pòdcast del poema

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY 

Veu: Andreu Sotorra

 Des de bona hora, els operaris munten l'espectacle,
un empostissat fràgil, una filera humil de bombetes,
uns altaveus insistentment comprovats.
Diuen que, per distreure el dolor, valen orquestra i rom.
La canalla, en representació familiar,
ronda el parament de fer veure que tot ajuda a viure
i, per això, avui tothom vetllarà.
Tu també hi ets, i no saps ben bé per què
avui no fas córrer els gats al llarg de la paret del jardí.
A boca de fosc, la música dels assajos s'escampa desfibrada
i, perquè la lluna és aquell globus que vaig perdre a la fira,
tu udoles en nom meu enfilat a la pila de llenya.
Potser aquesta nit, sobre la plaça de llambordes irregulars,
algú es torçarà el turmell ballant la conga
i s'haurà de retirar a fer companyia al fanalet de la taula.
D'altres aniran a veure sortir el sol a la platja més propera
i tornaran just quan una cercavila amb gralles
i dolçaines meni tothom a fer el vermut,
i una xiqueta assenyali un punt que fumeja al bosc.
(¿I, tu, d'on surts, maca?)
L'endemà passat, els paperets de colors,
les garlandes,i les serpentines
seran una pasta informe amuntegada
al voltant d'un escombriaire foraster que badalla.
Amb l'artifici enlaire,
el dolor se la camparà sense traves.
I, mentrestant, la calitja també anirà fent.

© Lena Paüls 

Poema del recull Temps de penyora