ESTOL D'ORENETES

© Josep Piqué Iserte
Estol d'ocells, 1990. Mixta sobre paper. 65x50 cm
Foto: Fundació Josep Piqué Iserte

Aquell capvespre tenies la volta del cel instal·lada als ulls i hi veies dansar les orenetes cuablanca. Ara saps que no era per atzar que xisclaven i se sacsejaven amb neguit, batent les ales i fent girs acrobàtics a l'espai, després d'un llarg període de sequera. Sense que ningú més ho preveiés, un aiguat va arrossegar tot el que va trobar durant la nit. L'endemà, l'alba en calma inundava l'aire d'aerosols de petricor. Les orenetes van esperar un dia més encara l'airina per fer la partença. Fins que es van aplegar silenciosament totes les generacions per al comiat. A la primavera següent van tornar a adobar els nius. I van tornar l'altra i l'altra. I tornaran fidels a fer transparent l'art que habites. En companyia.

I agafaràs pic, senalla i llibant,
i amb la bena tibada,
aniràs amb la teva gent
a netejar el tarquim del pou.
S'ha desmaquillat l'àngel

*

Escolteu la prosa poètica Estol d'orenetes a Spotify
Veu: Andreu Sotorra.
Música: Va dove il mondo. Intèrpret: Patrizia Liquidara.
Composició: F. Barbieri i G. Fabbris. Àlbum: Funambola, 2007.

L'OMBRA

L'ombra, de Josep Piqué Iserte
Escultura de barreta de ferro i acer. Ca 1992
Foto: Fundació Josep Piqué Iserte

De lluny i amb claror mediterrània, diríem que són dues persones que remen en una direcció, amb el mestral de cara. Ens preguntem si és possible tanta conjunció en un tàndem de matèria diferent. Mentre ens hi anem acostant, no els traiem els ulls de sobre fins que de mirar-les hem passat a veure-les. En són només una i la seva ombra. Àtoms de la mateixa molècula. Substància desdoblada que avança.

***

 

Escolteu la prosa poètica L'ombra a Spotify
Veu: Andreu Sotorra

Música: Milonga I, de Josep Piqué Iserte

CRIT

© Josep Piqué Iserte
Crit. Bronze. Ca. 1983. 23 x 19 cm
Foto: Fundació Josep Piqué Iserte

Ets essència expandida més enllà de l'experiència sensible de la forma orgànica. Contens el vertigen i la força impulsora que brolla del buit íntim, i és així com desemmascares la mística amb què el dolor assalta amb tota mena de drons incendiaris. Sentim el teu gest acústic, mare, entre la vibració d'ones de la mar encrespada, arrelat a la caixa de ressonància de les emocions del creador. Un compromís a favor de la vida, fins a trencar alè. 

 

**

 

Escolteu la prosa poètica Crit a Spotify
Veu: Andreu Sotorra

 

Música: Song of tje Black Swan

Interpretació: Heitor Villa-Lobos i Pink Martini

Àlbum: Hang on Little Tomato, 2004

 

 

FONT DELS DOFINS

'Font dels dofins' (1972), de Josep Piqué Iserte

Ubicació de l'escultura: Passeig de Mata, de Reus. 

Foto: © Carles Fargas

Una fira de cops de mestral
ens regalava la coreografia dels dofins,
el pom de dalt d'un carro gros.
Companys de mar oberta,

sentim la crida dels vostres clics
que ens inviten als dolls de l'aigua,
a l'alfabet de la terra, a l'aventura del foc,
al tremolor de l'aire i al tragí de la festa
per coronar castells i fer l'aleta.
I per fondre'ns en aliatge.

 

Lena Paüls

 

 

 Escolteu el poema Font dels dofins a Spotify

Veu: Andreu Sotorra

Música: 'Amoretes', de Josep Piqué Iserte