LLETRA MENUDA

© Paüls, 2022. Filat de galliner, pàmpol, bastons i copa de fang

Escolteu el pòdcast del poema

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

Posaria les mans al foc, abans de preguntar-te:
¿Què hi fas, badant a la meva finestra?
Potser val més així, lluny de la boca,
lluny del pensament (què més voldria!)
jo que tant he esperat i migrat, tant,
dubtant de l’hora que hem quedat,
que pressento que un dia no gaire llunyà,
algú em dirà que ja has arribat allà on anaves,
i que mai més no farem plegats la verema.
Ho sé, es repetirà la certesa
de no ser mai al lloc on voldria ser.
Mentrestant, tris-tras, deus fer mudança,
també en hores de tempesta, imperceptible. 

 

Poema i veu del pòdcast: Lena Paüls

 

Lletra menuda, fragment.

Del recull Temps de penyora

TRÍPTIC

© Paüls. Poema 'Tríptic'  en llibre artesanal
Estampació botànica per percussió

 

Escolteu el pòdcast de Tríptic

al canal IVOOX o al canal SPOTIFY

I

T'envolta una estesa d'agram i rocs.
I és aquí on vols plantar font i alè.
Apiles pedres, estasses l'herbam,
assegures el reg i colgues vida.

Un tou de grava aplana el caminal.
Les pedres el fistonen entre cants
i la dansa ribetada dels marges
on descanses tot vetllant els brots nous.

Somnies tanys a punt de rebentar.
Els vols poncellant, entre afany d'abelles.
Te'ls imagines pletòrics de molla.

És tan gran el centelleig de la fulla,
que un sol bri de vent et fa la rateta,
mentre tot és festa en terra estovada.

II

Hauràs de lluitar pel somni. Des d'ara
t'oblidaràs de tu, produint saba
i no sempre la polpa serà suc
sinó card, pinyol neulit, soca buida.

Tens un bres a la mirada i als braços,
custodiant el respir compassat
que gronxaràs a recer de la neu.
Ning, nang, nong, les campanes de Salom.

Si el rondessin llagostes i llimacs,
aviaries teuladins famèlics,
mentre ametllons i herbes creixen junts.
 

III

Madurava enmig d'aliats diversos,
assaonat, creixia generós.
Ara l'esqueix revela el secret,
blaït de llum, febrós de sequedat.

El mires tal com és, bolquer escampat.
¿On és?
¿On és el somni?, xiscles a l'arrel,
tota tu deliri, trepig i font.

Mentre ametllons i herbes cremen junts,
sents el desig del fetus que s'escola,
tota tu, bram i tatuatge ardent.

És tan miseriós el paisatge,
que mantens la rella clavada al ventre,
mare gestant, envaïda per sempre.

'Tríptic', de  Temps de penyora

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra