![]() | |
| Bastons de prunera, fulles d'eucaliptus Versos i escultura mòbil: © Lena Paüls |
Paisatge de ginesta i de paraules
no pots dimitir si algú en fa feixos
i et rumia per camins eixuts.
—Sí que puc.
Del poema L'alè que fa olor de menta
![]() | |
| Bastons de prunera, fulles d'eucaliptus Versos i escultura mòbil: © Lena Paüls |
Paisatge de ginesta i de paraules
no pots dimitir si algú en fa feixos
i et rumia per camins eixuts.
—Sí que puc.
Del poema L'alè que fa olor de menta
![]() | ||
| Il·lustració de © Pere Prats Sobrepere |
Ets el que dius,
bategant llevant a la roba estesa.
Guaites al celobert,
algú s'enfila per les canonades.
Fas renou, estossegues agitada,
piques amb un tornavís i una llima
al pot de sabó que fa de timbal;
crides noms imaginats fent mil veus,
perquè el llimac es pensi
que no estàs sola.
Ets el que dius,
inventari del que havies perdut,
i ara ho retrobes apilat
a la vorera de davant de casa.
Tot el que et queda, ho hem vist exposat
al raig furiós d'una mànega d'aigua.
I, després, delicada, ho has estès
sobre diaris vells, al bat del sol.
Ets el que dius,
perquè desitges tant salvar-te,
que fins i tot el gebre
cobreix els escòrrecs que ha fet la pluja.
Ets el que dius.
Llegiu aquí el llibre en línia
o bé descarregueu-lo aquí en format PDF
Em plau compartir L'alè que fa olor de menta, un poema narratiu en sis parts que protagonitza la Jamila, una dona forastera que estripa el bitllet de tornada. I transforma el dolor de les pèrdues en experiència positiva. Guardonat amb el XXX Premi de Poesia del Vallès Oriental.
Disseny de la coberta: Pere Prats Sobrepere
Posteriorment, uns versos del poema han estat il·lustrats per Nené (Pérez Oliván) Anna Llebaria, Josep Lomas, Pere Prats Sobrepere. I també uns fragments han estat enregistrats en pòdcast per Andreu Sotorra.
Vegeu totes les creacions generades a l'entorn d'aquest poemari