EL RESSOPÓ

Coberta: © Teresa Llorach, aquarel·la, 2019.
Edició digital

Descarregueu el relat en format PDF

*

Escolteu el pòdcast del monòleg

El relat  El ressopó reprodueix el monòleg d'una dona sensesostre que s'adreça a una altra sensesostre com ella el dia de Nadal. 

«Ep, tu, si t'asseus aquí se't mullarà el cartró, t'aviso, eh! Doncs, sí, quin negoci, ahir, xiqueta! I tu, sense venir. ¿On eres? No, no... no cal que m'ho diguis, no. Doncs, va anar bé, eh! Ja ho saps, que s'estoven pels volts de Nadal. Sí, dona, com sempre, ahir van esquitxar i esquitxar euros per calmar la mala consciència. I mira que van carregats de paquets i fan morros... però esquitxen, tu!»

El ressopó, fragment

Text: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Carme Simó

 

El relat va obtenir el Premi de narrativa La Mar de Lletres, 

modalitat Contes de Nadal, de Calafell, l'any 2003. 

Revisió: desembre 2021

LA MEVA ADELA

Descarregueu el relat en format PDF

*

Escolteu el pòdcast d'un fragment del relat

"A partir de Nadal el dia ja s'allargarà, però avui... a quarts de cinc ja teníem el cel d'albergínia. Que ni sabia l'hora que era, jo! Per això, t'he dit, «Adela, ¿que no te'n vas?» I t'he repetit no sé quantes vegades, «Vés-te'n, Adela, que diumenge el tren passa puntual.» Com si sentissis ploure. Quan t'ha semblat que era l'hora, has agafat la bossa de les taronges, has replegat la bata i les espardenyes, m'has fet un petó al front, m'has acotxat tal com m'agrada, i te n'has anat com cada vespre. ¿Per què et prens cada dia la roba? Potser no penses tornar, em dic.  Però l'endemà al matí, quan obro els ulls, ja ets aquí." 

La meva Adela, fragment.

Text: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

DESEMBRE, DE 'TEMPS DE PENYORA'

Aquarel·la © Teresa Llorach

 

Escolteu el pòdcast del poema

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

 

Ja no sabeu d'on treure garrofes per al tió,
però, com sempre, un raig de garrotades fa el fet.
Gossos afamats estripen les bosses de les escombraries,
i els indigents se n'aprofiten.
Innocents, els camellers fugen de la fam cap a un lloc segur,
no saben que arreu la pau ja no es preveu negoci,
i l'estel és una llufa de cartró i purpurina.
Amb el meu baf faig entelar vidres dels aparadors,
perquè res del que contenen respon al gran interrogant.
Si ara fes, en un acte de fe, un salt en el buit,
toparia amb vesc i grèvol de plàstic i molsa sintètica.
Potser és cert que l'enganyifa es troba també al pa àzim,
al setrill i a la flassada de llana, però creure-hi és un deure.
La terra té la mixtura perfecta,
amb massa convocàtories d'oposicions per trencar l'alambí.
No ens cal estranyar que, esperpèntic,
l'home dels nassos rondi cada dia per camps i ciutats,
carregat de penyores irrecuperables.

'Desembre', de Temps de penyora

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

EL TEMPLE

El temple. Poema i escultura de paper © Paüls

 

Escolteu el pòdcast d'El temple 

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

Incrustat en cada espai dels teus dies
queda el temple a vessar d’heura per sempre.
Dos fruits et llueixen per arracades.

'El temple', de 'La falda buida', dins  Temps de penyora

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra