VESPRE EN DANSA

© Fina Veciana, 2022 Vespre en dansa
Tècnica mixta sobre tela, 65 x 100 cm

 

Escolteu el pòdcast del poema

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

Dansen les llunes noves al capvespre
la coreografia sinuosa.
Flueix l'entitat complexa de l'estol:
espirals, volutes i serpentines.

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

VIANANTS DE MINÚSCULA VORERA

Llibre-objecte. Poema enrotllat. © Paüls

 

Escolteu el pòdcast del poema

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

 

Soc d'aquí. Soc estranger.

JOSEP PALAU I FABRE

De tu només sé que cada migdia patines

al bat de sol de la gran plaça empedrada,

amb túnica sobre el pantaló de seda i vel al coll.

Voldria saber què enyores i aprendre de deesses de les serps;

et voldria acompanyar pels corredors frescos de casa

i mostrar-te espais que mai ningú t'ha fet entendre;

voldria que veiessis les meravelles dels edificis sumptuosos,

on van deixar la pell gent com la meva;

voldria aixecar les llambordes d'aquesta plaça on jugues

per poder descobrir plegades on es coven els somnis.

Tot el que jo sabés, i tu volguessis saber, seria teu:

tothom és immigrant d'un lloc o altre.

 

LLibre-objecte. Poema enrotllat

Som veïnat i quan ens deixem pas,

vianants de minúscula vorera,

no em cansaré de buscar-te els ulls bruns

perquè els reconec: són un camí per conviure.
 

Amb un peu rosegat (V). Dins Temps de penyora

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

 

MARÇ, DE 'TEMPS DE PENYORA'

Aquarel·la de © Teresa Llorach, 2022

Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

T'hi apuntaries, si totes les batalles fossin amb caramels,
nan entremaliat entre gegants de festa i armat del ramat,
que tant reparties cops amb una pala matamosques,
i cantaves "els nanos mengen trumfes, arròs i peix pudent",
com precedies un manaia cerimoniós i el penó SPQR,
Senatus Populus Que Romanus, que ignorem què vol dir.
De tan esquifit, el cos se't perdia dins el cap de cartró del nan  
i l'armadura del cos de guàrdia de ficció de Ponç Pilat,
governador de Jerusalem i de Tarragona,
era un embolcall massa pesant.
Per al teu repòs, branques d'olivera al balcó,
peus descalços i cadenes als turmells, si algú no et volia bé.
En sòlida arrapada, la soledat et consumia el cos
amb la gota eterna al nas, penitent, si caic no caic,
les ulleres adobades amb esparadrap.
Tinc por que si crido el teu nom per la finestra,
la dent que em belluga voli enllà del porticó
i faci d'adob de pinetells i esclata-sangs.
Aixeca, ara que pots, la camisola al ninot de palla,
pastanaga i cogombre, la sardina enterrada i sant tornem-hi.
La confirmació d'un compromís fet cendra
és el pic imprecís d'aquest dimecres,
ara que la crema es va espesseint al bany maria
i al carrer planten falles.
Torna nan entremaliat, armat del ramat,
torna a enfonsar la mà envescada a la pasta de bunyols.
L'oli roent l'espera. 

MARÇ, poema del recull Temps de penyora

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra