19 de setembre del 2022

LA CAPSA DAURADA

La reflexió. De la sèrie 'Contradiccions', 2013
Esmalts, plàstica i grattage s/ llenç, 50 x 70 cm.


«Soc allò que dono», penses, feta voluptat macerada. En un perol reposa el filtratge centellejant de la polpa i les peles de pruna negra. És l'hora de la feina feta, quan la memòria dòcil i fecunda que guardes a la capsa daurada dels projectes creix endins. Avui, però, de l'univers que l'anima, en surt un canemàs invasor que sacseja la base del somieig. Et fa adonar que estàs lluny del pensament de tothom, que ningú espera el que puguis donar. Tremolant, encara, escampes el coulis fúcsia a rajolins sobre la terra calcària del jardí que sembla nevat de tan eixut.  La capsa es gronxa sobtadament. Amb el vaivé diu que no, que no. Haurà d'aclarir per què. Darrere d'un gest en ve un altre, darrere d'una paraula, més.

Prosa poètica:Lena Paüls
Pintura: Rosa Virgili
Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz
 
*
Escolteu la prosa poètica La capsa daurada
al canal SPOTIFY o bé  al canal IVOOX
 
*
Llegiu en línia o descarregueu el recull