Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tot comunicació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tot comunicació. Mostrar tots els missatges

16 de juliol del 2024

L'OMBRA

L'ombra, de Josep Piqué Iserte
Escultura de barreta de ferro i acer. Ca 1992
Foto: Fundació Josep Piqué Iserte

De lluny i amb claror mediterrània, diríem que són dues persones que remen en una direcció, amb el mestral de cara. Ens preguntem si és possible tanta conjunció en un tàndem de matèria diferent. Mentre ens hi anem acostant, no els traiem els ulls de sobre fins que de mirar-les hem passat a veure-les. En són només una i la seva ombra. Àtoms de la mateixa molècula. Substància desdoblada que avança.

***
 
Música: Milonga I, de Josep Piqué Iserte

14 d’abril del 2024

LA PASTORETA EN DOS TEMPS

Il·lustracions de © Teresa Llorach

* Grup escultòric 'Homenatge a Isabel Besora', de Josep Salvadó Jassans, 2000. Bronze. Plaça del Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, Reus.
* Escultura 'La Pastoreta', de Joan Rebull Torroja, 1951. Rèplica del 1977 en bronze, mida natural. Plaça d'Isabel Besora, Reus.


La pandèmia de pesta de 1592 feia estralls en la població reusenca. Segons la llegenda, la pastora Isabel Besora (Reus, 1576) resava demanant protecció. Un dia se li va aparèixer la Mare de Déu i li va dir que si la ciutat reprenia la devoció de la Candela s'aturaria la pesta. Els jurats del Consell de la vila no van fer cas de l'adolescent fins que la Verge li va dibuixar una rosa a la galta. La pesta va remetre. El Consell del 26 de desembre de 1592 acordava la construcció d'una ermita amb motiu de l'aparició.

* * *

T'has mudat amb la faldilla de grega per a l'ocasió. T'engavanya una mica, però avui no has de saltar marges. Decidida i solemne has agafat a coll l'Anyell del ramat d'ovelles per deixar-te convertir en bronze per l'escultor reusenc de més anomenada. I has posat cara seriosa. No era per riure la llegenda que t'atribueixen. Era temps de pandèmia (ara ja sabem quin pa s'hi dona!) i portaves un encàrrec de la Mare de Déu als jurats de la ciutat: «Torneu a la devoció de la Candela.» I passaven els dies i l'epidèmia avançava galopant, però els jurats no feien cas de l'exigència divina. «No hi toca, aquesta xiqueta», devien dir. Però, ¿i si fos veritat? El que els jurats del Consell rebrien a canvi de tornar a la Candela era tan gros que ningú els negaria que es pengessin la medalla. No va ser fins que un petó et va estampar la rosa de la ciutat a la teva galta que els jurats t'escoltaven quan hi vas tornar tan greu i digna com ara estàs en bronze. I, correm-hi tots, oferiment de la Candela en processó al llarg de la muralla i que no s'apagui mai més.
N'han parlat tant de tu... T'han representat en un ball parlat, en una geganta, en contes per a infants i en escultures de mides diverses. L'original es va quedar de regal al Vaticà i l'escultor te'n va fer aquesta rèplica. Ara vegetes la fermesa a l'extrem d'una rotonda, de cara al passeig que mena al santuari que recorda la teva valentia. A la rotonda, i encara gràcies!, I mira que vam sortir del nostre confort per demanar "Volem la Pastoreta". Tu saps que ens mereixem la plaça, l'ombra d'arbres de secà, els parterres florits i el brollador d'una font, amb tu que no deixis de mirar-nos i ens recordis qui som. Et mereixem altre cop al centre d'aquesta plaça formant part dels jocs dels infants, i acompanyant el nostre repòs.
I en un costat de la plaça del santuari et trobem recreada pel mestre d'escultors alforgenc, a peu pla d'un parterre, de cara a l'indigent fix que demana caritat a la porta del santuari. L'adolescència vibrant ja ha passat i ara ets feta una dona serena i enèrgica, que portes a péixer dues ovelles. Tens la resta del bestiar estabulat perquè no trobes espais erms a tocar de la ciutat. Ja no pots viure de la llet i els formatges. Representes amb naturalitat el dret a viure de la teva feina, i sabem que t'hauries manifestat al costat de molts altres i ara esperaries que els que manen t'escoltessin com fa quatre-cents trenta-tants anys. Però segurament l'únic que t'oferirien seria canviar el nom de la conselleria del teu ram.

Article de la sèrie «Escultures de dones: amb mirada de Reusenques»
del col·lectiu Reusenques de Lletres 
 


ESCOLTEU l'àudio La Pastoreta en dos temps
Veu: Andreu Sotorra
Música: Ball Solemne Llarg de l'Àliga de Reus
Composició: Jesús Ventura Barnet. Interpretació: Aula de Sons
 
* *

reusdigital.cat, 13-IV-2024

17 de març del 2024

FONT DELS DOFINS

'Font dels dofins' (1972), de Josep Piqué Iserte
Ubicació de l'escultura: Passeig de Mata, de Reus. 
Foto: © Carles Fargas

Una fira de cops de mestral
ens regalava la coreografia dels dofins,
el pom de dalt d'un carro gros.
Companys de mar oberta,
sentim la crida dels vostres clics
que ens inviten als dolls de l'aigua,
a l'alfabet de la terra, a l'aventura del foc,
al tremolor de l'aire i al tragí de la festa
per coronar castells i fer l'aleta.
I per fondre'ns en aliatge.
 
Lena Paüls
 
 
Veu: Andreu Sotorra
Música: 'Amoretes', de Josep Piqué Iserte

6 de novembre del 2022

PÒDCASTS DE 'TEMPS DE PENYORA'

Cliqueu la imatge per llegir el llibre en línia i/o descarregar-lo en pdf

En l'enllaç de cada mes trobareu el poema, 
la il·lustració de Teresa Llorach 
i el pòdcast en la veu d'Andreu Sotorra
en els canals Spotify i Ivoox:

GENER  |  FEBRER  | MARÇ

ABRIL  |  MAIG |  JUNY

JULIOL  |  AGOST  |  SETEMBRE

OCTUBRE   |  NOVEMBRE  |  DESEMBRE