MATÈRIA DE SOMNI

Matèria de somni. © Pérez Olivan
Acrílic s/ paper de 370 g. 42 x 29,7

 

Aquesta migdiada tòrrida d'agost no sap ningú com arriba el cafè a la tasseta. Ara per ara és matèria de somni, vapor d'anada i tornada. I entremig el buit. Les pedres del camí s'han arraconat cremant cap a una paret que té accés transitable entre la realitat i la capacitat creativa de la imaginació. Al punt que cau el sol, el baf torna al joc òptic de la cafetera que no ho és i s'hi manté convertit altre cop en líquid. La dimensió poètica es manifesta just en aquest instant. No calen ulleres d'eclipsi certificades.

 

Escolteu el pòdcast de la prosa poètica 
Matèria de somni
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra 

A QUATRE MANS

A quatre mans. Fotografia: © Francesc Corpas

 

* 

«Vine, seu al meu costat», vas dir-me. I després 

em vas prendre les mans. Com poder oblidar el moment 

que el fang va esdevenir contacte, tebior i textura.

I les teves mans, amorosides, aixoplugant 

les meves en un acte d’amor i camins compartits. 

FARNERS CASAS i FRANCESC CORPAS

 

**  

Envescats a quatre mans, som terrissaires que entrellacem carícies i donem una forma nova a la substància. Ens fonem en la simbiosi d’una mateixa realitat que ens bressola l’ànima i crea vincles perdurables a la vida. Deixem que les esquerdes a la nostra argila se segellin amb l’or(1) d’una memòria compartida, cuita lentament en el caliu de la complicitat. 

(1) Art japonès de reparar la ceràmica amb làmines d'or 

Escolteu el pòdcast de la prosa poètica 
A quatre mans
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: ANDREU SOTORRA

 

LA TRONADA

La Tronada © Pérez Olivan

Acrílic, tinta, témpera s/ paper 300 g, 42,0 x 29,7

 

Sobre les lloses on hi havia hagut les parades d'un mercat de productes dels masos de l'entorn, fent volta a la plaça, s'han estès manualment trenta-tres morters explosius, units per una regatera de pólvora. I cinc trons intercalats entre mascles per augmentar la intensitat de la pólvora. Al final, el quadrat amb dibuixos de símbols de la ciutat detona fort, davant de la Casa de la Vila. Tant si fa un sol que esquerda les parets, com si és de nit o fa quatre gotes, amb aquesta pirotècnia terrestre s'anuncia a la ciutadania l'inici, els moments significatius i el final dels dies de festa. També senten l'anunci els que passen fam. El senten els que no saben en quin portal dormiran i els que no poden acabar els últims dies acompanyats. El Mercadal batega amb la vara a punt d'encendre l'artifici d'una nova Tronada.

 

Escolteu el pòdcast de la prosa poètica 
La Tronada
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra

 

ROSA DE FOC

© Ignasi Bañó Millet
Aquarel·la, 13x33 cm

Retrates el foc viu a l'engraellat de la teiera. Pel sedàs de l'art, has fet passar el cavaller sobre el seu corser, llança en mà. Encara suren en l'ambient gotes de la sang del drac que atemoria els prioratins. Ja ens hi trobem, i imaginem totes les malures abatudes i aquest foc del cremaller purificant l'aire. I, ara, en la calma dels marges que afileren ceps amb les arrels enfonsades a la pissarra trencallosa de llicorella, aspirem a obrir un llibre que ens inviti a la lectura i, com a punt, hi guardarem la flaire d'una rosa que es despullarà sensual amb la complicitat del temps. I brindarem amb un vi de bona anyada.

 

**

 

ESCOLTEU la prosa poètica Rosa de foc a Spotify
Veu: Andreu Sotorra

Música: Midley «Un pont de mar blava», «Valset», «El cafè antic» i «La lira».

Interpretació: La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya.

Composició: Lluís Llach. Àlbum: Tossudament Llach, 2006.

 

EGOTOPIA

 © Nené
Egotopia. Acrílic i tintes, 80 x 50 cm.

El dolor sobreïx d'un món de destrucció, de terra erma. Una ratlla de mar brilla al fons, en un entorn que ja és deliri d'uns ciutadans de vacances. I en l'espai verd imaginat, una única alzina de fulla assedegada. Els veïns que colonitzen l'arbre són fets d'un paper porós que s'estova en un no res. El piuleig d'ocells que sentim surt d'uns altaveus del jardí de pedruscall. No arribem a entreveure res més per al futur: la confiança dipositada en un arbre únic i uns núvols que s'han d'engreixar. Però, aturem-nos i parem orella en una pausa dels motors i les motoserres. Sentirem el fresseig d'un niu de mallerengues. Hi ha esperança, encara, en les llàgrimes que reguen aquesta primavera. 

ESCOLTEU la prosa poètica Egotopia a Spotify
Veu: Andreu Sotorra

Música: Dunes de somnis

Interpretació: Acadèmica de Música Sons de Natura

Composició: Academia de Relaxamento e Meditaçao

Àlbum: Serè, 2023

'LA DONA ÀNGEL JA NO VOL MOSSEGAR LA FRUITA PROHIBIDA'

 © Rosa Virgili, 2024
Collage/resina epoxi s/ plàstic - 102 x 150 cm

 

Escolteu la prosa a Spotify

Veu: Andreu Sotorra

 

A través de les emocions i la imaginació, compartim l'escena amb una dona que es disposa a lluitar pel somni. I en mostra amb simplicitat diàfana la complexitat de l'esforç. Ha pres la decisió de transformar-se i, ara, nua davant nostre, comparteix preguntes tot acariciant la seda consistent d'una poma roja. La part oculta de la fruita conté les marques de les seves dents. L'ha tastada, doncs, i no es vol permetre llençar-la com a projectil contra ningú. Amb aquest gest sobirà trencarà el simbolisme de la perfecció impossible i disposarà a lloure les seves capacitats. 

A punt de metamorfosi, l'objecte contundent que té en reserva, ara és una protecció. Aprofitarà el recurs que percebia com a obstacle i en farà un incentiu ple de possibilitats per reeixir. Nua davant nostre, com que sap que la rebel·lió és començar mil voltes de nou des de dins, compartirà també respostes.

Prosa poètica: Lena Paüls

Inspirada en la instal·lació 

La dona àngel ja no vol mossegar la fruita prohibida, de Rosa Virgili 

NADALA SENSE TÍTOL

© Fina Veciana. S/T. 2024
Mixta sobre paper. 42 x 30 cm (+marc de cartó)

Mentiríem si diguéssim que tenim llibres pendents de lectura que expliquen guerres tan llunyanes que no ens en toca ni el ressò. A l'escalfor de casa, reunits en un banquet d'entremès, galets, gall dindi i postres dolces, a l'hora del brindis, un infant recitarà un poema que parla de l'alegria de les persones de bona voluntat. Somriures, aplaudiments i l'abraçada dels avis. La parella de l'altre pis del replà té ordre de desnonament. Tornaran de dinar en un menjador solidari i el plor del seu nadó retronarà al buc de l'escala. Serà el fons musical de la nostra nadala sobre un infant —nuet, nuet— nascut en una establia. Cantarem a ple pulmó per ofegar el plor del veí, però sabem que conté l'esperança de canviar el rumb del món. I que la pau no serà només fum, fum, fum... 

ESTOL D'ORENETES

© Josep Piqué Iserte
Estol d'ocells, 1990. Mixta sobre paper. 65x50 cm
Foto: Fundació Josep Piqué Iserte

Aquell capvespre tenies la volta del cel instal·lada als ulls i hi veies dansar les orenetes cuablanca. Ara saps que no era per atzar que xisclaven i se sacsejaven amb neguit, batent les ales i fent girs acrobàtics a l'espai, després d'un llarg període de sequera. Sense que ningú més ho preveiés, un aiguat va arrossegar tot el que va trobar durant la nit. L'endemà, l'alba en calma inundava l'aire d'aerosols de petricor. Les orenetes van esperar un dia més encara l'airina per fer la partença. Fins que es van aplegar silenciosament totes les generacions per al comiat. A la primavera següent van tornar a adobar els nius. I van tornar l'altra i l'altra. I tornaran fidels a fer transparent l'art que habites. En companyia.

I agafaràs pic, senalla i llibant,
i amb la bena tibada,
aniràs amb la teva gent
a netejar el tarquim del pou.
S'ha desmaquillat l'àngel

*

Escolteu la prosa poètica Estol d'orenetes a Spotify
Veu: Andreu Sotorra.
Música: Va dove il mondo. Intèrpret: Patrizia Liquidara.
Composició: F. Barbieri i G. Fabbris. Àlbum: Funambola, 2007.

L'OMBRA

L'ombra, de Josep Piqué Iserte
Escultura de barreta de ferro i acer. Ca 1992
Foto: Fundació Josep Piqué Iserte

De lluny i amb claror mediterrània, diríem que són dues persones que remen en una direcció, amb el mestral de cara. Ens preguntem si és possible tanta conjunció en un tàndem de matèria diferent. Mentre ens hi anem acostant, no els traiem els ulls de sobre fins que de mirar-les hem passat a veure-les. En són només una i la seva ombra. Àtoms de la mateixa molècula. Substància desdoblada que avança.

***

 

Escolteu la prosa poètica L'ombra a Spotify
Veu: Andreu Sotorra

Música: Milonga I, de Josep Piqué Iserte

CRIT

© Josep Piqué Iserte
Crit. Bronze. Ca. 1983. 23 x 19 cm
Foto: Fundació Josep Piqué Iserte

Ets essència expandida més enllà de l'experiència sensible de la forma orgànica. Contens el vertigen i la força impulsora que brolla del buit íntim, i és així com desemmascares la mística amb què el dolor assalta amb tota mena de drons incendiaris. Sentim el teu gest acústic, mare, entre la vibració d'ones de la mar encrespada, arrelat a la caixa de ressonància de les emocions del creador. Un compromís a favor de la vida, fins a trencar alè. 

 

**

 

Escolteu la prosa poètica Crit a Spotify
Veu: Andreu Sotorra

 

Música: Song of tje Black Swan

Interpretació: Heitor Villa-Lobos i Pink Martini

Àlbum: Hang on Little Tomato, 2004

 

 

RETRAT DE LENA A LA VINYETA

 © Nené
Tintes i acrílics, 29 x 21

Xucles els núvols-pedra i els planetes que envolten el teu asteroide. Tens de fons les feixes de tots els verds, montíjols lleus, arrodonits per molts mestrals, mentre fermenta el most a casa i els pàmpols encatifen el jardí. La rabassa s'aireja sòlida i al seu suport voldries relats de sol i aigua fresca. Però el temps és un riu sinistre, si no fos que a les mans sense color, l'estri espanta la mosca àfida, llaura llicorella,  poda i empelta, crema sarments, espampola. Verema picapoll i carinyena, garnatxa blanca i negra. Cada gotim, una història.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

OÙ SONT LES OISEAUX

© Marc Pérez Oliván
Acrílic s/ tela, 70 x 50

 

Tens casa a la intempèrie i guaites cap enfora, al recer d'una tanca de fusta resseca. Des d'allí evoques un escenari oníric, polisèmic. Trames un instant imaginari sobre dunes i retalls de mar on et jugues el rumb. Ara acaben de passar tres mags sobre camells i et sobreviu a la retina la innocència aturada en un calze que havia estat de fruites carnoses. Parsifal ha deixat anar els coixins de plomes de cigne, mentre reconstrueix el vol d'un avió de paper incautat en una plaça de pessebre. No es mou ni un bri d'aire en aquest desert i, malgrat tot, hi ha qui s'hi enlaira serè, lliure.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

SILUETES SOBRE EL TRESPOL DE GERDS

© Fina Veciana
Siluetes (2009) de la "sèrie Enllaços", mixta s/ tela 114 x 146

 

Deliri, fantasieig i lleganyes de cent anys i un dia. La Bella Dorment s'agita en un llit de volutes de ferro forjat. S'ha despertat sola i encara porta l'embolcall de crisàlida incrustat al cos tebi d'un bes. Flota sobre el trespol de gerds sembrat de cors. S'espolsa flonjors de núvols de cotó de sucre i intueix la lluna rient a cor què vols entre la  boira. El Príncep Ulisses ha perdut una bota de set llegües als peus del llit i ha deixat a la cambra un rastre flairós d'absenta i anís.  Ara se  la campa fent de gripau blau entre els joncs d'un pantà llunyà.  La   Bella Dorment no és Penèlope.

Escolteu la prosa poètica al

Canal SPOTIFY i /o al Canal IVOOX

Veu: Andreu Sotorra 

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

MADUIXES A LA BALANÇA

© Iolanda Salvadó
Ensucrades, de la sèrie «Vintage»

Van plantar plegats les maduixeres en crestalls de llicorella, càvec en mà. Van arrelar en el mestral, s'hi han passejat llimacs i llagostes, però han florit, han fruitat. Ell n'ha collit un plat i en fa ofrena a la seva dama. Com si fos la balança d'hores lluminoses deixa el plat en equilibri a l'ampit de la finestra plena de solcs de la qual ella ha aixecat la persiana. Fruits cíclics que sempre la sorprenen. En aquesta zona àuria, afirmen hores de lluna plena, amb la serenitat que regala el temps.

 

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

L'HORA ESTOVADA

© Marc Pérez Oliván

Sento l'hora estovada d'un rellotge malmirrós. Sacsejo el llenç i em cauen el sis i el quatre als peus. Prova del nou. Les cartes comencen a lligar.

 

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

ÉTRANGÈRE AU PARADIS

© Pérez Oliván. Souvenir. Acrílic 90 x 72 cm

Sofia ha arrelat el cos a la sorra del regne del sol encegador. Suren dues dunes coronades en aquest desert sense ombres que arriba fins a la platja. Embarrancat a peu d'ona hi ha un vaixell que havia transportat sucre. El mar encalma l'horitzó vetllat per quatre núvols adormits, just on el foc artesà va devorar la tanca de fusta, la va polir i hi va emmarcar l'aire. Ha traspassat el llindar i s'ha alliberat del cos a mitges. Sap que la terra promesa és un cos, que l'aire promès és la idea. Amb aquesta natura de transició, evoca el borrissol eriçat d'un cap a l'altre de cos i suma intuïcions.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

EL VALS DE LA MEMÒRIA

© Iolanda Salvadó. Viatge de noces, de la sèrie «Vintage»

La pols fa niu en una sivella. Strauss, de fons. Les maletes han esperat pacients moltes vegades que la parella acabés el vals. Volta que volta. Unes i altres guarden les marques de ditades joves, de galtes fines i de petjades de noia. Han sentit molts calfreds que arribaven per tots els camins de la pell erisada. Redescobreixes qui ets en la profunditat de la siena torrada que s'ha salvat per a tu. Lligues curts els sentiments que vibren en la memòria, mentre gires i gires el cercle cromàtic. I te l'emportes posat. Balles, voles...

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

L'ÀNGEL DESENFEINAT

© Marc Pérez Oliván
Tècnica mixta sobre paper, 50 x 35 cm

Perquè tinc encara les seves mans sobre els pits, puc dir que ja ho he sentit tot. "¿I aquest soroll eixordador?", preguntareu, fent veure que no heu entès res. Perquè passa sé l'hora que visc. "Ei, escolta, que això em sona. No l'hauràs pas repetit, aquest relat?" Us confoneu. Aquest és l'altre tren, el de sis vagons que, per fer-se perdonar, ens deixa a cada baixador un àngel desenfeinat a qui posar en plantilla.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

ROSELLES AL CAPVESPRE

Camp de roselles. © Xavier Aluja
Oli sobre fusta, 120 x 170 cm

Fa un aire suau aquest capvespre. T'adorms davant d'un mar de roselles que desprenen la calor que han retingut durant el dia. Et fan companyia aquests gallarets, pètals d'ala de papallona, hipnòtics, que també han covat cicatrius i dolor.  Hi han feinejat les abelles, hi han passat vols de mosquits i d'orenetes. Del sol roent, els darrers rajos, mentre vibren les onades vermelles. La banda sonora és fonda, imperceptible. La festa torna demà.

 

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

DESPARA LA LLUNA

Fotografia: © Iolanda Salvadó

«Diria nua el teu poema a contrallum, si sabés que l'escoltaries en aquest mateix pont on em troba la perera nana cada vespre. Però hi escric, només, un comentari a cada marge. En cadascun hi he esmerçat ben bé mitja vida. Per torna, em queda el temps embotit dins una...» Ai, no continuïs!, i, sisplau, despara la lluna, que comença la competició de tir al plat i ens la baldaran!

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls