EL RESSOPÓ

Coberta: © Teresa Llorach, aquarel·la, 2019.
Edició digital

Descarregueu el relat en format PDF

*

Escolteu el pòdcast del monòleg

El relat  El ressopó reprodueix el monòleg d'una dona sensesostre que s'adreça a una altra sensesostre com ella el dia de Nadal. 

«Ep, tu, si t'asseus aquí se't mullarà el cartró, t'aviso, eh! Doncs, sí, quin negoci, ahir, xiqueta! I tu, sense venir. ¿On eres? No, no... no cal que m'ho diguis, no. Doncs, va anar bé, eh! Ja ho saps, que s'estoven pels volts de Nadal. Sí, dona, com sempre, ahir van esquitxar i esquitxar euros per calmar la mala consciència. I mira que van carregats de paquets i fan morros... però esquitxen, tu!»

El ressopó, fragment

Text: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Carme Simó

 

El relat va obtenir el Premi de narrativa La Mar de Lletres, 

modalitat Contes de Nadal, de Calafell, l'any 2003. 

Revisió: desembre 2021

LA MEVA ADELA

Descarregueu el relat en format PDF

*

Escolteu el pòdcast d'un fragment del relat

"A partir de Nadal el dia ja s'allargarà, però avui... a quarts de cinc ja teníem el cel d'albergínia. Que ni sabia l'hora que era, jo! Per això, t'he dit, «Adela, ¿que no te'n vas?» I t'he repetit no sé quantes vegades, «Vés-te'n, Adela, que diumenge el tren passa puntual.» Com si sentissis ploure. Quan t'ha semblat que era l'hora, has agafat la bossa de les taronges, has replegat la bata i les espardenyes, m'has fet un petó al front, m'has acotxat tal com m'agrada, i te n'has anat com cada vespre. ¿Per què et prens cada dia la roba? Potser no penses tornar, em dic.  Però l'endemà al matí, quan obro els ulls, ja ets aquí." 

La meva Adela, fragment.

Text: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

DESEMBRE, DE 'TEMPS DE PENYORA'

Aquarel·la © Teresa Llorach

 

Escolteu el pòdcast del poema

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

 

Ja no sabeu d'on treure garrofes per al tió,
però, com sempre, un raig de garrotades fa el fet.
Gossos afamats estripen les bosses de les escombraries,
i els indigents se n'aprofiten.
Innocents, els camellers fugen de la fam cap a un lloc segur,
no saben que arreu la pau ja no es preveu negoci,
i l'estel és una llufa de cartró i purpurina.
Amb el meu baf faig entelar vidres dels aparadors,
perquè res del que contenen respon al gran interrogant.
Si ara fes, en un acte de fe, un salt en el buit,
toparia amb vesc i grèvol de plàstic i molsa sintètica.
Potser és cert que l'enganyifa es troba també al pa àzim,
al setrill i a la flassada de llana, però creure-hi és un deure.
La terra té la mixtura perfecta,
amb massa convocàtories d'oposicions per trencar l'alambí.
No ens cal estranyar que, esperpèntic,
l'home dels nassos rondi cada dia per camps i ciutats,
carregat de penyores irrecuperables.

'Desembre', de Temps de penyora

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

EL TEMPLE

El temple. Poema i escultura de paper © Paüls

 

Escolteu el pòdcast d'El temple 

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

Incrustat en cada espai dels teus dies
queda el temple a vessar d’heura per sempre.
Dos fruits et llueixen per arracades.

'El temple', de 'La falda buida', dins  Temps de penyora

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

QUIN GROC T'HA PICAT?

Arola Editors, Tarragona

 

Reportatge gràfic de la presentació del conte

Centre de Lectura, de Reus, 13-XI-2021 

Em plau presentar-vos el conte per a infants Quin groc t'ha picat?, una historieta gràfica amb disseny i il·lustracions de Pere Prats Sobrepere basades en un text del qual soc autora, sobre la força de la ciutadania per impedir que es perpetuï l'abús de poder. El tema —presentat des d'un angle caricaturesc i humorístic— respon amb un exemple extrem la pregunta ¿S'ha d'obeir una llei injusta? 

El llibre compta amb Guia de Lectura, una bateria de Suggeriments didàctics i uns Tallers de creativitat  i animació a la lectura per a diferents nivells.  

Vegeu les sinergies que ha generat el conte

"A l'entorn de Quin groc t'ha picat?"

TRÍPTIC

© Paüls. Poema 'Tríptic'  en llibre artesanal
Estampació botànica per percussió

 

Escolteu el pòdcast de Tríptic

al canal IVOOX o al canal SPOTIFY

I

T'envolta una estesa d'agram i rocs.
I és aquí on vols plantar font i alè.
Apiles pedres, estasses l'herbam,
assegures el reg i colgues vida.

Un tou de grava aplana el caminal.
Les pedres el fistonen entre cants
i la dansa ribetada dels marges
on descanses tot vetllant els brots nous.

Somnies tanys a punt de rebentar.
Els vols poncellant, entre afany d'abelles.
Te'ls imagines pletòrics de molla.

És tan gran el centelleig de la fulla,
que un sol bri de vent et fa la rateta,
mentre tot és festa en terra estovada.

II

Hauràs de lluitar pel somni. Des d'ara
t'oblidaràs de tu, produint saba
i no sempre la polpa serà suc
sinó card, pinyol neulit, soca buida.

Tens un bres a la mirada i als braços,
custodiant el respir compassat
que gronxaràs a recer de la neu.
Ning, nang, nong, les campanes de Salom.

Si el rondessin llagostes i llimacs,
aviaries teuladins famèlics,
mentre ametllons i herbes creixen junts.
 

III

Madurava enmig d'aliats diversos,
assaonat, creixia generós.
Ara l'esqueix revela el secret,
blaït de llum, febrós de sequedat.

El mires tal com és, bolquer escampat.
¿On és?
¿On és el somni?, xiscles a l'arrel,
tota tu deliri, trepig i font.

Mentre ametllons i herbes cremen junts,
sents el desig del fetus que s'escola,
tota tu, bram i tatuatge ardent.

És tan miseriós el paisatge,
que mantens la rella clavada al ventre,
mare gestant, envaïda per sempre.

'Tríptic', de  Temps de penyora

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

HISTÒRIA D'UN SECRET

Per llegir en línia

o bé

Per descarregar en format PDF

 

Em plau presentar-vos en edició digital la narració curta Història d'un secret, amb il·lustracions de Teresa Llorach i disseny de la coberta de Pere Prats Sobrepere.

A còpia d'arrossegament, els anoracs i les genolleres dels pantalons van acabar ratats i els meus guants, esfilagarsats dels palmells. Vaig perdre el passamuntanyes i una diadema, que es devien quedar enrestats en alguna branca. El pare va sortir del bosc amb les mans esgarrinxades i un ramet de sang a l'ull esquerre.
Història d'un secret, fragment

 

 

HAIKÚS DE VI NOVELL

Coberta: 'Priorat' de © Teresa Llorach

 

Enllaç per llegir el llibre en línia

*

 Per descarregar el llibre en format PDF 

 

**

Per escoltar els poemes en veu d'Andreu Sotorra 

Canal IVOOX o bé Canal SPOTIFY

*

Per escoltar l'autora entrevistada per Agnès Toda. La Nova ràdio

Em plau presentar l'edició digital d'aquest recull de vint-i-dos haikús sobre el raïm i el vi. Van ser interpretats a l'espectacle 'De vi va veu', seleccionats per Fina Masdéu. Veus: Dolors Esquerda i Bàrbara Roig. Música: Aleix Bové i Sara Sambola. Moviment: Magda Borrull. Vi: Sara Pérez, de la bodega Mas Martinet. Direcció: Rosa Mateu. Reus, 2020. Reposició al Teatre Bartrina, Reus, 2021.

DES DEL PONT DE LLUMS

Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

 

Posidó: No ha guanyat el valor, ans l'astúcia.

Les troianes. J. P SARTRE

U: No ser.

Dos. Apareix.

Tres. Dret es desplega.

Quatre. Relleu a tota plana. 

Cinc. Minva.

Les fases retòriques del camí.

Un llamp de la tempesta seca

guaita pel finestram,

i allò que acaronaves,

es grava amb foc a la carena

i es pot llegir de mar estant.

Els papers grocs de tanta llum

i el llibre obert de la pantalla

desmuntaran la gran bastida,

i ho deixaran tot a mig fer.

Del llibre 'Teló de fons'

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

Vegeu el sentit del poema a l'apunt Rellegint 'Tempesta seca'

AL CEL CABRETES I A LA TERRA PASTETES

© Francesc Mauri
Oli i pols de marbre sobre tela, 50 x 35 cm

 Per a Martina Rius Mauri

Mires meravellada les cabretes del cel.
Aviat hi haurà pastetes a la terra, penses.
Recomanes: «Baixeu, baixeu, que faig bugada»
Totes carregades de fang
Inspiren matèria de colors.
Netes com una patena,
Ara ja tornen a pasturar.

Acròstic de © Lena Paüls

 

Making off M A R T I NA, de Francesc Mauri

 Blog «Pont d'Enseula» 6-9-2021

FULL DE RUTA

Bastons de prunera, fulles d'eucaliptus
Versos i escultura mòbil: © Lena Paüls

 

Paisatge de ginesta i de paraules
no pots dimitir si algú en fa feixos
i et rumia per camins eixuts.
—Sí que puc.

Del poema L'alè que fa olor de menta

L'ARREL ADOBA L'ARBRE

EL RECTANGLE DEL CEL

 

Versos: © Lena Paüls

Fotografia: © Josep Lomas Fortuny

Fragment d'«El cicle de l'aigua» 

del llibre L'alè que fa olor de menta

ETS EL QUE DIUS

Versos: © Lena Paüls

Fotografia: © Josep Lomas Fortuny

Fragment del «El cicle de l'aigua» 

del llibre L'alè que fa olor de menta

EN EL PRIMER SEGON QUE QUEDA

Text © Lena Paüls

Il·lustració: © Anna Llebaria

Fragments del «El cicle de l'aigua» 

del llibre L'alè que fa olor de menta

EL CICLE DE L'AIGUA

Il·lustració de © Pere Prats Sobrepere

Escolteu el podcast del poema

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

Ets el que dius,
bategant llevant a la roba estesa.
Guaites al celobert,
algú s'enfila per les canonades.
Fas renou, estossegues agitada,
piques amb un tornavís i una llima
al pot de sabó que fa de timbal;
crides noms imaginats fent mil veus,
perquè el llimac es pensi
que no estàs sola.

Ets el que dius,
inventari del que havies perdut,
i ara ho retrobes apilat
a la vorera de davant de casa.
Tot el que et queda, ho hem vist exposat
al raig furiós d'una mànega d'aigua.
I, després, delicada, ho has estès
sobre diaris vells, al bat del sol.

Ets el que dius,
perquè desitges tant salvar-te,
que fins i tot el gebre
cobreix els escòrrecs que ha fet la pluja.

Ets el que dius.

Fragments del «El cicle de l'aigua» 

del llibre L'alè que fa olor de menta

 

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

 

 

 

MEMÒRIA DE POSAR I TREURE

Dibuix de © Lluc Magrané Serret, 2021

Hi ha preguntes que semblen fàcils, però són enrevessades de respondre. Sovint les responem a la babalà i després ens quedem pensant-hi hores i hores. La pregunta que ha fet un xiquet d'onze anys a la seva mare és d'aquest estil:
—Mare, si tinguessis la memòria tan plena que ja no hi cabés res més, i t’obliguessin a treure coses per buidar-la, què en trauries?
Vet aquí, doncs, la memòria imaginada com una gran olla a punt de sobreeixir-se o com un llapis de memòria que ens avisa que no hi caben més documents. El cas és que ens trobem en la disjuntiva d'haver d'escollir quin material suprimirem. No s'hi val treure'n provisionalment la tapa, l'hem de buidar, sigui per alleugerir la càrrega o bé per poder fer lloc per anar-hi afegint més records, cosa que ens portarà a un nou buidatge, i així, un i altre cop.
La mare fa veure que no ha sentit que el nen ha dit 'si t'obliguessin'; potser volia dir 'si et veiessis obligada' una perífrasi més oberta de sentit. El cas és que si la mare havia de triar per un motiu o altre, treure memòria, respon:
—Jo buidaria la memòria de records dolents o tristos.
El xiquet té preparada una alternativa que fa pensar llargament:
—Doncs, jo trauria records bonics, així els podria tornar a viure per primera vegada. Per al petit es tracta de treure a airejar els records plaents —per sort, encara no en deu tenir d'altra mena— amb l'objectiu de recol·locar-los. Faig notar que diu que els podria tornar a viure per primera vegada, o sigui que ja pressuposa que repetirà l'operació tantes vegades com li vingui de gust, en un acte de sobirania íntima.
Hi he pensat a fons i crec que la memòria ens defineix, per tant és una molt bona mesura treure a passejar tot allò que recordem i reviure-ho al mateix temps que fem lloc per arxivar-ho delicadament al llapis de memòria intransferible.
El tema és de molt més calat que un senzill apunt filosòfic elaborat dins d'un cotxe a quarts de vuit del matí, encetant el nou dia amb els deures fets, vestits amb anorac, bufanda, guants i mascareta, veient passar ametllers florits per la finestreta i el sol apuntant a l'horitzó. És un record d'aquells de posar i treure fins a l'infinit

DESHERETADA

© Nené (Pérez Oliván)

Paper Torchon, 300 g, 21 x 29,7 cm guaix, tinta xinesa, anilines

Escolteu el pòdcast del poema 'Desheretada'

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

 

Si ets capaç d'adonar-te,

desheretada,

que el món solca per altres mars

allunyats de l'origen,

i t'has quedat a la mateixa platja,

mira't amb un altres ulls les desferres,

adoba el bot,

i fes que tot sigui possible.

 

Desheretada, fragment de L'alè que fa olor de menta

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

 

Nené (Pérez Oliván) s'ha inspirat en els darrers versos del poema 'Desheretada' del llibre L'alè que fa olor de menta i en la seva protagonista, la Jamila, una dona que connecta el seu oceà interior amb el nou entorn on haurà d'aprendre a viure de nou, transformant els seus dolors físics i anímics en una experiència vital positiva.

L'ALÈ QUE FA OLOR DE MENTA

Escolteu-ne fragments recitats per l'autora

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

 

*

Llegiu aquí el llibre en línia

o bé descarregueu-lo aquí en format PDF

Em plau compartir L'alè que fa olor de menta, un poema narratiu en sis parts que protagonitza la Jamila, una dona forastera que estripa el bitllet de tornada. I transforma el dolor de les pèrdues en experiència positiva. Guardonat amb el XXX Premi de Poesia del Vallès Oriental.

Disseny de la coberta: Pere Prats Sobrepere

Disset fragments del llibre han estat il·lustrats amb fotografies 

de Fabián Acidres, Antonieta Codina, Mònica de Dalmau Mommertz

i pintures de Teresa Llorach, Marc Pérez Oliván, Pere Prats Sobrepere, 

Fina Veciana i Rosa Virgili. Publicats al recull 50 mirades des de casa

Posteriorment, uns versos del poema han estat il·lustrats per Nené (Pérez Oliván) Anna Llebaria, Josep Lomas, Pere Prats Sobrepere. I també uns fragments han estat enregistrats en pòdcast per Andreu Sotorra.

Vegeu totes les creacions generades a l'entorn d'aquest poemari