EL RECTANGLE DEL CEL

 

Versos: © Lena Paüls

Fotografia: © Josep Lomas Fortuny

Fragment d'«El cicle de l'aigua» 

del llibre L'alè que fa olor de menta

ETS EL QUE DIUS

Versos: © Lena Paüls

Fotografia: © Josep Lomas Fortuny

Fragment del «El cicle de l'aigua» 

del llibre L'alè que fa olor de menta

EN EL PRIMER SEGON QUE QUEDA

Text © Lena Paüls

Il·lustració: © Anna Llebaria

Fragments del «El cicle de l'aigua» 

del llibre L'alè que fa olor de menta

EL CICLE DE L'AIGUA

Il·lustració de © Pere Prats Sobrepere

Podcast en la veu d'Andreu  Sotorra

Ets el que dius,
bategant llevant a la roba estesa.
Guaites al celobert,
algú s'enfila per les canonades.
Fas renou, estossegues agitada,
piques amb un tornavís i una llima
al pot de sabó que fa de timbal;
crides noms imaginats fent mil veus,
perquè el llimac es pensi
que no estàs sola.

Ets el que dius,
inventari del que havies perdut,
i ara ho retrobes apilat
a la vorera de davant de casa.
Tot el que et queda, ho hem vist exposat
al raig furiós d'una mànega d'aigua.
I, després, delicada, ho has estès
sobre diaris vells, al bat del sol.

Ets el que dius,
perquè desitges tant salvar-te,
que fins i tot el gebre
cobreix els escòrrecs que ha fet la pluja.

Ets el que dius.

© Lena Paüls

Fragments del «El cicle de l'aigua» 

del llibre L'alè que fa olor de menta

 

 

 

QUIN GROC T'HA PICAT?

Arola Editors, Tarragona

Em plau presentar-vos el conte per a infants Quin groc t'ha picat?, una historieta gràfica amb disseny i il·lustracions de Pere Prats Sobrepere basades en un text del qual soc autora, sobre la força de la ciutadania per impedir que es perpetuï l'abús de poder. El tema —presentat des d'un angle caricaturesc i humorístic— respon amb un exemple extrem la pregunta ¿S'ha d'obeir una llei injusta? 

Una reina dèspota pretén fer fora totes les coses grogues del seu país. Fa perseguir els ciutadans que no compleixen l'ordre. Suporten la repressió fins que un dia la reina vol fer desaparèixer el sol i la gent li perd el respecte. En assemblea ciutadana decideixen vestir-se completament de groc. La reina emigra fastiguejada.

El llibre compta amb Guia de Lectura, una bateria de Suggeriments didàctics i uns Tallers de creativitat  i animació a la lectura per a diferents nivells. 

¿Per què s'ha d'obeir una llei injusta?
Article de Cristina Serret
«Diari Més», 4-3-2021

MEMÒRIA DE POSAR I TREURE

Dibuix de © Lluc Magrané Serret, 2021

Hi ha preguntes que semblen fàcils, però són enrevessades de respondre. Sovint les responem a la babalà i després ens quedem pensant-hi hores i hores. La pregunta que ha fet un xiquet d'onze anys a la seva mare és d'aquest estil:
—Mare, si tinguessis la memòria tan plena que ja no hi cabés res més, i t’obliguessin a treure coses per buidar-la, què en trauries?
Vet aquí, doncs, la memòria imaginada com una gran olla a punt de sobreeixir-se o com un llapis de memòria que ens avisa que no hi caben més documents. El cas és que ens trobem en la disjuntiva d'haver d'escollir quin material suprimirem. No s'hi val treure'n provisionalment la tapa, l'hem de buidar, sigui per alleugerir la càrrega o bé per poder fer lloc per anar-hi afegint més records, cosa que ens portarà a un nou buidatge, i així, un i altre cop.
La mare fa veure que no ha sentit que el nen ha dit 'si t'obliguessin'; potser volia dir 'si et veiessis obligada' una perífrasi més oberta de sentit. El cas és que si la mare havia de triar per un motiu o altre, treure memòria, respon:
—Jo buidaria la memòria de records dolents o tristos.
El xiquet té preparada una alternativa que fa pensar llargament:
—Doncs, jo trauria records bonics, així els podria tornar a viure per primera vegada. Per al petit es tracta de treure a airejar els records plaents —per sort, encara no en deu tenir d'altra mena— amb l'objectiu de recol·locar-los. Faig notar que diu que els podria tornar a viure per primera vegada, o sigui que ja pressuposa que repetirà l'operació tantes vegades com li vingui de gust, en un acte de sobirania íntima.
Hi he pensat a fons i crec que la memòria ens defineix, per tant és una molt bona mesura treure a passejar tot allò que recordem i reviure-ho al mateix temps que fem lloc per arxivar-ho delicadament al llapis de memòria intransferible.
El tema és de molt més calat que un senzill apunt filosòfic elaborat dins d'un cotxe a quarts de vuit del matí, encetant el nou dia amb els deures fets, vestits amb anorac, bufanda, guants i mascareta, veient passar ametllers florits per la finestreta i el sol apuntant a l'horitzó. És un record d'aquells de posar i treure fins a l'infinit

DESHERETADA

© Nené (Pérez Oliván)

Paper Torchon, 300 g, 21 x 29,7 cm guaix, tinta xinesa, anilines

Si ets capaç d'adonar-te,

desheretada,

que el món solca per altres mars

allunyats de l'origen,

i t'has quedat a la mateixa platja,

mira't amb un altres ulls les desferres,

adoba el bot,

i fes que tot sigui possible.

 

Desheretada, fragment

L'alè que fa olor de menta, 2021

 

Podcast del poema 'Desheretada'

Veu: Andreu Sotorra

 

Nené (Pérez Oliván) s'ha inspirat en els darrers versos del poema 'Desheretada' del llibre L'alè que fa olor de menta i en la seva protagonista, la Jamila, una dona que connecta el seu oceà interior amb el nou entorn on haurà d'aprendre a viure de nou, transformant els seus dolors físics i anímics en una experiència vital positiva.

L'ALÈ QUE FA OLOR DE MENTA

Escolteu-ne aquí fragments recitats per l'autora

Llegiu aquí el llibre en línia

o bé descarregueu-lo aquí en format PDF

Em plau compartir L'alè que fa olor de menta, un poema narratiu en sis parts que protagonitza la Jamila, una dona forastera que estripa el bitllet de tornada. I transforma el dolor de les pèrdues en experiència positiva. Guardonat amb el XXX Premi de Poesia del Vallès Oriental.

Disseny de la coberta: Pere Prats Sobrepere

Disset fragments del llibre han estat il·lustrats amb fotografies 

de Fabián Acidres, Antonieta Codina, Mònica de Dalmau Mommertz

i pintures de Teresa Llorach, Marc Pérez Oliván, Pere Prats Sobrepere, 

Fina Veciana i Rosa Virgili. Publicats al recull 50 mirades des de casa

Posteriorment, uns versos del poema han estat il·lustrats per Nené (Pérez Oliván) Anna Llebaria, Josep Lomas, Pere Prats Sobrepere. I també uns fragments han estat enregistrats en podcast per Andreu Sotorra.

Vegeu totes les creacions que s'han generat a l'entorn d'aquest poemari