 |
La bústia vessava de catàlegs, tríptics, postals de promoció i cartes no sol·licitades. Ho repassaves tot al costat de la paperera: en defensa pròpia. Filtre primer Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
 |
 |
El mestre Akira Kurosava filmava l'hanami des del balcó. Hi pensaves ara que els ametllers que queden ploren d’ambre, els altres són estellats per al foc i ja anuncien la replantada. —Qui para? Claqueta Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
**
 |
TANT HAS MIRAT ENDINS, QUE NO HAS VIST LA TALLADA DE MELÓ RETALLADA EN LA NIT, QUE T'ESPERAVA A LA CARENA Veu en off Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
|
 |
Escolteu el pòdcast del poema |
Hivern, 2026
 |
T'ajups a arrencar una herba, a tocar del cau de formigues alades, enmig d'un tràfec incessant de llavors i panissola. Enquadrament Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
|
 | |
| Llibre-objecte. 'Carnaval', poema encapsulat © Lena Paüls |
Plora que ploraràs, de tant que riu,
al ninot se li despinta la cara,
i els seus súbdits l'expulsen
amb empentes del ball.
De Teló de fons dins Temps de penyora
 |
I SENTO L'ENERGIA DE LES MANS SENSE ESPAI, L'ALEGRIA DEL VALS, ROBA FRESCA DE LLI. Storyboard: Contrafoc al paradís Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
|
 |
—Es tracta d’una emergència: Porta’m paraules, avui. Making of Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
|
vas fer el cor fort
i et vas llançar a xuclar caps de gamba.
Tot s’acaba, un dia o altre.. TràilerPoema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena PaülsPremi ‘L’Atiador’, de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025
Escolteu el pòdcast del poema Tràiler
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra
**
|
 |
A la plaça tothom hi arriba retratat com pot. Documental (Exterior: un xamfrà) Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
|
 |
A les cinc, el flagell fa esclatar cors, sota els plàtans, davant de les parades de flors. I LES PARAULES QUEDEN SUSPESES i tot és silenci llegible. El plató de Gelsomina Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi de Poesia «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra
|
 |
—¿Qui voldrà tantes ones d'un únic mar? Càsting Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi ‘L’Atiador’, de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
|
 |
Mas Carreras. Begur (Baix Empordà) Fotografia: © Francesc Corpas Gaudó |
L'aflorament d'aquesta roca sedimentària es perd en la memòria. Amb el temps, s'hi va integrar in situ un edifici i un altre, respectant la continuïtat orgànica dels fonaments. I actualitzant la voluntat de càntic. La identitat col·lectiva projectada sobre les roques.
 |
| Col·lecció l'Atiador de l'Ateneu Torrellenc. Torrelles de Llobregat, 2025 |
El jurat del VII Premi de poesia L'Atiador de l'Ateneu Torrellenc ha valorat en Plató desert l'originalitat del plantejament a partir del camp semàntic de món del cinema (com a recurs referencial); un recurs, tanmateix, que no es tanca en la ficció, sinó que s'instal·la en la realitat del dia a dia que va desgranant amb una llengua rica, imaginativa i amb metàfores i imatges sorprenents. Una pulsió de dinamisme recorre el llibre i empeny a llegir-lo, i els poemes es poblen d'actors inesperats que no ho són pas: són gent, situacions i ciutats reals d'ara o d'altres temps, incloent-hi la mateixa poeta, la veu de la qual, intensa i apassionada, els hi acompanya i, és clar, hi diu la seva, sempre d'una manera ben singular.
i /o
DESCARREGUEU el llibre en format PDF
Em plau compartir el llibre Vies creuades, recull de vint-i vuit narracions breus amb els viatgers de trens com a protagonistes.
En
el microcosmos d'un vagó de tren, els passatgers són ciutadans
vulnerables que comparteixen biografia mentre dura el viatge. Pot ser
que, enmig de l'aventura vital, no sàpiguen en quina estació estan
aturats, després que hagi caigut la catenària i la megafonia hagi fet
figa. Però, malgrat que n'hagin de ser evacuats caminant entre vies,
continuen viatjant en tren amb un somriure. Sisplau per força.
 |
| © Ignasi Bañó Millet Aquarel·la, 13x33 cm |
 |
| Temps de dolços. Casa Padreny, des de 1815 Autores: Glòria Vicheto i Carme Puyol (història) Teresa Llorach (il·lustracions) i Lena Paüls (poemes) Pròleg: Xavier Grasset. Edita: Confiteria Padreny, Reus, 2025 |
 |
| Hemeroteca: Recull d'entrevistes, vídeos i fotografies, crònica de la presentació, crònica de l'exposició. |
 |
| Il·lustració: © Teresa Llorach |
Per LLEGIR Haikus de Solveig en línia
i/o
DESCARREGAR Haikus de Solveig en pdf
i/o
**
El poema s'inspira en l'obra de teatre en vers Peer Gynt, escrita per Henrik Ibsen. En vint estrofes en forma de haiku hi enfoco el temps d'espera de Solveig al seu estimat Peer, que li ha promès que tornarà quan sigui ric. Peer Gynt recorre el món protagonitzant múltiples aventures, fins que torna vell i pobre al poble on Solveig l'espera.
S'ha estrenat en una lectura col·lectiva a la jam 'Poesia i Teatre', del col·lectiu Safareig Poètic, en la celebració del seu desè aniversari. Al Teatre Fortuny de Reus (12-2-2025)
 |
| © Nené Egotopia. Acrílic i tintes, 80 x 50 cm. |
El dolor sobreïx d'un món de destrucció, de terra erma. Una ratlla de mar brilla al fons, en un entorn que ja és deliri d'uns ciutadans de vacances. I en l'espai verd imaginat, una única alzina de fulla assedegada. Els veïns que colonitzen l'arbre són fets d'un paper porós que s'estova en un no res. El piuleig d'ocells que sentim surt d'uns altaveus del jardí de pedruscall. No arribem a entreveure res més per al futur: la confiança dipositada en un arbre únic i uns núvols que s'han d'engreixar. Però, aturem-nos i parem orella en una pausa dels motors i les motoserres. Sentirem el fresseig d'un niu de mallerengues. Hi ha esperança, encara, en les llàgrimes que reguen aquesta primavera.
 | |
| © Rosa Virgili, 2024 Collage/resina epoxi s/ plàstic - 102 x 150 cm |
 |
| © Fina Veciana. S/T. 2024 Mixta sobre paper. 42 x 30 cm (+marc de cartó) |
 |
| © Josep Piqué Iserte Estol d'ocells, 1990. Mixta sobre paper. 65x50 cm Foto: Fundació Josep Piqué Iserte |
Aquell capvespre tenies la volta del cel instal·lada als ulls i hi veies dansar les orenetes cuablanca. Ara saps que no era per atzar que xisclaven i se sacsejaven amb neguit, batent les ales i fent girs acrobàtics a l'espai, després d'un llarg període de sequera. Sense que ningú més ho preveiés, un aiguat va arrossegar tot el que va trobar durant la nit. L'endemà, l'alba en calma inundava l'aire d'aerosols de petricor. Les orenetes van esperar un dia més encara l'airina per fer la partença. Fins que es van aplegar silenciosament totes les generacions per al comiat. A la primavera següent van tornar a adobar els nius. I van tornar l'altra i l'altra. I tornaran fidels a fer transparent l'art que habites. En companyia.
I agafaràs pic, senalla i llibant,
i amb la bena tibada,
aniràs amb la teva gent
a netejar el tarquim del pou.
S'ha desmaquillat l'àngel
*
Escolteu la prosa poètica Estol d'orenetes a Spotify
Veu: Andreu Sotorra.
Música: Va dove il mondo. Intèrpret: Patrizia Liquidara.
Composició: F. Barbieri i G. Fabbris. Àlbum: Funambola, 2007.
 |
L'ombra, de Josep Piqué Iserte |
De lluny i amb claror mediterrània, diríem que són dues
persones que remen en una direcció, amb el mestral de cara. Ens preguntem
si és possible tanta conjunció en un tàndem de matèria diferent. Mentre ens hi anem acostant, no els traiem els ulls de
sobre fins que de mirar-les hem passat a
veure-les. En són només una i la seva ombra. Àtoms de la mateixa molècula. Substància desdoblada que avança.
 |
| Mural a l'Avinguda del Baix Camp, de Duesaigües Versos: Lena Paüls Grafits: Gasic Painter (Xavier Oliach) Instal·lació: maig 2024 |
 |
| © Josep Piqué Iserte Crit. Bronze. Ca. 1983. 23 x 19 cm Foto: Fundació Josep Piqué Iserte |
