al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY
**
una taula de salvació per una primavera erma. Insert zoom Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
**
![]() |
Escolteu el pòdcast del poema |
Hivern, 2026
| Llibre-objecte. 'Carnaval', poema encapsulat © Lena Paüls |
Plora que ploraràs, de tant que riu,
al ninot se li despinta la cara,
i els seus súbdits l'expulsen
amb empentes del ball.
De Teló de fons dins Temps de penyora
—Es tracta d’una emergència: Porta’m paraules, avui. Making of Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
Escolteu el pòdcast del poema Tràiler
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra
**
Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra
—¿Qui voldrà tantes ones d'un únic mar? Càsting Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi ‘L’Atiador’, de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
![]() |
Mas Carreras. Begur (Baix Empordà) Fotografia: © Francesc Corpas Gaudó |
L'aflorament d'aquesta roca sedimentària es perd en la memòria. Amb el temps, s'hi va integrar in situ un edifici i un altre, respectant la continuïtat orgànica dels fonaments. I actualitzant la voluntat de càntic. La identitat col·lectiva projectada sobre les roques.
| Col·lecció l'Atiador de l'Ateneu Torrellenc. Torrelles de Llobregat, 2025 |
El jurat del VII Premi de poesia L'Atiador de l'Ateneu Torrellenc ha valorat en Plató desert l'originalitat del plantejament a partir del camp semàntic de món del cinema (com a recurs referencial); un recurs, tanmateix, que no es tanca en la ficció, sinó que s'instal·la en la realitat del dia a dia que va desgranant amb una llengua rica, imaginativa i amb metàfores i imatges sorprenents. Una pulsió de dinamisme recorre el llibre i empeny a llegir-lo, i els poemes es poblen d'actors inesperats que no ho són pas: són gent, situacions i ciutats reals d'ara o d'altres temps, incloent-hi la mateixa poeta, la veu de la qual, intensa i apassionada, els hi acompanya i, és clar, hi diu la seva, sempre d'una manera ben singular.
i /o
DESCARREGUEU el llibre en format PDF
Em plau compartir el llibre Vies creuades, recull de vint-i vuit narracions breus amb els viatgers de trens com a protagonistes.
En
el microcosmos d'un vagó de tren, els passatgers són ciutadans
vulnerables que comparteixen biografia mentre dura el viatge. Pot ser
que, enmig de l'aventura vital, no sàpiguen en quina estació estan
aturats, després que hagi caigut la catenària i la megafonia hagi fet
figa. Però, malgrat que n'hagin de ser evacuats caminant entre vies,
continuen viatjant en tren amb un somriure. Sisplau per força.
![]() |
| © Ignasi Bañó Millet Aquarel·la, 13x33 cm |
![]() |
| Hemeroteca: Recull d'entrevistes, vídeos i fotografies, crònica de la presentació, crònica de l'exposició. |
![]() |
| Il·lustració: © Teresa Llorach |
Per LLEGIR Haikus de Solveig en línia
i/o
DESCARREGAR Haikus de Solveig en pdf
i/o
**
El poema s'inspira en l'obra de teatre en vers Peer Gynt, escrita per Henrik Ibsen. En vint estrofes en forma de haiku hi enfoco el temps d'espera de Solveig al seu estimat Peer, que li ha promès que tornarà quan sigui ric. Peer Gynt recorre el món protagonitzant múltiples aventures, fins que torna vell i pobre al poble on Solveig l'espera.
S'ha estrenat en una lectura col·lectiva a la jam 'Poesia i Teatre', del col·lectiu Safareig Poètic, en la celebració del seu desè aniversari. Al Teatre Fortuny de Reus (12-2-2025)
![]() |
| © Nené Egotopia. Acrílic i tintes, 80 x 50 cm. |
El dolor sobreïx d'un món de destrucció, de terra erma. Una ratlla de mar brilla al fons, en un entorn que ja és deliri d'uns ciutadans de vacances. I en l'espai verd imaginat, una única alzina de fulla assedegada. Els veïns que colonitzen l'arbre són fets d'un paper porós que s'estova en un no res. El piuleig d'ocells que sentim surt d'uns altaveus del jardí de pedruscall. No arribem a entreveure res més per al futur: la confiança dipositada en un arbre únic i uns núvols que s'han d'engreixar. Però, aturem-nos i parem orella en una pausa dels motors i les motoserres. Sentirem el fresseig d'un niu de mallerengues. Hi ha esperança, encara, en les llàgrimes que reguen aquesta primavera.
![]() | |
| © Rosa Virgili, 2024 Collage/resina epoxi s/ plàstic - 102 x 150 cm |