al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY
**
![]() | ||
|
**
**
Localització interactiva:
una taula de salvació per una primavera erma. Insert zoom Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
**
![]() |
Escolteu el pòdcast del poema |
Hivern, 2026
| Llibre-objecte. 'Carnaval', poema encapsulat © Lena Paüls |
Plora que ploraràs, de tant que riu,
al ninot se li despinta la cara,
i els seus súbdits l'expulsen
amb empentes del ball.
De Teló de fons dins Temps de penyora
—Es tracta d’una emergència: Porta’m paraules, avui. Making of Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
Escolteu el pòdcast del poema Tràiler
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra
**
Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra
—¿Qui voldrà tantes ones d'un únic mar? Càsting Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi ‘L’Atiador’, de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
![]() |
Mas Carreras. Begur (Baix Empordà) Fotografia: © Francesc Corpas Gaudó |
L'aflorament d'aquesta roca sedimentària es perd en la memòria. Amb el temps, s'hi va integrar in situ un edifici i un altre, respectant la continuïtat orgànica dels fonaments. I actualitzant la voluntat de càntic. La identitat col·lectiva projectada sobre les roques.
| Col·lecció l'Atiador de l'Ateneu Torrellenc. Torrelles de Llobregat, 2025 |
El jurat del VII Premi de poesia L'Atiador de l'Ateneu Torrellenc ha valorat en Plató desert l'originalitat del plantejament a partir del camp semàntic de món del cinema (com a recurs referencial); un recurs, tanmateix, que no es tanca en la ficció, sinó que s'instal·la en la realitat del dia a dia que va desgranant amb una llengua rica, imaginativa i amb metàfores i imatges sorprenents. Una pulsió de dinamisme recorre el llibre i empeny a llegir-lo, i els poemes es poblen d'actors inesperats que no ho són pas: són gent, situacions i ciutats reals d'ara o d'altres temps, incloent-hi la mateixa poeta, la veu de la qual, intensa i apassionada, els hi acompanya i, és clar, hi diu la seva, sempre d'una manera ben singular.