 |
li queda el temps, QUE PERDRÀ, TARD O D'HORA, navegant a la vela La trama i el desenllaç Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 ** |
 |
DESCARADA, ET VEUS RESSEGUINT-LI AMB UN DIT ELS CABELLS BLANCS Càmera subjectiva Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
Comentari a propòsit del poema visual Càmera subjectiva:
El fil blanc respira en cada punt que l'àvia va cosir en silenci perquè la memòria no es desfés del tot i la branca, seca i tossuda, ha continuat creixent després que l'avi marxés. Ara es troben en aquest altar, sense tocar-se del tot: la branca reposa dins del brodat, el brodat sosté la gravetat de la fusta. Ella l’embolcalla, ell la fixa. El temps s’ha aturat en aquest altar on descansa la fotografia de l'àvia i de l'avi que ja no hi són. JOAN RAMELL
 |
ES MOSTRA SERÈ SOTA EL FOCUS CONTROLANT LES RENDES I EL RISC SENSE ESCOPETA NI CANANA. Càmera fixa Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
A propòsit del poema visual Càmera fixa:
La corneta penjada ja no crida cap acció, només apunta cap al record d’un temps passat que les flors i les fulles premsades al seu darrere fan present quan ens mostren el temps capturat. Són vida aturada, bellesa conservada, ara ja sense creixement. Són l’evidència d’un desplaçament imperceptible: del soroll a la quietud. JOAN RAMELL
 |
EL CAVALLER QUE ERES FA POC, ARA ES DESCARNA DINS D'UN BOSC EMBROSSAT DE FILS DE PESCAR. Udols del galant Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
Comentari a propòsit del poema visual Udols del galant:
El rotlle dorm recargolat sobre si mateix, com una idea que encara no s’atreveix a respirar. Dorm lligat amb uns fils que no són fils, són els dubtes que encara no tenen resposta. Al seu costat, la maquineta espera, amb dues boques petites, el moment de transformar la fusta en precisió, la matèria en traç. El rotlle no és un rotlle, és una ullera de llarga vista per albirar, horitzó enllà, on neix el poema clar que un llapis afilat escriurà sobre un paper blanc. JOAN RAMELL
 | |
|
Comentari a propòsit del poema visual L'attrezzo:
Al capdamunt de tot, el sol ens fa la rateta amb les aurores boreals, i tanquem i obrim els ulls en un gest automàtic i repetit sense saber si les veiem quan les mirem o quan les somiem. JOAN RAMELL
 |
DE SOBTE, UN TRUC A LA PORTA, UNA ONADA AMB EFECTE DòMINO Llum creuada Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
Comentari a propòsit del poema visual Llum creuada:
L'acordió es començà a excitar i, mentre s'engrandia i s'encogia, les notes s'anaven empenyent les unes a les altres, com un dòmino harmònic. Vaig obrir la porta de casa perquè la melodia pogués entrar i pintés de blau les parets blanques de la meva ànima. JOAN RAMELL
 |
Mentre embastàvem o fèiem repunts a les mascaretes vermelles, miràvem de reüll cap als arbustos: els llops no feien migdiada.
* Escolteu el pòdcast del poema L'antagonista al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY Veu: Andreu Sotorra
Comentari a propòsit del poema visual L'antagonista: Aquest any no ha fet el niu dalt de la xemeneia, la cigonya, l'ha fet al peu de la fàbrica, just a la paret del darrere, lluny de la porta d'entrada i sortida dels obrers, lluny de nens entremaliats i de llops famolencs, a resguard del vent i de les pluges. Aquest any, però, una calamarsada trencarà el sostre d'uralita de la fàbrica i omplirà el niu de granotes. JOAN RAMELL
|
Comentari a propòsit del poema visual Efectes especials:
La vela s'alça en silenci lligada a un pal que encara conserva la memòria del bosc. El vent invisible que la tensa fa que aquest petit vaixell no navegui oceans, sinó pensaments. JOAN RAMELL
 | ||
|
**
Comentari a propòsit del poema visual Tràveling:
La cara no és real, li falta el nas, i aquests ulls, col·locats com si poguessin mirar però sense veure, no riuen perquè no són de ningú. L’espiral metàl·lica no dibuixa un rostre, és el fossat d’un castell inexpugnable, el límit d’una superfície que amaga una identitat. Aquesta cara no existeix però m’ensenya la llengua, burleta, satisfeta d’haver-me enganyat. JOAN RAMELL
 |
Un gripau corredor saltarà a la font i la pilota farà bàsquet al patí dels veïns Flashback Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
**
Comentari a propòsit del poema visual Flashback:
Sobre la neu, les petjades d’un gripau resseguint el camí que mena a la font. Entre els arbres hivernals, la circumval·lació d’un rastre lleuger com si fos un delicat brodat. JOAN RAMELL
 |
T’invoco a prendre un capuccino sense sobre, Localitzacions Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi L’Atiador, de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025
|
Localització interactiva:
Comentari a propòsit del poema visual Localitzacions:
Som còdols que la vida arrodoneix. Som fràgils i efímers, com una falguera capil·lera. Som una geoda rugosa i atavellada per fora que amaga una riquesa interior que només mostrem quan ens obrim. JOAN RAMELL
 |
—DANSA, COR MEU, AMB EL XISCLE ADELERAT DE LES MERLES AL CAPVESPRE. Banda sonora Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
Comentari a propòsit del poema visual Banda sonora:
El fil repunta les notes musicals que, entre les pàgines obertes, esperen a ser cantades. Descansen en silenci, mentrestant, en el pentagrama, esperant que tu i jo temperem les veus per poder descabdellar els batecs atrapats en el paper. Ho farem en veu baixa.
JOAN RAMELL
 |
...no ens desempareu de nit ni de dia. L'heroïna i els àngels desenfeinats Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
Comentari a propòsit del poema visual L'heroïna i els àngels desenfeinats:
Just ara han arribat a l’establia i s’esperaran nou mesos fins que surti del ventre. El pessebre de la meva infantesa era a Jerusalem, però aquest any no podrà ser. JOAN RAMELL
 |
una taula de salvació per una primavera erma. Insert zoom Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
Comentari a propòsit del poema visual Insert zoom:
Les bengales de colors escopien espurnes que ballaven entre els papers brillants mentre les serpentines omplien l’aire d’espirals. Abans que portin el pastís d’aniversari, li regalaran un ramell de flors silvestres. JOAN RAMELL
 |
UNA VENTAFOCS CONDUÏA UNA SABATA DE XAROL, CARROSSA. T'IMAGINO ESPERANT-LA, FENT DE PRÍNCEP DE CONTE A L'ÀREA DE DESCANS D'UNA AUTOPISTA. Imatge congelada Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
Comentari a propòsit del poema visual Imatge congelada:
1
En la tardor,
fulles caigudes prenen
una altra vida.
2
Ben dins del pit:
secret profund del bosc
a les arrels.
3
Mans pacients
donen forma esvelta
al silenci mut.
JOAN RAMELL
 |
La bústia vessava de catàlegs, tríptics, postals de promoció i cartes no sol·licitades. Ho repassaves tot al costat de la paperera: en defensa pròpia. Filtre primer Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
 |
Comentari a propòsit del poema visual Filtre primer:
“Que vinguin totes les mosques! / Que s’escampi l’olor per tot arreu! / Que les prostitutes dictin les ordres! / Que aparegui la llum geomètrica! / Que leviti la fragmentació!” va deixar escrit Ferran Garcia Sevilla en un poema sense esquitxos ni taques, més enllà del conceptualisme de la seva obra pictòrica, al límit entre la imatge i la seva representació. Ara, amb la maquineta de la determinació, ella li ha tret punta, al poema del Ferran, i, dels encenalls que han quedat sobre la taula, ha fet un poema visual que ha desat al fons d’una capsa negra mentre la fragilitat, directora d’una orquestra invisible, branda amb violència una batuta molt lleugera en l’intent de compassar l’ordre i el caos. El paper que la capsa regurgita, esbocinat i rebregat, és l’evidència d’una fragmentació que ja hi era abans, quan s’amagava sota l’aparença d’unicitat. JOAN RAMELL
 |
El mestre Akira Kurosava filmava l'hanami des del balcó. Hi pensaves ara que els ametllers que queden ploren d’ambre, els altres són estellats per al foc i ja anuncien la replantada. —Qui para? Claqueta Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
**
Comentari a propòsit del poema visual Claqueta:
Un sobre blau profund com el capvespre o com el pensament, un sobre que també és un balcó obert davant d’un paisatge mínim: la floració d’uns cirerers o d’uns ametllers continguda en dos trossos de roba crua, amb les vores esfilagarsades, cosides amb un fil senzill. I també unes fibres seques, talment branques d’una fragilitat continguda enmig de dues floracions que el cordill cus i relliga amb la suavitat de la paciència. Akira Kurosawa filma l’hanami des del balcó i la Lena Paüls ho diu des del poema abans que la bellesa efímera de les flors hagi caigut al terra. Qui para, en aquest joc de lectura i sensibilitat? La poeta o el lector? JOAN RAMELL
 |
TANT HAS MIRAT ENDINS, QUE NO HAS VIST LA TALLADA DE MELÓ RETALLADA EN LA NIT, QUE T'ESPERAVA A LA CARENA Veu en off Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
|
Comentari a propòsit del poema visual Veu en off:
Com una santa hòstia que ens ha de permetre combregar amb la bellesa nocturna, la lluna emergeix rere la serralada dels somnis. Cada nit els mosseguem, sense adonar-nos, fins acabar perdent les dents que deixem escampades en la nit com estels. Celístia del desig. JOAN RAMELL