Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Adrià Ciurana Mauri. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Adrià Ciurana Mauri. Mostrar tots els missatges

19 d’octubre del 2022

CADIRES BUIDES

© Fina Veciana, 2019
Dia 16 d'abril, tècnica mixta s/ fusta, 30 x 20 cm

Nit de revetlla, a la fresca. No t'esperen només els teus amb coets i banderoles. Aquí, unes quantes cadires han quedat buides i no s'hi asseurà ningú. Ja no serven ni el cartell amb una fotografia i el teu nom i el dels altres absents. No els cal cap llaçada al respatller que recordi que suportem amb vergonya la injustícia en la vostra pell. No s'hi asseurà ningú. Ni les criatures hi jugaran a l'entorn, pel respecte que saben —ho saben tot— que us devem. El terreny està preparat i les llavors colgades a punt per germinar a la primera gota. ¿Esperarem estoicament que plogui? 

Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura: Fina Veciana
Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz

*
Escolteu la prosa poètica Cadires buides
Canal SPOTIFY o bé  Canal IVOOX
*
Llegiu en línia o descarregueu el recull 


1 de juny del 2020

SI SÓN ROSES, FLORIRAN

 
Em plau presentar-vos la publicació Si són roses, floriran, setze textos inspirats en la pintura homònima de l'artista Marc Pérez Oliván.  Una creació impulsada en temps de confinament conjuntament amb la filòloga Fina Masdéu, autora del pròleg. 
Pintura:
Marc A. Pérez Oliván
 
Textos:
Carme Andrade, Josep M. Barraso, 
M. Pilar Cabrerizo, Farners Casas, 
Teresa Duch, Fe Ferré, Conxita Jiménez,
Carme López Arias, Eduard López,  
Josep Masanés, Fina Masdéu, 
Ció Munté, Lena Paüls, Romana Ribé, 
Victòria Rodrigo i Anabel Sáiz.  
 
Posteriorment, adolescents confinats de l'Institut Montserrat de Barcelona, amb el guiatge de la professora Rosa Massanés, han escrit relats i poemes inspirats en aquesta mateixa pintura [https://bit.ly/2MeSyTo].

 Tot el que s'ha dit de Si són roses, floriran

25 d’octubre del 2011

EL PLAT FONDO

Per a Adrià Ciurana Mauri


Il·lustració: autoretrat d'Adrià Ciurana Mauri, 2010
Tímid de mena suporto
fins al tercer cullerot,

viatjo sense triar
a les mans de l'Adrià

ple de sopa que fumeja.
–Ai, com crema! — i em sacceja.

Entre les vambes de marca
faig equilibris de barca.

Cauen dos llacs al parquet
i un servidor per barret.