29 de setembre del 2011

BARCELONA, ASSAIG

Ho espio tot, caçadora furtiva,
lluny de barrancs embrossats de canyars,
on ningú no em coneix, mòbil en mà.


Il·lustració: Façana casa Amatller, sant Jordi i el drac.
Foto: © Paüls, 2010

25 de setembre del 2011

HAIKU VIPERÍ



Per mil abelles
senyora viperina
nèctar i punxes.



Il·lustració: Viperina florida
Foto: © Montse Francisco, 2011

18 de setembre del 2011

MOSQUITS DE LLUNA PLENA


Foto: © Paüls

Per a Carmina Mauri

Envaïts per plaers de lluna plena, sopem al jardí. Torrades amb all, branques d'espígol damunt de la taula, esprai de repel·lent, espelmes de llimona, caçamosquits fet amb sucre morè i llevat, vestits de fosc per passar desapercebuts... Els mosquits no baden.  La lluna, la bruna.

11 de setembre del 2011

OLIVERS FARCITS

Per a Montse Francisco


Tenen entre cinc i nou anys i han fet dibuixos al natural d'olivers d'oliva arbequina. Els arbres que han fet de model no tenen fruits encara, però aquí tota la canalla sap que l'oliva és el fruit de l'oliver. Que ho sap tota la canalla és un dir. Els dos més petits del grup dibuixen núvols i roselles, tenen tres anys. Són una nena i un nen. Demanen plegats la paraula i esperen que els la concedeixin, com han vist fer als companys més grandets. "Jo sé com són les olives", diu el nen. "A l'amanida", diu la nena, amb un tint de color fúcsia ballant-li entre els dits. "No. Al vermut", replica ell, sense aixecar el cap del paper. Els altres han plegat de pintar i s'escolten amb atenció els petits, a veure com acabarà el duel. "Ah, sí. Farcides!", respon amb suficiència la nena. Ha estat el cop de gràcia. El contrincant s'imagina les olives farcides d'anxova penjant dels arbres d'aquest replà d'olivers. Tot el grup reprèn la pintura. El poder suggeridor de les paraules ha fet que hagin aparegut olives (farcides?) en alguns dels arbres dibuixats pels més grans.

Il·lustracions: Mariona, Naya, Paula, Adrià, Estel, 2010

4 de setembre del 2011

MOIXAINES DE NINA

Il·lustració: Nina Galeta, de «Nines de Drap»

Per a Isabel Marsal

El primer que sentim és una olor suau i penetrant: un sospir de llima, un rastre d'espígol, un pensament de romaní. L'agafem per les aixelles i l'elevem cap al sostre. Sembla que se'ns vulgui quedar als dits la seva flojor de núvol de sucre candi. Ara ens la posem davant del rostre i ens imaginem que ens pregunta amb aquests ulls tot nineta: Tat!, qui sóc? Ens la posem sobre els genolls, Arri, arri, tatanet. Diríem que l'hem sentida riure. Li estiraríem el rínxol que li penja sobre el front, però ens distreu la seva veu que reclama: Ballmanetes, ballmanetes! Si no fos que se'ns hi quedaria la llengua, lleparíem la glaça en zig-zag que li perfila el cap, les mans i els peus. Non nineta, non nineta, que li vingui la soneta. Llaminera de paraules, amerada de música, s'adorm amb els ulls oberts.

HAIKU SALMÓ

Pans de les pedres,
pensa amb les mans feineres:
dels papers, roses.


Il·lustració: Roses intergeneracionals, AMPA Puigmarí, Duesaigües
Foto: © Paüls, 2011


1 de setembre del 2011

HAIKÚ RATLLAT

Foto: © Paüls, 2011





Casa de lletres,
persiana mallorquina
la llum pautada.