TATUA'M

Tatua’m brisa,
arrels roents i pètals:
la treva entre ones.

 

Quatre llibres-objecte a partir de l'haiku Tatua'm, elaborats amb materials sensibles de l'univers subjectiu. En cadascun hi predomina un color representant un element natural: blau (aigua), verd (terra), violeta (aire) i granat (foc). En cada llibre, una aroma: espígol, llorer, eucaliptus, romaní. 

Per fer-ne un tast, vegeu el vídeo:

LES FALQUES VOLEN

Poema envasat. © Paüls

Solemnitats de música corcada.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS 

 

A la ràdio les falques volen,

m'imposen un ritme trepidant.

Sovint en podria repetir la música,

però no sé què diu la lletra.

Demà —que me'n recordi—

escoltaré de nou aquell missatge fugaç

del qual fa dies que intento treure l'entrellat:

em sembla que ofereixen

felicitat sense fisures

o freixures sense liquiditat.

A veure què...

© Lena Paüls. 'Amb un peu rosegat', dins Temps de penyora.

GENER, DE 'TEMPS DE PENYORA'

© Teresa Llorach, aquarel·la

 

Escolteu el podcast del poema 

Canal IVOOX o bé al Canal SPOTIFY

Mora desheretada, us miro des de fora estant,
enfilada en una carrossa darrere l'estel,
on ara faig de rei, tot just maquillada,
i porto capa, corona i ceptre per un dia.
Em poso bé la barba, i saludo ara cap a un costat,
ara cap a l'altre. Llenço caramels i somric:
a les dotze de la nit m'obligareu a abdicar.
Mentrestant, el baf del meu alè no arriba als vostres finestrals,
que mostren impúdics la taula per desparar,
i tots vosaltres dormitant al sofà davant d'un televisor engegat.
Els radiadors us fan de la casa una barraqueta en flames,
¿qui gosaria insinuar, ara, el record del fred viu?,
aquell fred que envaeix tots els racons de l'enteniment,
que us assetja i que us fa ostatges a casa.
Aquesta nit, tot ho tapa la innocència traïda, xiqueta de mi,
escampada pels balcons, entre sabates
i bols d'aigua i crispetes per a uns camells de fireta.
Davant el paisatge opulent dels jocs amuntegats per terra,
davant la natura morta d'un tortell esmicolat a les estovalles:
"qui hagi trobat la fava cobrarà penyora", heu dit als cadells.
Sobre la cretona enfarinada d'una taula camilla
hi ha el pessebre damunt davall,
tancs de plàstic i soldadets del fortí nou de trinca
s'han quadrat a l'entrada de l'establia.
¿Algú sap on comença qualsevol guerra?

'Gener', poema del recull Temps de penyora

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

FELIÇ QUI

Acordió 'Feliç qui' © Paüls

Gosa poder ser fort, i no t’aturis.
GABRIEL FERRATER

Feliç qui es troba en una clariana
amb cruïlles per triar i remenar.

Feliç qui vol poder estar atiant fruitar;
feliç qui vol estar amerant:
feliç qui ja n’està.

 

© Lena Paüls, 2022

 

 

Escolteu el pòdcast dels poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra