28 de febrer del 2022

MIL COLOMS IRISATS

© Teresa Llorach, 2022
Aquarel·la
 
Escolteu el poema en pòdcast
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY
 
Atorrollat, has perdut els camins i no tens esma.
T'asseus, i recordes que et van parlar d'un pou, no de camins.

GABRIEL FERRATER

 
Enganxaves coloms irisats pintats sobre plàstic transparent
als vidres de totes les finestres de casa i de l'escola
i després llegies, en veu alta, 'Sadako vol viure',
aquelles pàgines esfereïdores de tan reals,
on la petita no arriba a poder doblegar l'ocell de paper número mil.
El miracle no és possible,
després que un gran nombre de persones estigui disposat
a participar en el vessament de sang d'un altre gran nombre de persones.
Un cop més, esborrada la frontera que hi ha entre la diplomàcia
i el camp de batalla, el planter de paraules es convertia en rostoll
a punt de flamejar i la desesperació arrelava en un món devastat.
Un cop més, la ciència i la tecnologia oblidaven tants rebostos buits
i s'aplicaven / amb la rapidesa del llamp, al servei dels criminals de torn.
No hi vulgueu reflexionar, ni intentar comprendre
els actes vils que desferma la fúria.
A un infant atrapat entre adults mutilats i desorientats,
¿com li explicarem l'origen del conflicte?
Incapaços d'entendre la naturalesa diabòlica que covem ben endins,
cremades les pupil·les, els iris i les còrnies.
Sento l'horror de l'avi manyà, despenjant les campanes del seu poble,
per fondre-les i fer-ne bales, boig de por.
Sento els seus crits de tortura, l'artesania del sofriment fins a la mort,
¿quan acaba la renúncia i comença la col·laboració?,
espiral, remolí, tornado que no pot preveure la dimensió del desastre,
tu també aniràs a caçar colomes malferides per les places brutes
i esperaràs amb ànsia que neixin els colomins per fer-ne brou.
Enviaràs coloms irisats als assassins
(mai és massa tard per aturar un riu de sang),
mentre arrencaràs amb les ungles materials de la pedrera
i posaràs a punt la rellotgeria interior.
Tu, igual com la petita Sadako Sasaki,
desitjaràs el miracle dels mil ocells,
cada colom enganxat als vidres de les finestres
és un desig per continuar vivint,
cada colom és una esperança a favor de la pròpia força
 
 'Mil coloms irisats', de Temps de penyora
Poema: Lena Paüls
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra   

24 de febrer del 2022

CARNAVAL

Llibre-objecte. 'Carnaval', poema encapsulat
© Lena Paüls


Escolteu el poema en pòdcast
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY
 
Figurants en acció

Al saló del castell
de sa majestat carnestoltes,
ballen junts fades i fantasmes.
Són rates disfressades 
amb espirals de peles de taronja,
caps de gamba i cargols de mar.

Plora que ploraràs, de tant que riu,
al ninot se li despinta la cara,
i els seus súbdits l'expulsen
amb empentes del ball. 

De Teló de fons dins Temps de penyora

Poema: Lena Paüls
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

18 de febrer del 2022

EL GRAM

Llibre-objecte enrotllat. Papers i llicorella. © Paüls
 

Escoltes el repòs de la llicorella i hi veus créixer el gram amb fúria, com si sortís de les pedres la fulla esmolada d'un ganivet.

© LENA PAÜLS


12 de febrer del 2022

SÀVIA DE VENTADES

Llibre-objecte. Poemes enrotllats en bobina de fil

Sàvia de ventades, sols i pluges,
promous el consens.
D'acord, però, ves fent marge:
porto pedres.

© LENA PAÜLS

Fragment del poema Amb un peu rosegat 

3 de febrer del 2022

FEBRER, DE 'TEMPS DE PENYORA'

© Teresa Llorach.
Doctor de la pesta. Aquarel·la


Si ja sabeu que la pesta té per aliats els bombarders
digueu, ¿què hi fa que demaneu pau amb candeles
en pelegrinatge sota els ametllers florits?
A l'aiguabarreig de dos rius us renteu la cara a grapats,
escàpols per unes hores d'on les teulades moquegen glaç,
i les canonades i els desguassos s'han rebentat.
Hi ha una garsa balancejant-se  indecisa a l'antena col.lectiva,
que no treu l'ull del feinejar dels corcs de l'embigat.
¿A qui  interessa votar la pesta camaleònica?
Heu sortit d'hora i heu estès la disfressa molla entre joncars,
heu posat una goma elàstica nova a la màscara
i heu repintat l'estoc de caretes.
Cada nit, en rotllana al voltant d'un foc de branquillons
prepareu una estratègia de supervivència,
feu esquemes, gràfics i redacteu pamflets.
No deixeu d'oblidar, amb l'ànim suspès,
que acostumen a pagar justos per pecadors
i que, a partir d'ara, Carnestoltes pot  ser cada dia.
Heu descobert que s'estendrà la gana,
que les coques de greix d'avui seran un record aviat,
per això, guardeu pomes beneïdes pel mal de cor als armaris
i torneu a aprendre a socarrimar i a  escaldar porcs.
Si ja sabeu que la pesta té per aliats els bombarders,
si ja sabeu que les flors dels ametllers s'han escampat per terra,
digueu, ¿què hi fa que demaneu pau amb candeles?

'Febrer' dins Temps de penyora
Poema: Lena Paüls
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

1 de febrer del 2022

ON ES COVEN ELS SOMNIS

Llibre-objecte 'On es coven els somnis'
© Paüls

 
Voldria aixecar les llambordes
d'aquesta plaça on jugues
per poder descobrir plegades
on es coven els somnis.

Tot el que jo sabés,
i tu volgessis saber, seria teu:
tothom és immigrant 
d'un lloc o altre

© Lena Paüls
Amb un peu rosegat, la falda buida, dins Temps de penyora