11 de maig de 2022

MAIG

Aquarel·la de © Teresa Llorach, maig 2022
 
Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

Veu: Andreu Sotorra

Que els gossos descalcin parterres florits,
pot ser ben bé el naixement d'un odi.
Els voltants de casa s'omplen per un dia
d'almívars i confitures de préssecs, prunes, ametllons,
barrils de mel de romaní, d'espígol, de mil flors;
se superposen en toies la farigola, l'espernallac,
la marialluïsa i la flor de saüc.
Feixos de regalèssia esperen que els menuts descobreixin
alguna relació amb aquesta arrel i les barres negres
que venen a les tendetes de llepolies del barri.
Pel mig del carrer, veig la imatge de fusta d'un sant,
sobre un baiard amb rodes acomboiat per dues dones,
darrere un capellà, sotana i penó descolorits,
seguits de mitja dotzena de velles artròsiques.
La processó avança imperceptiblement, allargassada.
Un taxista toca el clàxon desesperat.
De sobte, cauen gotes i hi ha una dispersió general,
entre la resignació d'herbolaris, confiters i melaires,
que es disposen a protegir les parades amb plàstics.
Recullo de terra una ferradura rovellada
i em resguardo del plugim sota el balcó d'un xamfrà;
d'aquí a no res, les fulles tendres dels lledoners
faran la rateta als motoristes aturats als semàfors
i les olors covades per uns instants
reclamaran altre cop l'atenció del mosquer.
I, jo, mora ¿què hi faig, en aquesta cruïlla?
 

© Lena Paüls
'Maig', poema del recull Temps de penyora