al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY
Comentari a propòsit del poema visual La trama i el desenllaç:
Amb l’arbre de trinquet desarborat, la vela s’ha despenjat sobre la quilla quan el vent desfermat per la tempesta ha trencat les cordes que la tibaven. Restes de la fúria d’un combat que ara jeuen sobre una mar callada i en calma que fa poc era l’escenari d’un caos inclement. JOAN RAMELL
Comentari a propòsit del poema visual Càmera subjectiva:
El fil blanc respira en cada punt que l'àvia va cosir en silenci perquè la memòria no es desfés del tot i la branca, seca i tossuda, ha continuat creixent després que l'avi marxés. Ara es troben en aquest altar, sense tocar-se del tot: la branca reposa dins del brodat, el brodat sosté la gravetat de la fusta. Ella l’embolcalla, ell la fixa. El temps s’ha aturat en aquest altar on descansa la fotografia de l'àvia i de l'avi que ja no hi són. JOAN RAMELL
Comentari a propòsit del poema visual Càmera fixa:
La corneta penjada ja no crida cap acció, només apunta cap al record d’un temps passat que les flors i les fulles premsades al seu darrere fan present quan ens mostren el temps capturat. Són vida aturada, bellesa conservada, ara ja sense creixement. Són l’evidència d’un desplaçament imperceptible: del soroll a la quietud. JOAN RAMELL
Comentari a propòsit del poema visual Udols del galant:
El rotlle dorm recargolat sobre si mateix, com una idea que encara no s’atreveix a respirar. Dorm lligat amb uns fils que no són fils, són els dubtes que encara no tenen resposta. Al seu costat, la maquineta espera, amb dues boques petites, el moment de transformar la fusta en precisió, la matèria en traç. El rotlle no és un rotlle, és una ullera de llarga vista per albirar, horitzó enllà, on neix el poema clar que un llapis afilat escriurà sobre un paper blanc. JOAN RAMELL
Comentari a propòsit del poema visual L'attrezzo:
Al capdamunt de tot, el sol ens fa la rateta amb les aurores boreals, i tanquem i obrim els ulls en un gest automàtic i repetit sense saber si les veiem quan les mirem o quan les somiem. JOAN RAMELL
DE SOBTE, UN TRUC A LA PORTA, UNA ONADA AMB EFECTE DòMINO Llum creuada Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
Comentari a propòsit del poema visual Llum creuada:
L'acordió es començà a excitar i, mentre s'engrandia i s'encogia, les notes s'anaven empenyent les unes a les altres, com un dòmino harmònic. Vaig obrir la porta de casa perquè la melodia pogués entrar i pintés de blau les parets blanques de la meva ànima. JOAN RAMELL
![]() |
Mentre embastàvem o fèiem repunts a les mascaretes vermelles, miràvem de reüll cap als arbustos: els llops no feien migdiada.
* Escolteu el pòdcast del poema L'antagonista al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY Veu: Andreu Sotorra
Comentari a propòsit del poema visual L'antagonista: Aquest any no ha fet el niu dalt de la xemeneia, la cigonya, l'ha fet al peu de la fàbrica, just a la paret del darrere, lluny de la porta d'entrada i sortida dels obrers, lluny de nens entremaliats i de llops famolencs, a resguard del vent i de les pluges. Aquest any, però, una calamarsada trencarà el sostre d'uralita de la fàbrica i omplirà el niu de granotes. JOAN RAMELL
|
Comentari a propòsit del poema visual Efectes especials:
La vela s'alça en silenci lligada a un pal que encara conserva la memòria del bosc. El vent invisible que la tensa fa que aquest petit vaixell no navegui oceans, sinó pensaments. JOAN RAMELL